Vull situar el mon dels somnis, en l’àmbit social, en la creença penso que encertada, en el somni permanent de qui vol per necessitat individuals ubicades també abastant ambicions socials i tanmateix traspassant-lo i ancorar-lo amb les exigències de tot allò positiu per a la comunitat ben encalçats en els guanys del món, cercant-hi la dignitat humana de la immensitat de treballadores i treballadors, que el seu esforç al ser mal retribuït amb la indecència on les dones situades en una inferioritat d’absoluta com greu ignomínia per culpa d’un sistema estructural on el treball femení roman fins a un 30% de retribució inferior als homes: Un insult a la intel·ligència; no caldria per equitat enriquir-se mitjançant la mala praxi d’empobrir amb mals salaris a l’explotat món del treball. Patriarcat que hem de vèncer per les indispensable evolució positiva que cal a la societat, podent situar l’exigència social en plural.
Sense pretensions, aquestes ratlles són un simple assaig que pot i crec s’ha de garbellar passar-lo pel sedàs per assaborir-lo. Tanmateix cal fer-ne un acurat anàlisi i arribar a convertir-lo en una ànsia humana i humanista; no ens cal un altre tòpic ni les sobrants ànsies de crear un altre dogma, que n’hi ha sobrats. Vida onírica és un treball amb bones intencions i tothom sap i personalment ho valoro en primera línia per mancança l’absència de la capacitat de fer tostemps diana en les anàlisis, amb la humilitat necessària i poder rectificar i enriquir coneixements que manquen arreu i on n’hi ha més mancança és en el poder.
Els grans somnis són un instrument per obrir camins socials en la sociologia de la justícia, la condició de participació és amb la bellesa de la diversitat el sender on poder-hi transitar tothom. Hi ha una condició de que el somni sigui realitzat amb el tarannà humà de la generositat congènita, omplint de convivència del benestar de la justícia, del benestar per a dones, homes, de totes dels ètnies que al cap i a la fi, som globalment som la raça humana, l’única que pot esmentar el nom raça amb la deguda equitat. El futur pot aparèixer de llampada. Com a esclat de llum en singular o en plural, no acceptarem negrors sense la imprescindible llum, la foscor és enemiga, cal llum en cada pas en cada projecte, sense límits però amb un camí positiu per la humà traçat pels camins de l’evolució positiva, sense topalls negatius, per més que la societat n’hi ha a gavadals.
Tot somni d’interferir en els esdeveniments socials cercant-ne sense dubtes les millores per a la societat així el verb millorar és imprescindible que tingui molts valors cívics i humans, tanmateix cal que es produeixi on hi ha instruments materials i morals per incidir positivament i humanament. Ha d’estar permanent en el pensament de totes les persones i les ben situades en un algun eslavó de poder se’ls ha d’exigir que siguin demòcrates amb totes les síl·labes de la paraula i els fets a bastament tergiversats cap a la conversió en un negoci. Quins es dediquen a la política per vocació i no siguin uns no desitjats tafurers els volem de serveis salvats i analitzats treballs socials fructuosos, obviant i allunyant els que podem dir-ne intrusos.
Són tots i molts que s’acumulen amb simple ambició d’enriquiment individual o de grup situats en les classes diverses classes socials que històricament han estat i encara hi són, que els facilita l’àmbit familiar que els dóna la seva heretada posició pública de poder.