Ningú ens va advertir que vindria un virus causant de desenes de milers de malalts, i un gruix important de morts per la pandèmia arribada arreu del món. Canviat el nom de coronavirus, per la de ::::::COVID-19 malgrat que el primer m’agrada perquè a Espanya patim el virus de la corona, en relació a la corona no ens és una novetat és el caràcter de l’espanyolisme tenedor d’un poder a través de l’omnímode força dels exèrcits i guerres grans i petites s’han fet seva l’economia. La metròpoli governant centenars d’anys amb la crueltat pròpia del militarisme fundacional consolidat amb absolutismes, cops d’estat, guerra rere guerra i control total del poder n’han primat les empreses que dominen al ser un dels seus suport bàsic l’Ibex35, més oligopolis en l’energia, la banca etc.
El govern espanyol va precipitar-se a l’aturar el confinament desprès de dues setmanes. Però el capitalisme de l’ens Espanya amb el seu poder va obligar al govern actual de Pedro Sánchez com a socialista president del partit PSOE i de l’estat, sabem tanmateix què el partit socialista, al servei del classisme espanyol d’envergadura on roman situat el poder, el que mana el que ni diem poder fàctic.
El president Pedro Sánchez i el seu partit el PSOE són actors en els atacs brutals contra Catalunya. La història propera d’ençà la votació del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, on va ficar-hi tota la carn, la maleïda idea de mantenir Catalunya invariablement com a colònia espanyola, així el socialisme espanyol queda reduït a una petita part de la militància del PSOE, hi ha ciutadans que els voten adduïts per la propaganda i sense analitzar l’actuar d’aquests que es diuen socialistes, sense tenir ni remota idea de què és la ideologia. Sense entrar dins l’estudi de la política que no té res de defensa bàsica del poble i d’aplicar-la en tots els àmbits vivencials un socialisme, fet inoperant en la defensa dels drets del poble, de tota la població femenina, masculina, amb els drets de la infància i dels adolescents. L’ens Espanya, amb tot l’interès pels esdeveniments quotidians en la societat catalana i en l’espanyola aquesta també rep mesures anacròniques de la política d’Espanya on qui mana són els cossos armats neutralitzant la política desplegada fins i tot al Congrés, on s’haurien de debatre idees per el desenvolupament, emperò l’han esvaït, eliminat. La participació de la població per poder certificar una democràcia posada enraonadament en dubte. La democràcia essent una forma de govern per el poble és cruelment ignorada pel poder i situada als calaixos dels secrets d’estat de les cúspides que tenen i executen amb crueltat donant prioritat en la pandèmia a fer rodes de premsa on hi ha tres generals del diversos exèrcits, que a més no saber res de res de sanitat, mostren el seu tarannà situat al segle XV, ens diuen en un tema delicadament de salut que si juga tot el poble que el primer soldat espanyol és el rei i què…. Doncs ni ells haurien de ser qui usurpant la feina a metgesses i metges fan exhibició d’uniformes farcits de medalles i parlen de la salut per ells violentada violant-la i tanmateix per el primer soldat d’Espanya que va dir un general és el rei, afegint-t’hi que el rei amb els 47 milions de soldats, la població sencera sent persones pròpiament espanyoles, i l’afegit de les colònies d’annexionats i assimilats: proporcionen documentació espanyola simbolitzant, millor demostrant una nacionalitat per imperatiu legal. Ens volen soldats per un patriotisme barroer, prenyat d’obscurs interessos on ells són els receptors de la pecúnia sostreta dels cabals públics provinents dels petits patrimonis i la gran base productiva dels assalariats i mal pagats treballadors.
Les darreres paraules són per un a reveure, comiat temporal fins el retrobament, al cap i a la fi les persones, i àdhuc tots els habitants mundials hauríem de gaudir en un món utòpic dels mateixos drets, amb una seria legalitat i on no hi hagi enemics ni naturals ni generats a mida de la gent: gentussa i ni caldria en somnis per la munió de lleis que s’han dissenyat al servei del mateix dominador, que és l’entronitzat com garant: el monarca que en tindrà cura recollint els quantiosos guanys del poder polític guardant els vitalicis amb l’esperit de l’avarícia tenedora del tresor vigilat; és l’avar sòrdid comptant moneda a moneda i sense prodigar-les. L’àvar com el sistema financer dels estats i Espanya en va destacada el cofre de l’or el guarda el gran àvar i aquest quan li convé converteix l’or en moneda, és la manera gestual com ballarí en el seu ball. La imatge de l’àvar és solemne podem veure’l guardant la munió de monedes amb el goig de comptar moneda a moneda amb avara cupiditat.
