miércoles, 19mayo, 2021
23.3 C
Seville

Comerç d’esclaus

Alexandre Pineda Fortuny
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..
- Publicidad -

lo + leído

Reducir brechas

El futuro que es nuestro, o sea de cada ser humano, viene cargado de fisuras deshumanizantes a más no poder. Nuestra primera obligación radica...

¿Cómo llevar las facturas de una empresa?

La gestión de una empresa supone un gran reto por la gran cantidad de gestiones y obligaciones que se precisa llevar a cabo. Unas...

Deshonesta política local y otras malandanzas

Cualquier español que esté en su sano juicio sabe, sobradamente, que la política en este país es una refrendada deshonestidad. Sólo el hecho de...

La carencia

Hay diversos tipos de carencia: física, mental, emocional y espiritual, y probablemente sea esta última la que más nos afecta, ya es con la...
- Publicidad-

On destacava el documentar-ho com era realment “Asiento de Negros” Crec que les opinions contraries a la meva crítica de l’Espanya oficial dominadora  del reialme generarà una pluja de vituperis  veritables oprobis envers aquesta opinió contrastada en diferents historiadors. Cal viure en un espai de llibertat de nacions i pobles, com diuen els Drets Humans Universals en l’article 30, és l’única manera de formar una veritable unitat expressat en el article 30 que esmenta com a necessària l’autodeterminació de nacions i pobles. Està ben reflectit el dit en els articles 10 i 93 de la Constitució  que sembla una carta “manga” per les absències, silencies i  l’esperit de la lletra clarament tergiversat. Sembla i actua com “manga” un  mot gomós saltataulells (hortera en castellà) clarament  però així és i ha d’ésser: Carta Magna com cal dir-ho.  Aquesta visió del dimoni independentista sorgit i provinent de segles el 1.714, la resistència catalana al Borbó, va desencadenar la formació per Felipe V, l’amo de practicar el terror la formació dels mossos d’esquadra per desarticular els com el Miquel Barceló  de sobrenom Carrasclet  a tots els opositors actius formats militarment contra Felipe V el terrorista.

Tota la defensa  popular positiva per estar units veritablement, l’únic propòsit és la complicada simplicitat de derrotar definitivament la monarquia per acabar amb la corrupció i la immoralitat històrica que amb espases i fusells i hagi un rei propietari d’Espanya ni de cap territori d’arreu, cap nació, regió i llogarret del món.

Sense més preàmbuls ni la munió d’arguments d’aplicar l’eficàcia de les raons populars per crear la democràcia vera, que ens diu l’etimologia de la paraula. En el Tractat d’Utrecht de 1.713 el “Consejo de Castilla: l’Espanya  fàctica esdevé l’estat espanyol l’ens que no va permetre les accions polítiques dels “comuneros” que volien treballar en positiu per el poble. Domina escalonadament  el poble, tanmateix  trepitjant-lo. He relatat forces vegades la cessió del penó de Gibraltar a perpetuïtat als anglesos a canvi que els exèrcits d’Anglaterra vulneressin el Tractat de Gènova de 1.705 on s’havien fermament compromès ajudar els catalans en eventualitats bèl·liques. Va haver-hi a  Anglaterra seriosos escriptors denunciaren la traïció, hi ha llibres anglesos escrits també el 1.714 que ho denuncien. No he oblidat escriure un l’altre brillant negoci que tenia el citat “Consejo” o sigui  l’Espanya en marxa; el tema era el comerç d’esclaus, el “ASIENTO de NEGROS”, en els comunicats interns i la història escrita d’una perversitat de dura i cruel realitat d’extrem racisme en la forma de tracte als indígenes com a mercaderia per explotar i exportar a l’Amèrica dels anglesos, gran negoci que és la barbàrie l’execrable forma de tractar el poble, però tot plegat tenia la missió d’implantar-ho a fi de bé d’acumular fortuna per els reis i les classes que li donen suport: els nobles? en cruel i inhumana política.

Portar-los a la península no va ser l’opció, unes tribus indígenes africanes amigues i assalariades per segrestar els homes i dones d’Àfrica,  van  assalariar-les  a l’aire i empenta dels militars, tribus ubicades a prop de la costa eren els segrestadors d’indígenes per donar-los a Espanya.  En el Tractat d’Utrecht de 1.713, van fer una adjudicació en exclusiva els espanyols a favor dels anglesos per 31 anys dels negres segrestats per seguidament esclavitzar-los. Els premis esmentats cal afegir-hi l’abandó de l’ajut bèl·lic als catalans a favor de castellans i francesos, i el botí desitjat econòmic i un valor d’orgull patriòtic d’Espanya tanmateix de veritat excels.

No era un tacte gratuït els indígenes africans que els ajudaven, aquests marcaven un preu, i negociant acabaven venent-los a la metròpoli  espanyola; el negoci d’aquests estava el vendre els indígenes africans com a esclaus al servei dels britànics que ocuparen el que avui és la Nord Amèrica. Els anglesos mostrant una civilitat nacionalista excelsa van anihilar totalment tot un poble  indígena del nord, va ser la més gran crueltat, destacant per sobre de la desplegada quotidianament. 

Deixeu-me ficar amb els almogàvers de la Corona d’Aragó on hi ha una petita part d’aragonesos i la majoria d’almogàvers eren catalans. No fou la compra i venda d’esclaus, però el tarannà dels almogàvers conquistant la mediterrània no fou amistós, fou amb la maleïda empenta dels conquistadors de congènit esperit imperialista, van fer com tots,  oprimir els pobles que ocuparen. No conec cap broma, cap xanxa en llengua castellana dels actes de la seva noblesa.

La meva infantesa va veure abundants les pintades “eres español, habla el español”.  Podrien haver-ne a l’Amèrica ocupada (la que en diuen civilització cristiana per afavorir als indígenes, explicant-los quin és el Déu veritable) ho ignoro perquè l’ens Espanya les crítiques les anul·laren dient que es va crear una llegenda negra per Bartolomé   de les Casas, en fi, aquí queden les qualificacions i explicacions poden ser d’alt interès patriòtic inflant l’orgullós pit de les classes del poder.

És molt simpàtic sentir actualment, si ara! perdurant en els temps per les Illes Gregues, el “alerta! lliura’t dels catalans” com el record de l’ocupació dels catalans  adreçant-se als catalans almogàvers els ha quedat una dita que alguns poden sentir-se ofesos en aquests paraules un incordi. Particularment ho aplaudeixo no fa cap mal ni a l’oïda. Caldria divulgar-ho més perquè s’han de conèixer les veritats per assolir una fèrtil civilització en tota l’amplitud universal, cap poble en maduresa civil pot sentir-se insultat per els records d’un  tothom popular. Hi ha però la història  al servei de la política on destaquen els militars. Hi ha manipulacions a gavadals per interessos espuris de magnituds miserables, davall de l’atmosfera de pregona mesquinesa.  

No és recordar Nigèria una gràcia, és un exemple que pot dir-se paradigma repetit arreu. És saber dels nigerians col·locats de funcionaris de les petrolieres, angleses, holandeses, nord-americanes ressalto el mal ecològic, cultural, d’explotació esclavista al poble ogoní, propietari d’antuvi històric dels territoris amb riquesa mineral que no n’eren beneficiaris, però ans al contrari foren arraconats, l’aigua del pantà els hi van prohibir i tanmateix malmetre la nitidesa amb un embrutiment insuportable. El poble ogoní d’un milió de persones, el van deixar sense subministrament elèctric, tot plegat una barbàrie pròpia de tot tracte imperialista amb una explotació per enriquir-se i tractar als propietaris territorials com a condemnats a la pobresa total.

Ogoní, una nació  oprimida. Els britànics iniciaren la colonització el 1.885. Van conquerir Ogoniland totalment el 1.914, el poble ogoní va protestar i resistir pacíficament.

Malgrat el pacifisme natural del poble ogoní. L’escriptor Ken Saro Wiwa, no va salvar-se de l’execució junt a divuit companys sindicalistes per la lluita. El dictador Sani Abacha, l’any 1.995 n’era el líder i submís a les transnacionals companyies explotadores.

A principis dels anys noranta liderat per Ken Saro Wiwa i el MOSOP (Movement for the Survival of the Ogoní People), els ogonís amb una lluita pacífica volien expulsar la petroliera Shell i la Chevron  que contaminadores de les seves terres i el pantà, no els hi aportaren cap benefici ni minsa compensació, ans al contrari la devastació ecològica, misèria i repressió. El ressò internacional de la protesta va culminar amb l’expulsió de la Shell d’Ogoniland . Tot seguit una campanya repressiva i genocida de l’exèrcit nigerià presumiblement instigada per la petroliera, va ocasionar milers d’assassinats.

Ken Saro-Wiwa  escriptor excel·lent, havia estudiat a Universitats angleses, gran activista pacifista però el poder nigerià estava de temps perpètuament dominat per les petrolieres, la Shell i Chevron americana. Ken Saro-Wiwa va ser jutjat…? i executat  quan tenia 53 anys la mà executora el dictador  nigerià els instigadors en teniu el nom de les empreses . Tota una demostració d’amor cap als clients que ajudaren i ajuden al seu enriquiment  essent participants de les maldats sanguinàries que romanen amagades, hi ha alguns historiadors assalariats que en són cínicament còmplices.

- Publicidad -

Relacionadas

- Advertisement -
- Publicidad -

7 Comentarios

  1. Bernal Díaz del Castillo, participó junto a Hernán Cortes en la conquista de Méjico.
    Extractos de su libro «Historia verdadera de la conquista de la Nueva España»

    Cuenta lo que vió cuando la primera vez son invitados por Montezuma a visitar el gran mercado de Tenochtitlan (Méjico).

    «y otras mercaderías de indios esclavos y esclavas. Digo que había tantos a vender a aquella gran plaza como traen los portugueses los negros de Guinea, e traíanlos atados con unas varas largas con colleras a los pescuezos porque no se huyesen y otros andaba sueltos»

    Estos esclavos eran sacrificados en los templos y después asados y comidos.

    Había en el pueblo de «Tascala casa de madera y redes llenas de indios e indias que tenían dentro encarcelados y a cebo hasta que estuviesen gordos para comer e sacrificar.»

    En todos los pueblos de esa zona encontraron granjas de engorde humano para sacrificar y después consumir..

    «los de Narváez (expedición) fueron mil y trecientos, sin contar entre ellos hombres de la mar, y no son vivos de todos ellos sino diez o doce, que todos los demás murieron en la guerra, y sacrificados y sus cuerpos comidos por los indios.» «Y los sepulcros que me preguntas dónde los tienen, digo que son los vientres de los indios que los comieron las piernas e muslos e brazos e molledos y pies y manos»

    Ese es el idílico Méjico que encontraron los españoles, que como todos los nacionalistas saben son los inventores de la crueldad y el racismo.
    El Méjico precolombino como se puede ver era un país en el que reinaba la paz la armonía, se comía bien y se profesaba el más escrupuloso respeto a los derechos humanos. Y a la libre autodeterminación de los pueblos, por supuesto.

  2. Bernal,Diaz del Castillo, actor i beneficiari polític del que de la desfeta de molts pobles, ho vesteix als aires de la Gloriosa Espanya, amb el costum de capgirar-ho i presentar el tallar colls amb l’espasa com fets del nacional-catolicisme, beneïdes per la divinitat. Abillat de capellà castrense, VOSTÈ encara manté el goig d’haver fet un triomf històric i de profunda civilitat cristianitzar amb l’espasa a punt. Diaz del Castillo, també es cruspia els enviats al traspàs diví; ensems la conquesta de glòries guerreres i afegeix l’avara cupiditat dels botins: costum patriòtic arrelat estès arreu del món i a la península i en el segle XXI, tot igual ben clarificat, qui compta la pecúnia i a qui se’l sotmès a la contribució sinó més per força

  3. Senyor Ortiz, va abillat amb l¡uniforme de capellà castrense, Bernal Diaz del Castillo, podia escriure al seu albir, capgirar la realitat de l’espasa triomfadora, tallant colls tanmateix, segur que va fer molts àpats a base de cruspir-se en grans banquets els desemparats indígenes i com totes les conquestes del nacional-catolicisme va escriure amb una escandalosa tergiversació a l’inrevés de la realitat, perquè el discurs beneit per el seu Senyor diví, li atorgava, a base de callar boques de les víctimes presentar-ho com a civilització cristiana, tanmateix, traint el veritable Crist al vessar sang innocent, i oferir-la a la gloriosa Espanya

  4. Señor Alexandre yo ni justifico. Me limito a exponer lo que se encontraron los españoles en América. Lo que escribe Bernal Diaz del Castillo coincide con lo que relata Álvar Núñez Cabeza de Vaca o «Motolinia» (Toribio de Benavente) que estuvieron allí y dejaron constancia escrita de lo que vieron. Y lo que vieron no fue el «buen salvaje» de Rousseau​, sino gentes muy parecida a los españoles, gentes que esclavizaban a otros y que además se comían a sus semejantes.

    Los españoles quizá no fueron mejores que los antropófagos mexica o tlaxcalteca. Que los ingleses colonizadores de EEUU, para quienes el único indio bueno era el indio muerto. Que los mongoles que conquistaron China. Que los catalanes que exterminaron la población árabe de Mallorca. Que los árabes que sometieron conquistaron el norte de Africa y nuestra península. Que los alemanes que hace cuatro días hicieron lo innombrable, que los serbios
    , los croatas, los turcos, los hutus o los tutsis. Pero tampoco peores.

    Deje de utilizar el pasado para atizar su odio contra todo lo español. Y deje de utilizar el pasado para alimentar su falsa superioridad moral.

  5. odi a tot allò espanyol, és una mentida perversa insultant, que no em mereixo, he defensat Madrid ciutat i criticat la metròpoli, amb poder omnimode, A Andalucia Marinaleda el tinc estudiat defensat i divulgat en positiu pel bé social que representa. No cal davant d’un exacerbat nacionalista espanyol el de debò el de guerres, i milers de persones soterrades en els vorals de les carreteres. Un gran puntal del execrable nacionalisme espanyol és la catalanofòbia, el «a por ellos», de les tropes venint a atonyinar catalans, és un horrorós crim abjecte i propi del barbarisme. Els acadèmics de la R.A.E, neguen d totes maneres la fòbia a tot allò català. No vull saber res d’ètnies, ni d’impostors com Pujol. I denuncio el dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros Anasagasti ho xifra en 20.000 milions d’euros i ens adjudica la veritat de que som una colònia d¡Espanya.

  6. ¿»I denuncio el dèficit fiscal de 16.000 milions»??

    Señor Alexandre al margen de que el «déficit fiscal» que usted presenta está más que hinchado le hago la siguiente reflexión y doy por zanjado el asunto.

    En todos los países del mundo, en todos sin excepción, hay regiones mas ricas que otras; en las más ricas se recauda más y en las mas pobres menos.

    Los ciudadanos de las regiones pobres no son necesariamente más vagos ni menos laboriosos que los de las zonas ricas, simplemente tienen distintas circunstancias. Zonas antes pobres son hoy ricas y también lo contrario.

    El estado de Luisiana (EEUU) es pobre y recauda poco, el de California es rico y recauda mucho. El gobierno de los EEUU tiene la obligación de drenar dinero de las zonas ricas hacia las zonas pobres para equilibrar las rentas y evitar enormes desigualdades sociales. Si no lo hace no será un gobierno justo.

    Lo que vale ‘para EEUU, vale para España y vale para todo el mundo. Usted presenta la virtud como defecto y el egoísmo como virtud. Destinar dinero de las zonas más ricas a las más pobres no es robar como dicen los nacionalistas «España nos roba» ni es caridad de los ricos a los pobres, sino justicia social.

  7. El polític basc Anasagasti diu que el dèficit fiscal de Catalunya és de 20.000 milions d’euros, que diu situa Catalunya com a colònia espanyola. Els pressupostos d’infraestructures són de 4 a 5.000 milions anuals, La despesa en aquest tema és molt superior, millor dit ínfim. Malgrat la mesquinesa, hi destina el govern espanyol tots. Comptant què assumeix Espanya, (la oficial no pas el poble), en aquesta pila d’anys ha anat per els 10 % el 14% el màxim el 65%. Manipulats fins la obnubilació. per fer-nos patriotes del gran nacionalisme fins a sanguinari dominant arreu. Vaig recordar les desenes de milers de soterrats després d’assassinar-los el franquisme romanen els cossos als vorals de les carreteres. Ningú es mereix aquest tracte cap persona en tot l’univers. N’hi ha molt més però Prou!

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre

- Publicidad -
- Publicidad -

últimos artículos

Reducir brechas

El futuro que es nuestro, o sea de cada ser humano, viene cargado de fisuras deshumanizantes a más no poder. Nuestra primera obligación radica...

¿Cómo llevar las facturas de una empresa?

La gestión de una empresa supone un gran reto por la gran cantidad de gestiones y obligaciones que se precisa llevar a cabo. Unas...

Deshonesta política local y otras malandanzas

Cualquier español que esté en su sano juicio sabe, sobradamente, que la política en este país es una refrendada deshonestidad. Sólo el hecho de...

La carencia

Hay diversos tipos de carencia: física, mental, emocional y espiritual, y probablemente sea esta última la que más nos afecta, ya es con la...
- Publicidad -

lo + leído

Reducir brechas

El futuro que es nuestro, o sea de cada ser humano, viene cargado de fisuras deshumanizantes a más no poder. Nuestra primera obligación radica...

¿Cómo llevar las facturas de una empresa?

La gestión de una empresa supone un gran reto por la gran cantidad de gestiones y obligaciones que se precisa llevar a cabo. Unas...

Deshonesta política local y otras malandanzas

Cualquier español que esté en su sano juicio sabe, sobradamente, que la política en este país es una refrendada deshonestidad. Sólo el hecho de...

La carencia

Hay diversos tipos de carencia: física, mental, emocional y espiritual, y probablemente sea esta última la que más nos afecta, ya es con la...