Terra erma

D’entrada faig l’aclariment, que la terra erma, ho és la no conreada la inhabilitada. Molt atrevit soc quan vull analitzar les ments. Podem ampliar-ho al món del desconeixement i del coneixement que ens envolta evitant la inculta establerta i estructurada des de l’oficialitat dels poders.  

Quan recogito sobre l’ens Espanya i veig l’estructura més militar que política i la creada per la obturar les ments amb un discurs metabolitzat en els gens on la cultura establerta és la de Felipe V,  amb les terribles accions sanguinàries d’una guerra troglodita canibalesca, que fou la guerra l’any  1.714 en terres valencianes i catalanes.

 Estic fent l’intent d’enlairament de la situació  inversa. Hi ha el món  de la cultura àmplia eixint del discurs oficial, del mon existent divers  d’àmplia demografia on estan ubicats en l’estudi de la població de dones i homes cultivats.  L’activitat de les persones que estan situats ben actius de ment i plegats millorant la progressió del civisme.

Quan recogito sobre l’ens Espanya opino que l’estructura política on hi ha una dominació del militarisme és que va implantar Felipe V. Quan escric sobre Felipe V, tostemps l’adjectivo de terrorista, només la data de les setmanes anteriors i després de l’ocupació de Catalunya el 1.714 s’ho va guanyar-se el plaer de diàriament afusellar  assassinants, desenes de persones cada dia.

Paso a les matances de Xàtiva any  19 de juny de 1.707, allà  va assassinar per ordes del rei Felipe V, amb l’ajut dels oficials de la tropa amb  tots els prohoms que volien guerra. Fou tan bèstia tant criminal  amb una crueltat que supera o iguala totes les  creades per l’espècie que se’n diu humana i voldria que em diguin el perquè l’han qualificat d’humana. Ho sabem que va ordenar i aconseguir l’extermini de Xàtiva.

 FETS  de  XÀTIVA:

Un cop d’ull als successos: a l’església de Xàtiva si van refugiar 35, si, trenta-cinc dones amb els seus infants; el rei era un home que es va inspirar davant la felicitat que li produïa l’acció de fer cremar l’església, amb la terrible olor de carn humana cremada amb una terrible,  una matança amb foc als cossos de les persones, terrorífic.

Per culminar l’amistosa visita a la ciutat, va fer salar tots els camps que conreaven els xativencs, per fer-los improductius amb l’esmentat producte:  així va fer avocar sal a tots els camps per impedir l’alimentació dels ciutadans:  Bonic eh! cruel que el qualifico de terrorista és gairebé un eufemisme, no sé trobar-li la paraula adient.  

La data del 15 d’octubre ens  recorda, la farsa judicial inspirada en un militarisme espanyol terriblement contundent en contra de les ments que es pronuncien en una  gran alçada intel-lectual és el decalatge on es situa Lluís Companys.  

El judici del President Companys, amb una sentència sabuda i escrita d’antuvi, de la seva cruel brutal execució per fets que només requerien una confrontació  dialèctica en la ideologia de cada un dels diguem-ne contendents, però el feixisme del règim espanyol ho tenia determinat  volia  el vessament de sang de l’enemic.

Ens recorda la draconiana frase de Quevedo que l’ens Espanya l’ha socialitzat i convertit en una repressió inhumanament i històricament terrible d’història de plena regressió humana que és: “Mientras haya catalanes habrá guerra y enemigos”. Avui passades dècades la brutal i cruel expressió d’un home és vigent;  essent tanmateix  la columna vertebral  i vivència de l’espanyolitat; la real catalanofòbia la sofreix la ciutadania essent una terrible vigència, sense relatar fets que son un terratrèmol social un in-civisme totalment de caire militar-polític de l’odi.

La fòbia anti-catalana que a més de les malvades accions s’estén a nivells acadèmics amb la negació que diu  la R.A.E. de la Real Academia de la Lengua Española, negant-ne l’existència,  malgrat insistir-hi en la petició, emperò la negació se’ns revela una negació metabolitzada en els que tenen el poder real a l’ens Espanya, una  estricta obediència al règim del sistema, emperò socialitzada a la fons de la societat.  S’ha de  qualificar de troglodita,  costums d’una època avant civilitat de plena  proto-civilització, heretada i ai las!, deixant  a la ciutadania contaminada.

 Que l’evidencia amb la falsedat de perversa intenció de promulgar-la amb la seva voluntat de divulgació activa que és la indecent i malvolguda paraula: catalanofòbia.

Es una realitat de l’esperit imperialista de l’ens Espanya, que no oblidem tanmateix la realitat de centenars de MILERS de ciutadanes i ciutadans espanyoles que en son totalment crítics, sabent tots aquestes persones que la situació  és una rèmora monstruosa per el civisme, la pau, la convivència ciutadana  d’una necessitat per l’entesa entre persones i pobles: cal fer realitat la unitat vencent la “unidad” promulgada pel poder que és la unitat entre el règim monàrquic amb la contundència de tots els homes que els acomboien. És la “democracia orgànica” del fastigós i sanguinari franquisme, on ·”España és Franco i ensems“ Franco es España”

Sense estar demanat per les forces populars han instaurat via  decret llei, tota la intencionalitat del militarisme d’acomboiar-lo amb els drets que s’han creat furtivament on no n’obliden els guanys pecuniaris, que alerta! ha fet multimilionària el cim la “cúspide”, sense cap vergonya, cap excusa, si traslladar-les les fortunes mal adquirides a paradisos fiscals, Com l’excelsa rei Juan Carlos I, organitzador del cop d’estat? del 23 de febrer de 1.981 el rei Juan Carlos van organitzar amb els seus adlàters  per fer-se famós a l’aturar (de boca) el cop d’estat . Se senten feliços encara que el poble que hauria de ser el seu poble, maldi s’obligui maldant en la difícil vida econòmica del dia a dia. La vida del règim espanyol  depara  miserables salaris per viure inclòs el dret a l’habitatge, malgrat haver-hi  descaradament incompleixen encara que vingui relatada en la Carta Magna, en l’article 47è, l’accés a l’habitatge de “todos los españoles” els poders constituït diuen, crearan les condicions per habilitar-los per a tothom.  La pròpia llei  que en diuen Carta Magna, també dita  Constitució ho afirma en una gran i plena contradicció i cap institució estatal ho compleix.