viernes, 17septiembre, 2021
29.6 C
Seville

Elías de Tejada

Alexandre Pineda Fortuny
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..
- Publicidad -

análisis

Alerta: en España hay muchos más negacionistas de los que parece

¿Se acuerda el ocupado lector de aquel tiempo tan feliz, cuando presumíamos de que en España no había fascistas ni partidos o movimientos ultraderechistas...

La pirámide de Nacho Cano: un monumento faraónico al «capitalismo de amiguetes»

El cantante y empresario Nacho Cano, ex de Mecano, ya tiene luz verde para construir su Teatro Malinche, una pirámide azteca de treinta metros...

El Repaso del 17 de septiembre: análisis de las principales noticias de actualidad

Hoy en El Repaso, como cada día, ofrecemos a nuestros lectores un análisis de las principales piezas de actualidad. Al final del video, además,...

Sánchez marca la diferencia entre la sociedad española y catalana

Cuando se inicia un proceso de diálogo el objetivo prioritario es alcanzar el arreglo. La primera reunión de la mesa de negociación demostró que...
- Publicidad-

Francisco Elias de Tejada,  Madrid 1917-1978, com es definia: extremeny de sang andalusa i educació castellana, va ser catedràtic de Dret Natural i Filosofia en les Universitats Múrcia, Salamanca, Sevilla i Madrid, va escriure una vintena de llibres centenars de conferències i articles sobre filosofia i història del dret de nombrosos i diversos països i de les idees i ciències polítiques. Fou representant del Tradicionalisme Hispà i de l’ús del naturalisme europeu.

Dels seus llibres: “Castilla labró a España, a golpes de lanza y a cinturonazos de milicia”. Diu de Catalunya que és el bressol de les llibertats burgeses del nostre temps. Francisco Elias de Tejada, editorial Ambos Mundos: Las Españas. Formación històrica. Tradiciones regionales.

En castellà, ho tradueixo: El català va parlar per primera vegada la idea de la llibertat moderna per boca d’Eixemenis, catalana foren els  juristes que formaren la primera doctrina amb arrels sociològiques d’una monarquia limitada, (1.501 els Drets catalans feien valedors en tota la igualtat del poble envers el monarca). De Catalunya sorgiren Llull, i amb Sant Ramon de Penyafort, la idea de missió substituint les “cruzadas” superant i vencent camí de la cerca de la dignitat humana. La missió cristiana era el que expressava “la cruzada” era el fals cristianisme de les espases.

El Principat es la pàtria aborigen d’aquest selfgovernment, que volen presentar els anglosaxons la “feliç aliança que sintetitza al imperialisme amb la llibertat política”. Falsedat històrica que s’havia d’interioritzar amb la dissort que comporta.      

Amb aquests elements (Principat, Monarca, Braços, Generalitat l’ordenació constitucional de Catalunya, va arribar al segle XIV una modernitat que il·lumina als pensadors l’alt sentit del respecta de la llibertat humana que hauria d’anhelar-se en el segle XX.

Catalunya va saber treure i encaminar les temàtiques feudalistes, els postulats de la llibertat política gràcies a corregir amb tints del naturalisme romà el jurament feudal, transformant la jerarquització fèrria del dret germànic en un entre jerarquies, en el qual el situat en inferioritat social no perdia la seva personalitat.   

A Catalunya no va haver-hi dictadors ni cabdills fundats en la força de dels hostes armades.

La civilització universal va rebre entre d’altres coses una aportació catalana digne del màxim relleu social i històric. Fou la fórmula de llibertat política que no es somniava a la Edat Mitjana.

Una sèrie de circumstàncies coincident en terres catalanes van congregar els ingredients políotics i socials que foren els ingredients precisos per la consequció de la llibertat política. Catalunya va conèixer les fórmules mñes excel·lents de llibertat medieval.

Cal notar la fermesa solidíssima de la monarquia  catalano-aragonesa dels reis Peres i Jaumes no treu valor en el més mínim la personalitat personal de cada un dels seus components humans i ideològics.

Mai dels mai la personalitat de Catalunya es divulgarà suficientment, mantenint-se clarament perfilada amb nitidesa en la perspectiva històrica que és fefaent considerar-la, sense situar-la en les més antigues del que ni diem Occident: De Francisco Elias de Tejada: Las doctrines polítiques en la Catalunya medieval.

Continua Elias de Tejada. Les llibertats catalanes eren tan entranyables en l’ànima col·lectiva, tan peculiars de les gents de Catalunya podien entendre-les i guardar-les en els seus valors cognitius.

Al menys fins on arriben les noticies històricament comprovades, la primera vegada que en la península s’utilitza el vocable “nació” en un modern cos polític; separat i no de simple comunitat d’ascendència etnogràfica, es va fer a Catalunya i per escriptors catalans. Hi ha la particularitat altament significativa de que la trobada de la paraula definitòria i tanmateix inclusiva, no fou ni és la tasca de qualsevol pluma d’escriptor aliè a la vida quotidiana ni al bullir del successos del llenguatge usual de parlaments i palaus. Del  llibre de Francisco Elias de Tejada: Historia del pensamiento político catalan.  

La independència és els camí de la unitat del poble en singular i en plural. És lliurar-se, dels lligams històrics que sotmet el poble, persona a persona, els actors i executors són la monarquia i les classes socials que li donen suport i l’acomboien pels grans poders econòmics en la realitat històrica d’una dominació que el segle XXI, ens en sortirem, els anacronismes de hereus per sang, és d’un classisme retrògrad que ha subjectat fermar qual presoners d’una línia de dominació que es manté ancorada gràcies a les mentides, on a Espanya la democràcia és un simple engany, una demagògia intolerable.

Estralls gran dany calamitats destrucció ha provocat el nacionalisme espanyol en grans extensions, arreu del món, cenyits a Catalunya, Principat sense oblidar mai per mai, el gran estrall de perdre la Catalunya Nord, sis comarques que el rei Felipe IV, va regalar a l’anàleg  Lluís XIV, en l’operació de repartiment de conquestes en les dimensiones anacròniques de poder sobre els pobles que s’assignaren. El regal que va fer l’ens Espanya de Gibraltar a perpetuïtat a canvi que l’exèrcit anglès abandonés l’ajut militar als catalans, en contra de l’espanyol i el francès traint així el Tractat de Gènova de 1705. Un joc brutalment criminal, és el disposar   de les persones que formen un poble afí i a l’igual les comunitats afins per veïnatge territorial.

Les corredisses davant de la policia espanyola, eren els grisos per el seu uniforme en la ronda de Sant Pere en el monument record a Rafael de Casanovas, en el seu monument. Llavors enarboraven els grisos, feroçment les porres com van fer l’1 d’octubre de 2.017, en la votació del referèndum d’aquell dia. S’ha de repetir que votar pel referèndum era i és legal que ho explica amb claredat ho justifica la Constitució espanyola en els articles 10 i 93, quan s’adhereix Espanya a els Drets Humans Universals que en l’article 30, remarca que tots els Pobles tenen dret a l’autodeterminació. 

- Publicidad -

Relacionadas

- Advertisement -
- Publicidad -

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre

- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -

últimos artículos

Alerta: en España hay muchos más negacionistas de los que parece

¿Se acuerda el ocupado lector de aquel tiempo tan feliz, cuando presumíamos de que en España no había fascistas ni partidos o movimientos ultraderechistas...

La resaca de la Diada

Ya ha pasado la Diada Nacional de Cataluña aunque todavía mantienen en las televisiones declaraciones de unos y otros sobre el tema.     Es el...

Continúa el golpe de estado energético

A pesar de los esfuerzos del Gobierno para frenar la deriva de la crisis que se está creando por el incremento de la factura...

Abascal denuncia un posible pacto PSOE-PP

Las luchas internas en el Partido Popular provocadas por la estrategia de Isabel Díaz Ayuso para, en primer lugar, lograr la Presidencia del PP...
- Publicidad -
- Publicidad -

lo + leído

Alerta: en España hay muchos más negacionistas de los que parece

¿Se acuerda el ocupado lector de aquel tiempo tan feliz, cuando presumíamos de que en España no había fascistas ni partidos o movimientos ultraderechistas...

La resaca de la Diada

Ya ha pasado la Diada Nacional de Cataluña aunque todavía mantienen en las televisiones declaraciones de unos y otros sobre el tema.     Es el...

Continúa el golpe de estado energético

A pesar de los esfuerzos del Gobierno para frenar la deriva de la crisis que se está creando por el incremento de la factura...

Abascal denuncia un posible pacto PSOE-PP

Las luchas internas en el Partido Popular provocadas por la estrategia de Isabel Díaz Ayuso para, en primer lugar, lograr la Presidencia del PP...