Francisco Elias de Tejada, Madrid 1917-1978, com es definia: extremeny de sang andalusa i educació castellana, va ser catedràtic de Dret Natural i Filosofia en les Universitats Múrcia, Salamanca, Sevilla i Madrid, va escriure una vintena de llibres centenars de conferències i articles sobre filosofia i història del dret de nombrosos i diversos països i de les idees i ciències polítiques. Fou representant del Tradicionalisme Hispà i de l’ús del naturalisme europeu.
Dels seus llibres: “Castilla labró a España, a golpes de lanza y a cinturonazos de milicia”. Diu de Catalunya que és el bressol de les llibertats burgeses del nostre temps. Francisco Elias de Tejada, editorial Ambos Mundos: Las Españas. Formación històrica. Tradiciones regionales.
En castellà, ho tradueixo: El català va parlar per primera vegada la idea de la llibertat moderna per boca d’Eixemenis, catalana foren els juristes que formaren la primera doctrina amb arrels sociològiques d’una monarquia limitada, (1.501 els Drets catalans feien valedors en tota la igualtat del poble envers el monarca). De Catalunya sorgiren Llull, i amb Sant Ramon de Penyafort, la idea de missió substituint les “cruzadas” superant i vencent camí de la cerca de la dignitat humana. La missió cristiana era el que expressava “la cruzada” era el fals cristianisme de les espases.
El Principat es la pàtria aborigen d’aquest selfgovernment, que volen presentar els anglosaxons la “feliç aliança que sintetitza al imperialisme amb la llibertat política”. Falsedat històrica que s’havia d’interioritzar amb la dissort que comporta.
Amb aquests elements (Principat, Monarca, Braços, Generalitat l’ordenació constitucional de Catalunya, va arribar al segle XIV una modernitat que il·lumina als pensadors l’alt sentit del respecta de la llibertat humana que hauria d’anhelar-se en el segle XX.
Catalunya va saber treure i encaminar les temàtiques feudalistes, els postulats de la llibertat política gràcies a corregir amb tints del naturalisme romà el jurament feudal, transformant la jerarquització fèrria del dret germànic en un entre jerarquies, en el qual el situat en inferioritat social no perdia la seva personalitat.
A Catalunya no va haver-hi dictadors ni cabdills fundats en la força de dels hostes armades.
La civilització universal va rebre entre d’altres coses una aportació catalana digne del màxim relleu social i històric. Fou la fórmula de llibertat política que no es somniava a la Edat Mitjana.
Una sèrie de circumstàncies coincident en terres catalanes van congregar els ingredients políotics i socials que foren els ingredients precisos per la consequció de la llibertat política. Catalunya va conèixer les fórmules mñes excel·lents de llibertat medieval.
Cal notar la fermesa solidíssima de la monarquia catalano-aragonesa dels reis Peres i Jaumes no treu valor en el més mínim la personalitat personal de cada un dels seus components humans i ideològics.
Mai dels mai la personalitat de Catalunya es divulgarà suficientment, mantenint-se clarament perfilada amb nitidesa en la perspectiva històrica que és fefaent considerar-la, sense situar-la en les més antigues del que ni diem Occident: De Francisco Elias de Tejada: Las doctrines polítiques en la Catalunya medieval.
Continua Elias de Tejada. Les llibertats catalanes eren tan entranyables en l’ànima col·lectiva, tan peculiars de les gents de Catalunya podien entendre-les i guardar-les en els seus valors cognitius.
Al menys fins on arriben les noticies històricament comprovades, la primera vegada que en la península s’utilitza el vocable “nació” en un modern cos polític; separat i no de simple comunitat d’ascendència etnogràfica, es va fer a Catalunya i per escriptors catalans. Hi ha la particularitat altament significativa de que la trobada de la paraula definitòria i tanmateix inclusiva, no fou ni és la tasca de qualsevol pluma d’escriptor aliè a la vida quotidiana ni al bullir del successos del llenguatge usual de parlaments i palaus. Del llibre de Francisco Elias de Tejada: Historia del pensamiento político catalan.
La independència és els camí de la unitat del poble en singular i en plural. És lliurar-se, dels lligams històrics que sotmet el poble, persona a persona, els actors i executors són la monarquia i les classes socials que li donen suport i l’acomboien pels grans poders econòmics en la realitat històrica d’una dominació que el segle XXI, ens en sortirem, els anacronismes de hereus per sang, és d’un classisme retrògrad que ha subjectat fermar qual presoners d’una línia de dominació que es manté ancorada gràcies a les mentides, on a Espanya la democràcia és un simple engany, una demagògia intolerable.
Estralls gran dany calamitats destrucció ha provocat el nacionalisme espanyol en grans extensions, arreu del món, cenyits a Catalunya, Principat sense oblidar mai per mai, el gran estrall de perdre la Catalunya Nord, sis comarques que el rei Felipe IV, va regalar a l’anàleg Lluís XIV, en l’operació de repartiment de conquestes en les dimensiones anacròniques de poder sobre els pobles que s’assignaren. El regal que va fer l’ens Espanya de Gibraltar a perpetuïtat a canvi que l’exèrcit anglès abandonés l’ajut militar als catalans, en contra de l’espanyol i el francès traint així el Tractat de Gènova de 1705. Un joc brutalment criminal, és el disposar de les persones que formen un poble afí i a l’igual les comunitats afins per veïnatge territorial.
Les corredisses davant de la policia espanyola, eren els grisos per el seu uniforme en la ronda de Sant Pere en el monument record a Rafael de Casanovas, en el seu monument. Llavors enarboraven els grisos, feroçment les porres com van fer l’1 d’octubre de 2.017, en la votació del referèndum d’aquell dia. S’ha de repetir que votar pel referèndum era i és legal que ho explica amb claredat ho justifica la Constitució espanyola en els articles 10 i 93, quan s’adhereix Espanya a els Drets Humans Universals que en l’article 30, remarca que tots els Pobles tenen dret a l’autodeterminació.
