Com tot a la vida plena amb excessiu farciment de sofriments que es reben en caiguda vertical dels poders que són malfactors perfectes cruels i milers d’adjectius més. La verticalitat del gran pes cau sobre el poble sotmès de múltiples maneres, el poder té amb i en l’estructura les actuacions per brutals que siguin amb absoluta violència sense penedir-se amb la cobertura guerrera i tanmateix impunitat total. Els vorals de les carreteres desenes de milers de gent assassinada i insultant el seu cos a les cunetes, afegir el que van aportar al “Valle de los Caidos”, no com homenatge, ans al contrari com una simple i escandalosa penyora.

El nacionalisme és una de les manifestacions obsessives, si aquesta realitat tanmateix expressada de moltes maneres, l’espanyol, és agre, cruel sanguinari, demostrat a Amèrica on van assassinar impunement a milions d’indígenes, malgrat la covardia la demagògia usada és una salvatjada, del genocidi n’han fet una divinitat patriòtic convertint-lo en “fiesta nacional de la hispanidad”. 

A Catalunya el nacionalisme d’anys és el dels sotmesos, i s’ha basat de fa anys en una i expressiva de defensa de la llengua de la cultura i de la història que el poder despòtic amaga. L’excel·lent periodista i escriptora Beatriz Talegon, en aquestes dates, ha expressat que no creia que hi hagués fòbia a cultures i pobles  confessant el novembre del 2020, que sí l’ha descobert, expressat en el nacionalisme espanyol és:  la catalanofòbia  un puntal de la gran supèrbia demostrada. La catalanofòbia és tant real que la, “Real Academia de la Lengua Española”, la nega mostrant la negra obscuritat, a més de no constar en el seu Diccionari, la pregunta feta en directe, la resposta és la mateixa, la seva negació. Negar-ho amagar-ho és el reconeixement explícit, la vergonya és aquesta supèrbia nacionalista negada d’antuvi i en l’actualitat.       

Obstinacions superbes o protèrvia tenen el goig de fer el que vulguin sense retrets, ans al contrari a vegades poques o masses, el paradigma del rei emèrit n’és un exemple, la recollida amb espoliacions d’un suprema immoralitat, empobrint el poble i ell i tots els combois que té com a inexpugnable cuirassa, atresorant milions i milions sostrets del treball del poble. Els tenen en paradisos fiscals i la subtracció amb immoralitat superba, se’n vanaglòria amb un cinisme ancorat en les divinitats que proclamen en una total demagògia.

Mereixen a l’inrevés del que succeeix estan en el luxe dels seus palaus aquests individus mereixedors en tota justícia, són o serien en una estructura democràtica, carn de presó. Dia 11 de desembre dia dels Drets Humans Universals: Fem-nos amb plena actitud mereixedors de que aquest dia sigui el dia per a tothom que és vida i compressió  del món. Hi ha múltiples mereixedors de ser són carn de presó i puguem o en futur el poder  reclamar-ho als poders si escoltessin el poble per encaminar-nos cap a un futur de benestar mundial. Els que són carn de presó mereixen anar cap a l’empresonament que és el seu lloc reclamat en veritable justícia.

És supèrbia masculina, vinguda d’antic ja a la taula de Jesucrist del SANT SOPAR, diuen els creadors dels evangelis, escriptors i autors de la Bíblia etc. En el sant sopar descrit només hi ha homes, les dones ignorades.  La pagesia catalana dels segles XIV i  endavant les dones, eren mares, pageses i impulsores de la industrialització catalana, a l’haver de fer amb mètodes rudimentaris, el filat dels teixits i ensems el fil i a voltes el mateix teixit.

De l’inici del masclisme així veiem en la llunyana història la preeminència masculina, prové de la CREACIÓ: no es parla de dones fins que Adam li demana a Déu, i aquest correspon amb tècniques  cirurgianes avançades a l’extracció d’una costella per formar a Eva com la companya d’Adam una maleïda realitat bíblica. L’obstinació masculina al llarg de segles i segles és d’alta càrrega de supèrbia, de magnificència d’un bagatge d’obstinació  d’excessiva protèrvia. Nefasta història on el menyspreu a les dones n’és una prova concloent. 

El masclisme és retràs en la tasca d’humanització de la civilització que hauria d’obrir les portes a un progrés autèntic a tots el pobles del món; on la majoria qui els ha creat han estat en els  tostemps un sempre històric dels ben armats mascles alfa.

Apúntate a nuestra newsletter

Artículo anteriorLa presidenta del Parlamento Centroamericano, Fanny Salinas, prioriza la lucha contra la crisis humanitaria creada por el Covid
Artículo siguienteAnarquía económica
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

2 Comentarios

  1. El talibán Pineda vuelve a la carga con su odio a España y a los españoles.

    Llevo tiempo explicándoselo pero no se da por enterado. España es la 19 democracia del Mundo por delante de Francia, Italia o Bélgica que es la 31 (Democracy Index 2020).

    Los catalanes son entre las más de 10.000 minorías que componen las 200 naciones estado del mundo, los que más autonomía derechos y libertades tienen.

    Tantos derechos que han instaurado una etnocracia (*) que tiene sometida a la mayoría de la población de Cataluña (la de habla española el 55%) a la discrimina e inmersiona tal como hacía Franco.

    * «Etnocracia; forma de Gobierno en la que la etnia toma preeminencia sobre el demos en la toma de decisiones y organización de la sociedad,​ y en la que los representantes de un particular grupo étnico retienen un número de puestos de poder social y político superior al porcentaje de población que ese grupo representa, con el objetivo de usarlos para avanzar su posición en detrimento de otros». Wikipedia

    ¿Dígame señor Pineda si la definición de «etnocracia» no se ajusta como anillo al dedo a lo que ocurre en Cataluña.?

  2. ORTIZ, ets un anacrònic sense capacitat de capir la lectura, les guerres i tu ets un guerrer sempre han estat de l’ens que jo respecto però que ha fet la guerra i cops d’estat contra Catalunya, cal recordar-ho i ser jutge imparcial, no com el Tribunal Suprem espanyol que són botxins talla colls amb destral. La R.A.E. amaga expressant implícitament per és explícita la catalanofòbia consultat en directe, diu crípticament que no hi ha cap referència de rebuig de res català. Ara Ortiz hi ha guerra contra Catalunya, consulta al extinent Luis Gonzalo Segura que t’explicarà qui són els militars i no el 73 del putrefacte document de voler assassinar 26.000 milions de persones.

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre