Què farem? Com ho farem? Qui ho farà o quins ho faran?, evident el tema que encarrilo, és complex, emperò és de naturalesa social i tanmateix teòricament tothom ha d’estar-hi d’acord. No pas com un principi dogmàtic, ans al contrari ha de ser un fet eclèctic, on l’empirisme com a base treballada molt en la història, ens ha creat les pautes per anar-hi, amb la fermesa de que gairebé tothom, pensant en les lògiques divergències i els maximitzats grups, les classes socials, tan àmplies i absorbides per les obligacions diàries, les males experiències envers qui mana, i qui sosté el poder fèrriament provinent de les guerres, cops d’estat i totes les malvistes de les ments i contra els drets socials, que ha de remarcar la democràcia que dissortadament a l’ens Espanya és una patètica mentida.
La gran pregunta que la fermesa de les classes que dominen la societat, amb poder econòmic que tot ho han obtingut amb males arts, la principal la guerra, on els exèrcits de tot el món acostumen a tenir maneres de disciplina adquirides en la minsa capacitat de pensar, no pensen no és el seu ideal l’actuar i fer el bé com a premissa cívica, els importa el poder absolut, no ho diuen és la simulació, dels patriotes idíl·lics els que pensen en el bé de la nació-estat on han nascut en teoria en són ciutadans, emperò el seu gran projecte és tenir el poder, dominar tots els entrelligats i la veritable ciutadania els és indiferent exceptuant els gregaris que tenen al seu servei.
Hem de solucionar tots els inconvenients, tanmateix amb les dificultats que ens posaran qui té els poders fàctics, establerts, els auguris positius envers la dura i també crua i cruel realitat de massa grups socials que són tanmateix els generadors de riquesa amb ardu treball que no en tenen per res més que una migrada possibilitat d’arribar a la fi del mes si ha cobrat, consti com una rèmora que constantment denunciem. Sortosament hi ha hagut el 4 gener del 2021, cinquanta personalitats internacionals que demanen l’alliberament immediat dels presos polítics empresonats els exiliats i tots els situació de represàlia, fins els 2.800 persones en procés de judicial penal d’origen dels poders militars nazis que governen il·legítimament i despòtica un escàndol que avergonyeix a tot demòcrata de veres.
La tenalla política-militar espanyola és un escàndol mundial, només l’entitat Espanya com a subjecte pot recordar-nos a Franco-Hitler, com demostren els militars jubilats, i els en exercici demanant, 26 milions fills de puta diuen que cal eliminar, un reculada a la civilització que és col·loca en la moral inquisitorial enyorant sang i fogueres. Té solució un estat-nació com Espanya? que no té cabuda al segle XXI.
El patetisme estructural, en ments sense capacitat cognitiva, en la mentalitat els sobresurt una capacitat cerebral curta, estricta, el cervell el tenen ple de creus gammades i àligues franquistes, són els seus referents encara que realment és un enquistament amb tumors cerebrals heretats del militarisme, els que castiguen a la tropa però també a les màquines als fusells els canons si n’observen anomalies tècniques. En el nacionalisme tots circulen amb la dogmàtica que impossibilita el poder del poble el que proclama en la paraula democràcia que hem d’assolir, per el indispensable progrés creant un futur millor caminant cap una entesa real, una unitat on hi capiguem tots, tothom tot el món: Urbi et Orbi. Prou a les configuracions territorials creats a sang i foc.
La passivitat és negativa de cap manera, la mental roman situada a un nivell profund; les omissions de la realitat o fets simples contenen les mateixes conseqüències d’ataràxia d’immobilitat. Recordem el militar i governador civil tanmateix incivil el 1940 advertia “no hicimos y ganamos una guerra para oir hablar el catalan”, reconeix el hicimos, mostra que més que la república la identitat catalana, no els és permès en la seva infernal ment. Resta perpetuat el “donde llega la llengua llega el imperio” i les pintades a les ciutats i pobles “eres español, habla español” . La inhabilitació del president de la Generalitat catalana, per una pancarta, que inquisitorialment van fer retirar; el President Torra va endarrerir-se despenjar-la un parell de dies. El fet abominable, no només és una de les falques discursives del poder, és objectivament una salvatjada que cal anular democràticament en el procedir del poder espanyol.
El Felipe IV, en el tractat dels Pirineus el 1659 va regalar sis comarques catalanes, al rei francès, no sabem el preu pagat!.
Gibraltar nefasta espanyolitat va regalar-lo a perpetuïtat, a canvi que els anglesos incomplint el Tractat de Gènova amb els catalans del 1659 les ridícules campanyes de “Gibraltar español” és la revelació d’un terrible nacionalisme espanyol. Espanyolisme d’un nacionalisme que esparvera a tot el poble. Només volen tropa, creu en tropa com el proppassat any un general estult com tots col·locat amb dos més del seu rang els primers dies de la pandèmia del Covid-19, usurpant el que era feina per professionals sanitaris el març del 2020 va dir que comptava amb un exèrcit de 45 milions de soldats, creient-se que té a tota la ciutadania alienada, com volen la ment dels soldats.
Gibraltar el varen regalar els espanyols del poder; perpetuar-lo anglès a canvi de retirar les tropes angleses que ajudaven al catalans contra la guerra espanyola d’ocupació del 1705-1715. Hem viscut la del 1936-1939. Tota la dècada del 1940 hi ha totes les espanyes, centenars de milers de cossos dels assassinats tirats als vorals de camins i carreteres. A Barcelona a la platja de la Bota, mataven diàriament 200 catalanes i catalans, és el nefast calibre moral dels que tenen l’ofici de vessar sang dels que consideren enemics el nivell de vocació sanguinària dels militars és aquesta.
L’abril del 1938 Hitler va executar el que Franco li manava, a Barcelona gairebé van ser-ne víctimes mil persones per un intens allau d’hores de bombes llançades a la ciutat va durar hores bombardejant-la. No van oblidar-se de bombardejar el mercat general de Granollers, que en sabem foren centenars les morts . Van rebre alhora, ensems, els bombardejos moltes ciutats catalanes.
Que farem i qui ho farà: no hi ha altre opció que donar tota la confiança al poble on catalanes i catalans, amb el dinamisme i l’encert dels darrers anys, actuant malgrat la inexistent transició del 78, que fou de pura demagògia per assolir la continuació de les maneres franquistes, Franco no va ser cap novetat, va ser continuador de les maneres clàssiques de la política històrica cruament militaritzada i amb una ignominiosa i sanguinària crueltat.
Al cap i a la fi tota la població catalana amb encerts o desencerts ha estat activa i a voltes lúcida, va ser quan no va fer cas de l’ordre de prohibició de la votació en referèndum del 1-O-2017, prohibir-ho per part del govern espanyol fou una clara diàfana vulneració de la Constitució.
