Vincles tòxics

Poden crear-se en tots els àmbits: arreu poden ser-ho el professor i el deixeble amb divergències amb qualificar algun llibre d’autor conegut o apòcrif. El matrimoni obligat que és un jou per a moltes dones joves en territoris terriblement amplis i l’experiència coneguda entre barris amb rivalitats absurdes per minúcies afegint-t’hi el que succeeix entre pobles i un llarg etc. Un vincle tòxic pot ser-ho un matrimoni o simple aparellament doncs la dona en el 99’% dels fets criminals n’és víctima de la violència masclista. Aquesta actitud roman neutralitzada per lleis obsoletes moralment però que actuen en clara impunitat, no hi ha cap legalitat que doni camí per la imprescindible convivència per un futur de benestar en la  igualtat dels gèneres.

El reputat extinent expulsat de l’exèrcit per defensa democràtica de les dones soldats i crític en actituds dels militars de rangs superiors és Luís Gonzalo Segura: d’ell parlem i ens explica que l’exèrcit té una obsessió paranoica amb Catalunya. Potser caldria recordar cops d’estat i guerres sovintejades on s’ha lluitat contra les terres i les gents catalanes. Premiant  la persecució de la llengua catalana. Hi ha desenes de pràctiques en tots els territoris de parla catalana. 

Els vincles tòxics els cercarem  fixant-nos i documentant-nos en fets versemblants comprovables allunyant-nos d’apòcrifs.  Foragitem les opacitats les ombres de costums de gents i entitats que volen llums inversemblants de fets, actuacions davall de la força impúdica de propaganda que recorda la propaganda franquista de falses unitats i justícia social, amb munió de prejudicis i indecents mentides .

Cal recordar-ho essent prest: (expressió illenca de l’aviat del Principat, que m’agrada servir-me’n) o sigui ben llest estar a punt en l’exposició la informació del que és la independència, just per aclarir amb tot el convenciment, tota l’argumentació. Ja l’assassinat Lluís Companys lluitava per la unitat dels pobles d’Espanya, i li va costar la vida per el fet que l’ens, l’entitat política la unitat que defineix els actes que és l’executor resta ubicada als poders fàctics del reialme, on tot ho comanda l’esperit imperialista que arrossega un gran feix de materialitzacions amb el poder de les armes; el poble sempre és subjecte espoliat i convenientment alienat.

La independència que està  treballant Catalunya és circumscriu a combatre democràticament fins vèncer als que l’usen per fer una política enfocada a l’afavorir als cercles reials i tots els acòlits que estant ben units per afavorir als grups que acabo d’esmentar. És el cant de la independència a la llibertat veritable de persones i pobles, n’hi ha d’històrics per recordar i aplicar  amb els exemples viscuts de progrés social de les confederacions.  

La “unidad” senyores i senyors de l’entitat estatal espanyola és on els és una indecent privatització d’unes classes socials que són als cims del poder, amb uns valors putrefactes de segles, de base guerrera feta contra el propi poble, i els pobles i nacions militarment sotmeses per reis i dictadors. Tots plegats han creat un profund odi contra els pobles que volen una unitat certa, la veritable entre totes les persones dones i homes, pobles i nacions que encara són uns valors negats amb realitats vitalícies antisocials, amb la impudícia de les classes dominants ja dites i repetides.          

Hom amb el vetllar sempre perquè no hi hagi brutícia moral en tot el gruix dels que amb una concepció de l’ens Espanya, a les envistes de situar la moral al cim d’una ètica social i política incòlume, ens cal fixar-nos visualment i cercar-ne el camins cap una unitat tangible veritablement, allunyant la falsa unitat pregonada i obligada a bastament sent anteriors de segles al franquisme i tots els anteriors malviscuts per el poble Franco no fou generació espontània, fou herència prioritzada de costums anti humans per assassins, acumulant el terrible fet d’assassinar a desenes de milers i llançar-los amb un indecència humana als vorals de les carreteres. Criminalitat que avui encara no ha estat esmenada. 

Ens cal veure-la i vehicular-la en els camins i senders  sabent que la lluita independentista no s’enfronta al poble espanyol, on hi ha centenars de milers de demòcrates de veritat, allunyats tanmateix, de les fosques realitats de les continuades i ocultes dels fets dels malfactors incívics reals i reials.

Faig una simple alliteració: dic que ho reitero o sigui una reiteració intentant una refinada al·lusió que la democràcia etimològicament  és el poder del poble no podem ser regits per monarques que els va obrir la porta un dictador com Franco, que es va aixecar contra una República, tanmateix molt fluixa en conceptes polítics com va demostrar Juan Negrin el darrer president de la república força errònia en realitats com digué ai las! en l’exili el 1940, amb la seva frase: “prefiero a Franco  a una Espanya desmembrada”. Quan la unitat popular real que hem de dir-ne que la llibertat no desmembra ans al contrari que de la teoria passa a ser en els propers anys la unitat  veritable.

Hem de creure que la democràcia podem estrenar-la en els propers anys, cal vèncer però la monarquia obligant a Felipe V+I, a fugir com van fer d’altres dels Borbó, tanmateix van fer-ho sempre amb les espatlles i ronyons ben coberts. Juan de Borbó pare de Juan Carlos I, va viure en el franquisme en un vaixell per Roma i viatges a Portugal, la seva afortunada economia no va pas guanyar-la amb el salaris o estalvis en el regnat de son pare en Alfonso VIII. Va fer-ho en les  properes en el temps i en l’actualitat amb els costums familiars apuntant-se a tota mena de corrupcions on destaca els guanys econòmics en la venda d’armes, exemple actual és el gran paradigma d’Aràbia Saudita que les usen destrossant les ciutats del Iemen; usen les bombes que inevitablement assassinen criatures iemenites.