Costa imaginar que, persones com Jordi Turull i Negre, l’amic de Parets des de fa molts anys, amistat iniciada ja amb la família, romanguin empresonades mesos i mesos pel sol fet de manifestar uns ideals, uns pensaments que, els que manen, no comparteixen.

Aquest ha sigut el seu furt, el seu pecat mortal. Pensaments i idees que no ha robat sinó que simplement ha forjat i seguit, fruit d’uns ideals de país i manera de viure que, destaroten als manaires de més enllà de l’Ebre.

NO els entenen i, els confonen en conspiració, ves a saber qui els ha fet d’intermediari, segur que alguns que han rebut bons premis polítics-econòmics.

Seguir els ideals, des que el món és mon, ha estat penat. Repassem la Història i ens n’adonarem.

Jordi, enyoro les llargues xerrades compartides, fa dies no ens veiem.

Esmorzem demà? em deies de tant en tant. I ens trobàvem a un bar entre Granollers i Parets…

Conversar, conèixer què pensem la gent dels pobles, com veiem el futur, què esperem dels que estan al front del Govern…. Interessant manera de saber, de viva veu, com respira la gent, necessitats i neguits. Espero poder-ho repetir ben aviat.

Resulta que avui un meu fill i un nét celebren també el seu aniversari, ells però, a casa, amb els seus.

Menyspreable el que esteu vivint, imagino el neguit de les vostres famílies, sense saber fins quan, i, els per què, que desconeixem.

Se que ho vius amb serenitat, al menys és aquesta la imatge que tinc del Jordi Turull, amic de molts anys.

Que ben aviat puguis tornar a casa amb els teus, que els amics et puguem abraçar, que s’acabin els malsons, que la vida emprengui el camí que ens ha de dur a la Llibertat, i, per què no, a la República per la qual maldem i que no ens volen permetre abastar.

NO deixarem que ens robin més somnis…

Una forta abraçada!

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

uno × cinco =