Des de la infància hom ha viscut sota un règim escolar tant i tant deficient, que havia fet norma de les raons de veritable dominació on la diguem-ne ideologia social, no era res més que seguir les formes del franquisme, on el cap era un general dit Franco, que volien que l’adoréssim per assolir les glòries divines abandonades ja les físiques que ens porten a la tomba.
No desvalorem la vida quotidiana, però la raó com a reflexió personal, ensuma la ferum d’una societat amb uns codis, que eren els del poder adquirit com sempre amb la crueltat de la guerra, que no fou un episodi espontani de la història peninsular. Eren tanmateix la remor dels tambors guerrers guanyadors amb un estat que govern a govern ha deixat desguarnida la ciutadania; d’aquesta la catalana era i ho continua essent un valor econòmic per la monarquia espanyola i totes les classes que li donen suport per interessos purament econòmics i la salvaguarda dels discursos. Recordo que van fer celebrar els vint-i-cinc anys de la victòria amb el sadisme de dir que celebrava tot el poble “Veinticinco años de paz”. No mencionaven tanmateix els centenars de milers de morts: efectes colaterals?. Els únics que van celebrar-ho foren els nacionalistes d’un ens que es diu Espanya. Els assassinats d’ambdós bàndols majoritàriament foren els republicans. Juan Negrin president de la república espanyola el 1941 des de l’exili, va rendir pleitesía al franquisme dient: “prefiero a Franco antes que una España desmembrada” “la mateixa “unidad” que predicà el franquisme i ara la monarquia de Felipe V+I. El govern republicà no va deixar de lluitar contra Catalunya, deixaren la fastigosa màcula, el 1934. No va salvar-se de ser destituït i empresonat tot i cada un d’ells l’esmentat 1934.
Si ! Recordant la celebració dels vint-i-cinc anys de la victòria franquista, fou llavors i és ara el record de la ignomínia de l’esperit imperialista espanyol, que se’n fot dels derrotats republicans, sabent que el 2020 som els catalanistes defensors de la pau de l’univers a través de que cada nació visqui amb la pròpia pau. La de les guerres és pels que van abillats amb l’uniforme del vestir i la de la ment obnubilada amb la càrrega de propaganda franquista, i l’estar sotmesos a una política que aprecia i espolia una gran part del producte de la feina de les treballadores i treballadors catalans.
Aquests catalans estan i estem plegats defensant la Catalunya històrica i eterna malparada per els exèrcits espanyols, amb l’ajuda del episodi de l’exèrcit anglès, com en la guerra 1707-1715, dita de Successió, on el rei espanyol va regalar a perpetuïtat el penó de Gibraltar; la moneda de canvi fou que els anglesos deixessin l’ajut a l’exèrcit català en la guerra 1707-1715 de Successió; llavors hi habitaven menorquins, foren en que batejaren una platja gibraltarenya amb el nom de: platja dels catalans. Mentre els anglesos van vulnerar el Pacte de Gènova de 1705, on van comprometre’s a l’ajut militar de les tropes catalanes. Els anglesos es van fer amos de Gibraltar que l’època moderna els és molt útil i amb gran rendibilitat econòmica la situació de la porta d’entrada i eixida entre el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic.
El tema de l’article és l’estudi de la paraula raó i raonar, amb la filiació d’un mot i llur evolució formal i semàntica com a branca de la lingüística que estudia el significat dels morfemes, dels mots i totes les unitats superiors.
Fora de raó tanmateix, és la preponderància de la ignorància que doblegant la realitat històrica creant-ne la derivada dels braços propagandístic i quan els sembla armats de l’espanyolització de la societat catalana com demanà des del govern espanyol el ministre del PP. de cultura un tal Zoido, aital individu és professional de la judicatura, és jutge (vatua la ignorància triomfant) i una judicatura que hauria de ser democràtica, però no! és aquests i molts servidors incondicionals de preservar l’ens Espanya, amb tots els atributs dictatorials permanent de la història. El judici del que en diem procés que no hauria de voler cap jutge vocacional i amant de la justícia entre pobles i persones. Però va succeir perquè impera a l’estat espanyol l’esperit ferri de salvar les terres posseïdes amb guerra, dins del puny monàrquic.
Benvingut Oliver i Esteller, Catarroja 1836 Madrid 1912. Va ser el primer a usar el terme Països Catalans per reafirmar que ha estat una estafa històrica, una més tanmateix, opacitat la unitat trencada per exèrcits dels veïns espanyols dels mateixos que eliminaren els “comuneros de Castilla”, perquè defensaven el poble. L’absolutisme espanyol establert bàsicament per monarquies i dictadures que són expressió política i social de les barbaritats arreu de l’espècie dita humana, (possiblement mal dita humana). El notari Benvingut Oliver de Catarroja, volia empènyer la recuperació històrica robada amb les armes a Catalunya, València i Mallorca, no oblidava les sis comarques regalades per Felipe IV, al francès Louis V, l’any 1596, a esquenes del govern català, va néixer així l’expressió, Països Catalans. Sense oblidar el franquisme, i el règim del 1978, generant els blaveros a Valencià i el gonellistes a Mallorca per lluitar fins l’eliminació de la personalitat catalana en tots els àmbits, per seguir la màxima de Quevedo, “mientras haya catalanes habrá guerra y enemigos” Conde Duque de Olivares:”nuestro mayor negocio és someter Catalunya”. No s’atura l’imperialisme, el president espanyol Manuel Azaña “hay que bombardear-los cada cincuenta años” El militar i governador civil? De Barcelona el 1940, Acedo Colunga “no hicimos y ganamos una guerra para oir hablar el catalàn”. N’hi ha més.
Ens toca per civisme escriure com a servei social, sense tanmateix abandonar l’autoestima imprescindible per ser crítics. Apreciant els valors del poble; aquells menystinguts i combatuts suplint-los els diferents governs d’antuvi. Suplint-los per la desvergonyida aplicació de codis nacionalistes que s’han fet seus establint-los amb mà de ferro. Els valors?, són les guerres, els cops d’estat.
Els mateixos mètodes que havien aconseguit guanyar la darrera guerra, amb l’ajut de monstres històrics com Hitler que Franco si va amistançar perquè Hitler bombardeges amb l’aviació i a ciutats mediterrànies amb el mateix esperit d’espasa, fusell i canó, per enarborar una victòria que van escriure moltes dècades amb majúscula. Els enaltiments repetits per els règims clònics constructors del règim esdevingut únic.
«En sí misma, toda idea es neutra o debería serlo, pero el hombre la anima, proyecta en ella sus llamas y sus demencias impura. Transformada en creencia, se inserta en el tiempo, adopta figura de suceso: el paso de la lógica a la epilepsia se ha consumado… Así nacen las ideologías, las doctrinas y las farsas sangrientas.
«Idólatras por instinto, convertimos en incondicionados los objetos de nuestros sueños y de nuestros intereses. La historia no es más que un desfile de falsos Absolutos, una sucesión de templos elevados a pretextos, un envilecimiento del espíritu ante lo Improbable.»
«Incluso cuando se aleja de la religión, el hombre permanece sujeto a ella; agotándose en forjar simulacros de dioses, los adopta después febrilmente: su necesidad de ficción, de mitología, triunfa sobre la evidencia y el ridículo».
«Su capacidad de adorar es responsable de todos sus crímenes: el que ama indebidamente a un dios obliga a los otros a amarlo, en espera de exterminarlos si se rehúsan.»
«No se mata más que en nombre de un dios o de sus sucedáneos: los excesos suscitados por la diosa Razón, por la idea de nación, de clase o de raza son parientes de los de la inquisición o la Reforma.»
«Patíbulos, calabozos y mazmorras no prosperan más que a la sombra de una fe, de esa necesidad de creer que ha infestado el espíritu para siempre. El diablo palidece junto a quien dispone de una verdad, de su verdad.»
Extractos de «La genealogía del fanatismo» de Emile Cioran.
Señor Pineda le recomiendo la lectura de esta obra; parece que Ciorán lo escribió pensando en usted.
SENYOR ORTIZ EN SOU UN FERVENT SEGUIDOR DEL FANATISME
«Al mundo lo amenazan tres plagas, tres pestes.
La primera es la plaga del nacionalismo.
La segunda es la plaga del racismo.
Y la tercera es la plaga del fundamentalismo religioso.
Las tres tienen un mismo rasgo, un denominador común: la irracionalidad, una irracionalidad agresiva, todopoderosa, total. No hay manera de llegar a una mente tocada por cualquiera de estas plagas. En una cabeza así constantemente arde una santa pira en espera de víctimas.
Todo intento de entablar una conversación serena está condenado al fracaso. Aquí no se trata de una conversación sino de una declaración. Que asientas a lo que él dice, que le concedas la razón, que firmes tu adhesión.
Si no lo haces, ante sus ojos no tienes ninguna importancia, no existes, pues sólo cuentas como un instrumento, como un arma. No existen las personas, existe la causa»
Ryszard Kapuściński