El cinema català ha tornat, un any més, a ser protagonista amb l’onzena gala dels Premis Gaudí que enguany ha estat conduïda pel conegut Mag Lari. Presentar una gala d’aquestes dimensions sempre et posa al punt de mira, la crítica ja t’apunta amb l’escopeta fins i tot abans de trepitjar l’escenari, però la frescor i la gràcia innata de Lari han fet avançar la gala sense problema. El seu àcid humor impregnat de crítiques ha anat a parar, un cop més, a les butaques de les personalitats polítiques que ocupaven el Palau de Congressos. No se n’ha salvat cap: totes han tingut el seu segon de protagonisme dins el discurs inicial i, fins i tot, han gaudit d’ofertes on Lari es mostrava voluntari per ajudar-los a tirar endavant els pressupostos amb un toc màgic. Aquests també han rebut mencions per part d’Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, denunciant, com cada any, el poc pressupost que es destina a la cultura. L’actuació de Lari, però, no es salva de les crítiques. Les constants bromes a Maria Carme Itxart, la dona de l’actor Joan Pera, s’han titllat de masclistes a les xarxes socials: fins a quin punt una dona ha de ser el focus d’atenció per ser “la senyora de…” ?
“Tota la meva vida és aquí”
Amb veu tremolosa i entre llàgrimes de felicitat, Joan Pera s’ha posicionat amb el primer premi a discurs més llarg de la nit. Tot i les feixugues paraules amb les que Lari ha fet burla al final de la gala demanant-ne una repetició, s’ha de reconèixer l’emotivitat dels seus mots a l’hora de valorar el Premi Honorífic Miquel Porter com el més important de la seva vida. Els reclams d’un cinema més lliure i fet per tothom han tancat el parlament del reconegut actor de cinema.
“Això està preparat?”
La pregunta estrella de la nit davant uns fets desconcertants per tothom: l’aparició d’un grup de joves amb diversos símbols polítics demanant la defensa del poble Kurd entre entrega i entrega. L’equip de Petitet marxava de l’escenari després de recollir el premi a millor pel·lícula documental mirant de reüll al grup Rise Up 4 Rojava, autor de les reivindicacions polítiques i socials fetes des de dalt de l’escenari.
L’aigua, protagonista de la nit
Set han estat les vegades que Entre dos aguas pujava les escales per recollir les estatuetes de la nit. Ha estat reconeguda per la seva música, pel seu so, el seu muntatge, la seva direcció i la seva fotografia. S’ha escollit com a millor pel·lícula en llengua no catalana i ha fet pujar Israel Gómez Romero per recollir el premi a millor actor protagonista masculí. Darrere seu, Viaje al Cuarto de una madre i El fotógrafo de Mauthausen han estat les dues pel·lícules més guardonades amb quatre guardons cada una. Les distàncies ha estat valorada com la millor film d’enguany, tot i no entrar al top 3 de les més premiades.
