Obstinacions superbes

Com tot a la vida plena amb excessiu farciment de sofriments que es reben en caiguda vertical dels poders que són malfactors perfectes cruels i milers d’adjectius més. La verticalitat del gran pes cau sobre el poble sotmès de múltiples maneres, el poder té amb i en l’estructura les actuacions per brutals que siguin amb absoluta violència sense penedir-se amb la cobertura guerrera i tanmateix impunitat total. Els vorals de les carreteres desenes de milers de gent assassinada i insultant el seu cos a les cunetes, afegir el que van aportar al “Valle de los Caidos”, no com homenatge, ans al contrari com una simple i escandalosa penyora.

El nacionalisme és una de les manifestacions obsessives, si aquesta realitat tanmateix expressada de moltes maneres, l’espanyol, és agre, cruel sanguinari, demostrat a Amèrica on van assassinar impunement a milions d’indígenes, malgrat la covardia la demagògia usada és una salvatjada, del genocidi n’han fet una divinitat patriòtic convertint-lo en “fiesta nacional de la hispanidad”. 

A Catalunya el nacionalisme d’anys és el dels sotmesos, i s’ha basat de fa anys en una i expressiva de defensa de la llengua de la cultura i de la història que el poder despòtic amaga. L’excel·lent periodista i escriptora Beatriz Talegon, en aquestes dates, ha expressat que no creia que hi hagués fòbia a cultures i pobles  confessant el novembre del 2020, que sí l’ha descobert, expressat en el nacionalisme espanyol és:  la catalanofòbia  un puntal de la gran supèrbia demostrada. La catalanofòbia és tant real que la, “Real Academia de la Lengua Española”, la nega mostrant la negra obscuritat, a més de no constar en el seu Diccionari, la pregunta feta en directe, la resposta és la mateixa, la seva negació. Negar-ho amagar-ho és el reconeixement explícit, la vergonya és aquesta supèrbia nacionalista negada d’antuvi i en l’actualitat.       

Obstinacions superbes o protèrvia tenen el goig de fer el que vulguin sense retrets, ans al contrari a vegades poques o masses, el paradigma del rei emèrit n’és un exemple, la recollida amb espoliacions d’un suprema immoralitat, empobrint el poble i ell i tots els combois que té com a inexpugnable cuirassa, atresorant milions i milions sostrets del treball del poble. Els tenen en paradisos fiscals i la subtracció amb immoralitat superba, se’n vanaglòria amb un cinisme ancorat en les divinitats que proclamen en una total demagògia.

Mereixen a l’inrevés del que succeeix estan en el luxe dels seus palaus aquests individus mereixedors en tota justícia, són o serien en una estructura democràtica, carn de presó. Dia 11 de desembre dia dels Drets Humans Universals: Fem-nos amb plena actitud mereixedors de que aquest dia sigui el dia per a tothom que és vida i compressió  del món. Hi ha múltiples mereixedors de ser són carn de presó i puguem o en futur el poder  reclamar-ho als poders si escoltessin el poble per encaminar-nos cap a un futur de benestar mundial. Els que són carn de presó mereixen anar cap a l’empresonament que és el seu lloc reclamat en veritable justícia.

És supèrbia masculina, vinguda d’antic ja a la taula de Jesucrist del SANT SOPAR, diuen els creadors dels evangelis, escriptors i autors de la Bíblia etc. En el sant sopar descrit només hi ha homes, les dones ignorades.  La pagesia catalana dels segles XIV i  endavant les dones, eren mares, pageses i impulsores de la industrialització catalana, a l’haver de fer amb mètodes rudimentaris, el filat dels teixits i ensems el fil i a voltes el mateix teixit.

De l’inici del masclisme així veiem en la llunyana història la preeminència masculina, prové de la CREACIÓ: no es parla de dones fins que Adam li demana a Déu, i aquest correspon amb tècniques  cirurgianes avançades a l’extracció d’una costella per formar a Eva com la companya d’Adam una maleïda realitat bíblica. L’obstinació masculina al llarg de segles i segles és d’alta càrrega de supèrbia, de magnificència d’un bagatge d’obstinació  d’excessiva protèrvia. Nefasta història on el menyspreu a les dones n’és una prova concloent. 

El masclisme és retràs en la tasca d’humanització de la civilització que hauria d’obrir les portes a un progrés autèntic a tots el pobles del món; on la majoria qui els ha creat han estat en els  tostemps un sempre històric dels ben armats mascles alfa.