L’abusiu ús de la paraula autodeterminació, només amb l’exemple de la ministra Carmen Calvo que diu còmicament “la autodeterminación no existe” podria donar una explicació però segur que no la té. Tot un recurs suat amb el repugnant olor ofensiu a l’olfacte. Vaja el que diuen sobre el mot autodeterminació, és un recurs dels successius governs de l’estat espanyol, per negar-la i la gran paradoxa de desconèixer la Constitució, i la incapacitat cognitiva d’entendre-la.
L’analfabetisme franquista i postfranquisme-ultra els ho impedeix. Potser l’hauran llegit en els plenaris del govern i mal interpretant-lo. Senyors hi ha els articles 10 i el 93, que fan un reconeixement de plena acceptació i seguint la filosofia de la formula política de la llei màxima. Els dos articles Incorporen els Drets Humans Universals, on hi ha implícita i explicita en l’article 30 dels Drets Humans Universals el Dret a la Autodeterminació. La Carta Magna, m’agrada dir-ne Carta Manga, perquè el poder l’usa d’arma, inspirant-nos la broma. Disposen de múltiples models mortífers i tancs amb quantitats oníriques somniant guerres a gust dels militars. D’armes n’hi ha per declarar la guerra on vulguin. A l’Aràbia Saudita no els convé seria un disbarat de caire econòmic, i el rei Felip V+I, no augmentaria la fortuna familiar deixant de servir tota mena d’armament, i vehicles com tancs de combat. En Felip V+I, cal respectar-li el dret de moral incòlume procedent de l’estirp borbònica de cobrar comissió del comerç d’armes amb l’amic i soci xeic saudita.
