Què estrany que per apuntar-se a un moviment transversal i apartidista denominat ‘Crida Nacional’ hagis de cedir les dades a una marca electoral registrada per la refundació de Convergència. Ha de ser un error. Qualsevol diria que el gen convergent muta periòdicament per mantenir el seu objectiu principal: mantenir el poder i evitar acords entre les esquerres.
Mes aclaparador és encara que el manifest de ‘Crida Nacional’ que ha signat el president de la Generalitat de Catalunya comença afirmant «El poble de Catalunya va decidir». Qui és el poble? El 43% que va anar a votar? Els qui van votar ‘sí’? Comencem per reconeixer que Catalunya avui en dia està dividida en dues meitats que no es reconeixen el dret a existir.
Sembla que aquesta ‘Crida Nacional’ no és més que una versió 2.0 de la proposta d’en Jordi Graupera per la ciutat de Barcelona: crear una sola candidatura independentista a les eleccions municipals de 2019, seguint l’argumentari que al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 mig milió de persones van votar república.
Tant de bo que la ‘Crida Nacional’ fos un moviment realment transversal que servís a crear ponts dins de Catalunya però, lamentablement, sembla més del mateix que ens ha portat fins aquí: Processisme 2.0. Queda per veure com actuarà Cs però molt em temo que també s’unirà al simulacre que porta eclipsant la política catalana dels últims sis anys ja que és, sens dubte, el partit polític que més s’ha beneficiat del processisme.
