Serenor davant el desgavell (1)

Crec que la pregona serenitat és on rau efectiu el democràtic moviment independentista. El  greu desgavell mostra en cada paraula i actitud de govern del regne d’Espanya on el rei Felipe V+I, i la munió de grups que li donen suport.  Acceleren  s’afanyen a mostrar que s’atenen a les pregàries, o sigui la falsa serenor sota els cants i música  celestial i eclesial del nacionalcatolicisme. El desgavell agrupat es pluralitza a més que en la escriptura en el dia a dia, el estar presidit pel monarca Felip V+I, i en els nivells jeràrquics que corresponen a un rang tan noble assolit tanmateix i constantment amb les armes. És troba llançat el gros desgavell en un ampli ventall territorial i totes les classes “nobles” i els cortesans agrupades com si fos el cap nuclear a punt d’explosió.  Sent aquesta l’expressió virtual del desplegament  i la seva descontrolada fúria executada  per el nacionalisme violent que representen. 

Actuen des de l’Audiència Nacional, El Tribunal Suprem, on els jutges actuen de botxins dels valors socials. El prodigat “salvar Espanya” el jutjat número 13 de Barcelona  convertint en locomotora exprés,  mort el titular:  gran  feixista, la jutgessa seguidora  porta la ment amb la màcula i mostrant-t’ho del primer dia,. fa més de tres anys hi ha l’igual embat desplegant criminal repressió. La desvergonyida fiscalia demana la venjança i revenja plena d’odi als nou encausats demòcrates que volen d’anys senzillament  justícia per Catalunya;   les sentències passen dels deu anys per cada una i cada un. De retop  n’haguessin  tret profit tots els demòcrates espanyols que lluiten contra l’ens Espanya del reialme circumscrita a les classes esmentades de la noblesa capitanejades per Felip V+I. La fiscalia del Tribu….Suprem  va sentenciar penes que els correspon a ells taxativament i justa el complir-les i l’entrada ràpida als calabossos al ser culpables de terrorisme  d’estat.

No hi ha  base judicial ni molt menys  d’humanisme que correspon a una Espanya que es presenta plenament amb el compromís constitucional on hi ha els Drets Humans Universals. Tanmateix els seus costums polítics i socials, es saltar-se la llei màxima, amb una lleugeresa de festa major saltant al joc de la corda;  fets juvenils expressats amb infantilisme, correspon tot plegat a la ignomínia de qui no li correspon el càrrec sustentat  ple de perverses anomalies i moral de mils d’anys enrere. Recordem que el president de la Sala Manuel Marchena  la seva tasca preferida practicada a diari era l’arxivar  totes les denúncies de corrupcions de les mans del PP., clarament franquista.  Davant l’actitud de Marchena, li’n dic Botxí Major del Regne. Dels nostres preses i presos, el paper d’en Jordi Cuixart, s’ha destacat quan al acomiadar-se  de l’interrogatori  va pronunciar la frase “Ho tornarem a fer”,  ha publicat un llibre amb el mateix contingut i títol. Cal ressaltar les seves paraules.

No perdem el temps ni un segon en els cants de sirena sobre indults (afegeixo que no són ben rebuts, els correspon l‘amnistia, que reconeix la falsedat dels càrrecs),  ni una reforma del Codi Penal serà justícia. Res d’això serà cap solució al contenciós polític que ens ha portat fins aquí  (contenciós de segles). La morbositat del temor prové de segles on ressalta l’escriptor espanyol  que va inspirar a Hitler per a la seva solució final envers els jueus, o sigui igual cap l’anihilació total del poble català anhelada en tots els esdeveniments succeïts segle rere segle. Cuixart  clarivident.  El “Salvar Espanya” és una contradicció un  oxímoron d’Espanya  del reialme i tots els estaments que li donen suport,  el monarca Felip V+I, i el darrer graó de gruix burocràtic, noblesa i tropa armada. Destaca meritòriament Jorge Fernández Diaz, que ha estat ministre del regne amb una devoció religiosa paranoica i el convenciment expressat per Fdez. Diaz que hi ha el diable (DIABLO) que diu que vol destrossar Espanya: Fa l’home un raonament que cal un gruix de psiquiatres per si poden conèixer la naturalesa del mal mental que pateix.

En un estat que es declara democràtic i social, vulnera, traeix tot d’una aquest esperit, és demagògia   tenint muntada una confrontació  contra Catalunya en primer lloc i ni podem oblidar la població espanyola, i les altres nacions de l’àmbit polític.

El bel·licisme tostemps ha estat salvatge a l’estil clàssic espanyol;  ara el model, lafware, de guerra judicial que dissimula les maneres bèl·liques . Conseqüències brutals com la protagonitzada….. l’1-10-2017, amb 13.800 armats portats a Catalunya, pel ministre Zoido i un cost de 87.000,mil milions, des de el ministeri de l’interior. Una apreciació adient, cal dir-li des de la profunditat de les clavegueres, en una desmesurada malversació.  Foren 1.066 persones ferides  verificades per els hospitals  diverses de gravetat i d’incurables, el jove Roger Español. Van buidar-li un ull, un escopeter a 15 metres essent 30 metres la distància mínima per disparar que està  assenyalat  pels oficials militars. Va esdevenir la venjança a les nou  polítiques i polítics empresonats, els que s’han exiliat per atenuar l’impacte directe de la inhumana barbaritat impròpia el segle XXI. Ho he repetit molt i massa cal que tota la gent del govern, mani PP. o PSOE llegeixin acuradament els articles 10 i 93 de la  Constitució i tanmateix facin política d’acord amb el predicat i no usin la Carta Magna com a arma, que no ho és, un redactat atenyent el que van dir el 1978, i que no saben el que diu, fàcil d’interpretar.  

L’Espanya  Global,  eina tòxica enverinant el món manté sobre els catalans exiliats una rigorosa vigilància  d’espionatge. És una constant demostració que la democràcia  espanyola  és una escandalosa i  malèvola mentida  produïda  per la guàrdia civil on hi ha  el coronel  Daniel Baena en primera posició més la línia judicial. Si volguessin crear democràcia i viure’n  tot el poble el primer seria demanar perdó per tota la malvada política dels darrers 80 anys i escaig, hereus directes de la darrera dictadura declarada actuant amb el mateix règim, i no costaria gens fer referència a segles anteriors podem comptar-ne cinc així s’ha viscut a Catalunya sota la ferotge vara espanyola. Això seria democràcia, ara és una estafa popular.

 Actualment continua el “alzamiento nacional”, que cal objectivar i adjectivar com històric  terrorisme d’estat. A Barcelona el 16-17 i 18 de març de 1938, van bombardejar Barcelona  assassinant nou-centes persones civils, bombardeigs manats per Franco i executats per Hitler. Execrables són els insults de menyspreu i odi contra Catalunya; el poble sevillà Coripe n’és un realitat indecent, ha oblidat el  poble el feudalisme que pateix històricament i perpètua, fa una festa d’alta catalanofòbia amb insults constants contra els catalans van fer un ninot imitant el president català Puigdemont, i entre crits van cremar-lo.  Han perdut els valors com a poble andalús i són uns servents del autoritarisme dictatorial d’Espanya  d’autèntica espanyolitat del nacional-catolicisme franquista.

Ensems objecte  sistèmic  d’explotació econòmica, més la viva mancança d’infraestructures pressupostades que no arriben al 14% dels anunciats amb plena tasca estafadora. Dèficits fiscals insostenibles de més de 16 mil milions anuals calibrats per experts internacionals. Espanya sorda i embogida. President de govern Juan Negrin del PSOE, l’any 1941 des de l’exili: “Prefiero a Franco antes que una España desmembrada”,  les nacions lliures federades voluntàriament  seria un gran valor cívic, la veritable unitat de nacions i pobles:  Ho dic per a tots els Negrins existents, que n’hi ha a gavadals.

Vox  és una aparició del règim política d’estat dels alts jerarques amb la mà i  l’expressa voluntat de Felip V+I, la deriva  dictatorial  cruel és visible ja en els governs de les autonomies del règim del 78, la transició fou una operació ornamental. Abominable és la projecció de la monarquia que  és franquista, crípticament domina sobra la Constitució, aquesta darrera projecció de doblegar totes les iniciatives ciutadanes cap a la llibertat per formar i arrelar la democràcia.