martes, 19marzo, 2024
14.7 C
Seville

L’espanyol crític

Alexandre Pineda Fortuny
Alexandre Pineda Fortuny
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..
- Publicidad -

análisis

- Publicidad -

Hi ha espanyols avergonyits de la política oficial allunyada del què ha hauria de ser una democràcia, francament emprenyats en la cruel realitat política. No és pas un escàndol, és la formació generada en les reflexions que cal dir-ne i recogita amb preferència humana. Abasten un camp ampli de la societat cenyida i plenament vinculada la vida individual. Hi ha la pregonada fins afartar-nos “unidad”, que és part del llenguatge podent-se dir-ho de diferents maneres; per atansar-nos a l’actualitat pròxima o rabiosament diària llavors ni dic franquista. Mantinc d’anys amistat entranyable i activitats culturals amb ells, un és parlant de castellà amb alguna frase i paraules catalanes, diu que no en sap més, no es fa estrany depèn del barri on vius i ell és veí d’un barri perifèric on la llengua catalana és absent.

Tanmateix els dos són fervents seguidors de les aspiracions catalanes de recuperar tots els poders civils que ens pertanyen i que van ser arrabassats per Espanya a sang i foc. L’episodi trist d’alt contingut separatista (expressió que usa el nacionalisme el de debò intentant fer-la pejorativa contra el català i tota la personalitat que atresora. Fou el regal de Felipe IV, l’any 1659, de les sis comarques catalanes que aleshores eren Regne de Mallorca. Ho estudiaré en diversitats de mitjans que a voltes es contradiuen en la lectura dels documents dels fets. 

Entro en la llarga actualitat on circumscrit en l’espai de dominació dels territoris com són Ses Illes Balears i Pitiuses, el  País Valencià i Catalunya, la Catalunya Nord no entra a l’estar davall del jacobinisme francès provinent d’Aquitania, regió francesa, on antigament es parlava l’antiga llengua aquitana preromana. Les nacions esmentades, romanen de temps adduïdes social i políticament a Espanya i a Franca.

N’hi ha d’espanyols avergonyits en el camp dels demòcrates sense militància gairebé sempre, els partits PP, PSOE, C’s, PODEMOS, descartats. Els que els voten ho fan de molts maneres induïts per propaganda política que corre incessant, just perquè estan aferrats als fets repetitius de l’exaltació desmesurada dels valors espanyols, dient foteses intranscendents, que li’n donen alts valors si els hi trasllada a enaltiments de naixença, essent  virtuts de poble certes o tanmateix falses de tot hi ha en la vinya del Senyor, notablement  socialitzades, per totes les estructures nacionals-patriòtiques.

Beneficis se’n treuen a nivell personal si hom és un bon grimpador social.  Tal vegada de més partits com la Falange incòlume i ensagnada des de la seva fundació el 1934 abusant de combregar amb la comunió dominant, que té experiència de segles i que es presenta de totes maneres, en l’actualitat amb la infàmia de dir-se democràtica.   

Ningú informa a Espanya, excepte Diario-16, de les penúries de la ciutadania catalana, en els temes tant greus en l’actualitat per la pandèmia del Covid-19. El repartiment per regions, nacions, que mantenen en règim de  colònia. Illes Balears en primer ordre econòmic, el País Valencià i Catalunya amb minso poder polític. No volen saber amb una ignorància malvada que cuidar malalts, es fa personalment, no a 600 quilòmetres de distància, personal sanitari, metgesses, metges, infermeres, infermers, són vàlids en les adreces particulars, o en els  CAP. El president català Torra va fer la petició seriosa de situar Catalunya tanmateix del principat tanmateix, en un confinament com primera eina de lluita a la pandèmia per la senzilla qüestió de proximitat veïnal, metgesses i metgesses es personen a la llar dels malalts si són del barri no a 600 quilòmetres. Per lluitar amb bons estris contra el Covid-19. El poder excels d’un multisecular antuvi, aquests es va afanyar a recordar el tema de la “unidad”, arma traïdora que ha esdevingut letal. Els ambulatoris i hospitals propers. Una criatura de tres anys en l’edat de la idiòcia, ho sap comprendre, l’statu quo: ho ignora malèvolament.       

Tanmateix hi ha ments torbades i els grimpadors arribistes de les espases i fusells guanyadors. El mateix Pablo Iglesias, visitant la ciutat de Rubí, va demanar el vot per ells, lògic. Afegia tanmateix que haurien de prioritzar els NO! si estiguessin vinculats a plataformes catalanes; reafirmant el seu espanyolisme nacionalista, coincidint amb coalició, amb l’extrema dreta del PSOE, que manté una sòlida força entre els votants socialistes pregonament enganyats. Bé no és res més que la propaganda política amb l’eco i alta remor franquista és el gran continuador el sistema espanyol roman arrelat. Vull escriure que em circumscric a Catalunya, sé tanmateix les penúries econòmiques, socials, d’habitatge que la Constitució diu que un pis o casa és un dret de tot espanyol. A Barcelona s’atansen a mil persones que dormen al carrer.

 Tots els especialistes que professen religiosament i devota els creients en la demagògia espanyola que el darrer dictador Franco manejava amb el seus assessors de meravelles pròpies de mags de teatre. Porten exercint-t’ho des de una pila de segles convertint de paraula tanmateix els genocidis són transformats en actes de civilitat.  És un do diví que només dominen els excelsos adoradors del nacionalisme espanyol, uns dels de debò que existeixen. 

L’independentisme format el 1714, després de la derrota i la instauració de la pena de mort als crítics al regnat de Felipe V, amb fets histriònics com el mantenir obligatòriament ben vigilats per les tropes borbòniques els ganivets casolans de cuina obligant a tothom que els tinguessin lligats fermament a les taules de la cuina. Felipe V, li’n dic terrorista; va tancar espoliant-les set  (7)  universitats catalanes inaugurant el 1717 la de Cervera exclusivament en llengua castellana, deixeu-me expressar amb  fervor que denigren la noble llengua castellana a l’usar-la com arma de guerra. La campana Honorata com que cridava a sometent davant de les fornides tropes de Felipe V, aquest la va fer fondre i la va convertir en canó per poder bombardejar el poble de Barcelona i pobles dels voltants.  Coneixent les accions devastadores econòmiques, lingüistes, del món cultural, els socials i els individuals.

Els anglesos injuriats avui per el tema del penó de Gibraltar, ajudaren amb aquest regal gibraltareny a perpetuïtat a les tropes angleses i a tot l’imperi britànic el Penó de Gibraltar, encara que avui els ultres de Vox: violència, odi, xenofòbia; partit inspirat per la monarquia i vagin nedant reclamant la propietat a les aigües marines. Les tropes castellanes-franceses van tenir el camí molt lliure, perquè l’exèrcit català de la coronela i miquelets va quedar notablement minvat de forces. El llavors Regne de València va aportar-hi molts soldats, i a l’igual Mallorca i Eivissa s’abocaren a tots els ajuts marítims i subministrant estris, poques armes i aliments per la població de l’històric principat.   

- Publicidad -
- Publicidad -

Relacionadas

- Publicidad -
- Publicidad -

3 COMENTARIOS

  1. «A Barcelona s’atansen a mil persones que dormen al carrer».

    Con el dinero que gasta la Generalidad en embajadas inservibles se le podría alojara a todos y sobraría dinero.

    Y con el dinero que nos ahorraríamos con un estado como el francés se podría dar una renta mínima a un millón de personas.

  2. El, comentari anterior té la mateixa sonoritat quan d’adolescent, als cinemes abans de projectar el NO-DO, i començar la projecció ens feien posar-nos drets a la sala com a soldats, i escoltar, (tanmateix que no cantar), encara que tenia un amic que havia convertit la lletra de la cançó nazi en una lletra se’n fotia i era divertida.

    • Señor Alexandre, no vea fantasmas donde no los hay. La gran nación francesa a la que hago referencia es una gran democracia y la cuna de las libertades.

      Las «autonomías» no nos hacen más libres, y su coste es un lastre para el estado del bienestar. Finlandia, Suecia y Noruega, son de los países mas libres y democráticos del mundo y no tienen «autonomías». Las embajadas nacionalistas tampoco hacen a nadie más libre y los millones que se despilfarran se podrían dedicar a ayudas sociales.

      Las autonomías tenían como finalidad «resolver» el problema nacionalista y preservar la convivencia y la paz. Si lo hubieran conseguido nada que objetar. Pero si no sirven para eso no tienen razón de ser.

      PD: «El fanático es incorruptible; si mata por una idea, puede igualmente hacerse matar por ella; en los dos casos, tirano o mártir, es un monstruo. No hay seres más peligrosos que los que han sufrido por una creencia: los grandes perseguidores se reclutan entre los mártires a los que no se ha cortado la cabeza» (E. Cioran)

DEJA UNA RESPUESTA

Comentario
Introduce tu nombre

- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -

últimos artículos

- Publicidad -
- Publicidad -

lo + leído

- Publicidad -

lo + leído