Cap recança ni la més mínima, ni cap penediment no hi ha cap dubte quan parlem de llengües, ans al contrari l’existència dels guanys i de les malvestats d’una política governamental incapaç d’encarrilar els drets humans, on el tema lingüístic és de gran pes social.
Tant a la llengua catalana de l’època imperialista almogàver, roman un vestigi del domini a la illa de Sardenya, on meitat de territori a Alguer i voltants encara es parla català.
Igual va succeir-li a la llengua castellana, amb el posicionament dominant en les conquestes militars. De Francisco de Quevedo a l’usar-la com a arma imperialista la denigra en els seus valors lingüístics, culturals i socials en la proclama: “donde llega la llengua llega el imperio”. Doncs sí emperò la llengua arriba en primera instància amb els homes ben armats.
El que roman al conqueridor és el goig de l’acció patriòtica i l’orgull tanmateix fatu i vacu de la substitució lingüística, sigui de la llengua espanyola l’anglesa o qualsevol dels de l’edat mitjana i fins l’any 2021.
Tot comença amb l’actuació dels professionals de les armes sigui amb galons, medalles, i d’altres peces establint l’escala del poder, a l’ens Espanya hi ha l’existència del poder militar en primer ordre. No hi manca la “rojigualda” enaltida pels mencionats patriotes.
El general de l‘exèrcit espanyol, que va dir que s’havia de netejar la pàtria, liquidant 26 milions de mals patriotes, ho hem viscut d’infants personalment amb els meus germans grans els de la meva lleva, sabíem que els veïns trets de casa per la falange i l’exèrcit eren executats a la platja del Camp de la Bota de Barcelona, 200 dones i homes innocents i demòcrates però la desafecció al règim franquista volien com apriorisme ideològic (propi de bèsties tanmateix) l’eliminació física l’assassinat dels desafectes al franquisme i haver militat durant la guerra en partits d’esquerra i ho haver estat soldats republicans. Les execucions les feien amb trasllat directe al Camp de la Bota: Els talibans -tots militars- exercien el 1939, a Espanya a l’igual que fan els talibans afganesos.
Tinc el vídeo d’una dona assassinada a Kabul, veure’l és un sacrifici s’agafen tots els mals deixant-te garratibat de cos i ment. Qui el vulgui el tinc en el WhatAssp, que m’ho digui i li enviaré.
Manen, s’augmenten les partides del pressupost oficial de la nació espanyola, un nou 9 % , per cent en el proper exercici que del 2022; no va haver-hi cap objecció política ni social el sistema profundament militaritzat no ho permet, i els homes armats són l’eix del sistema.
Ell si poden arrogar-se en un greu tema sanitari com ho és l’actual pandèmia de sortir tres generals a diari per les televisions, projectant com grans usurpadors de funcions, el trist episodi que si no tingués el greu problema que són i agreugen, farien riure per el descomunal disbarat que fan i volen amb proclames execrables, nefastes.
Hi ha dins el cos dels generals dels exèrcits espanyols, romanent establert pregonament excés d’esperit guerrer, voldrien actuar amb la tropa que voldrien formar-la amb tot el poble que consideren patriòticament vàlid. Van creixent igualats a la morbositat del mal per tot l’ens dit Espanya. Els que consideren desafectes dels seus costums i accions els expulsen com li succeí amb tinent Luis Gonzalo Segura queixant-se d’actes de violència masclista d’un capità. És l’exemple força parlat. N’hi ha a gavadals d’esperit guerrer amb un masclisme infecte en les accions germanes bessones dels talibans afganesos. Hi ha una execució de dos talibans parlant amb una dona que va crear expectació de gent i la fa agenollar llavors li dispara un tret, la pobra cau morta rodolant per terra, un assassinat que esgarrifa sabent que és un hàbit dels talibans.
Els talibans afganesos armats d’aquests tristos episodis que ens avergonyeix d’esser de la mateixa espècie humana?. HUMANA o INHUMANA?: per encertar-ho s’ha de dir tristament inhumana, i amb tradició multisecular segle rere segle, i la civilització no progressa. Tot amb alta i pregona tristesa passa en ple segle XXI.
L’anàlisi històric, ens recorda que estem situats, en la configuració política-militar estructurada per les armes executat pel primer Borbó, que fou el terrible Felipe V, gran terrorista sanguinari i que ningú esmenta la seva condició de rei sanguinari ni de viva veu, i en temes d’escriptura històrica: Felipe V, va guerrejar totes les dissidències. Així es manté la configuració d’aquella en l’actualitat del segle XXI. En l’actualitat monàrquica espanyola és el rei Felipe ni dic Felipe V+I, el primer fou també el creador dels mossos d’esquadra el 1715, per lluitar contra la insubordinació popular a Reus i Tarragona contra les seves tropes reials, que el seu objectiu del rei, era l’espoliar bàrbarament tot el territori, sense oblidar un per un tots els habitatges.
La història arreu (plena de coincidències dels vencedors a tot el món) bé creada per l’estratificació social generadora de la divisió de la societat en capes considerades i resultant ben jerarquitzades des de dalt fins a baix, tot és un pla militar polític, (així ho escric tombant la norma de dir-ne polític militar). M’ho recordo prioritzant la posició militar, així uso la forma militar-polític, ajustant-me i saber quina ideologia roman en primera línia.
Dir-ne ideologia del poder despòtic és un greu eufemisme que cal situar-lo on li pertany i ben qualificada i sense cap dilació cal dir-ne avarícia imperialista formant fronteres i arrogant-se el territori que ja té obtingut el poder per les armes i tenir-lo en un contingut social plenament ordenat dins d’una estratificació ben graonada clara preeminència de galons i medalles així ho han volgut un per un, sota control militar-polític.
Hi ha un perpetu dèficit fiscal de Catalunya envers Espanya de 20.000 milions anuals. El polític basc Anasagasti diu aquest fet sol, havent-n’hi les infraestructures d’un 5.000 milions anuals els pressuposten i no fan les tasques d’execució de les obres. Els peatges ara trets han funcionat cinquanta anys i alerta!: aplicant a Catalunya les tarifes més altes. N’hi ha d’altres greuges que no oblidem. Com diu el basc Anasagasti Catalunya roman amb realitat fàctica colònia d’Espanya. Les mentides divulgades com “unidad” i “igualdad” son una fal·làcia al servei der la propaganda militar-política, és pura i dura propaganda patriòtica. Un patriotisme ben guardat per la monarquia i les classes que li donen suport, per el vacu esperit patriòtic i els guanys materials en l’espoliació de territoris i els pecuniaris que converteixen en fortunes protegides a nivell personal en paradisos fiscals amics.
No és un parèntesi recordar la fatídica data del 17-A-17, on un atemptat va assassinar a 16 persones innocents. Cal recordar que el terrorista dit imam de Ripoll, en Abdelbaki Es-Satty el van repatrià de Bèlgica van assalariar-lo a l’instant com a cap d’accions programats per el C.N.I. (Centro Nacional de Inteligencia), dels serveis secrets de l’estat espanyol.
L’organisme C.N.I. davant dels silencis, i la resolució del govern de no acceptació de crear comissions d’investigació. S’han denegat tots els interrogatoris posteriors dels serveis secrets. Aquestes realitat i a l’estar l’imam més amunt esmentat com assalariat per l’estat, dóna peu a veure’ls com creador de l’atemptat del 17-A-17 un terror creat per mantenir la por a la ciutadania. Així queda el poder ben acomodat fent tots els desficacis fins i tot de guerrers possibles. El C.N.I, dependent del Ministerio del Interior; llavors n’era el cap el ministre Zoido, home jurista professionalment amb toga de jutge. Perquè aquell mortaldat de persones? es diu que la intenció era atemorir el govern català, amb la finalitat antidemocràtica i amb el pervers objectiu de que anul·les la propvinent votació del 1-O-17.
No és gaire feixuc trobar el culpable de la terrible acció amb instint imperialista de dura repressió que és històrica d’antuvi. Cal recordar que al Parlament català, va intentar fer-ne una Comissió d’Investigació que fou prohibida i a l’igual va succeir la denegació quan es volia la Comissió d’Investigació al Congres espanyol dels diputats. Tot té un significat execrable que ens defineix l’alçada moral dels poders situada a la profunditat de les clavegueres plenes de rates, perquè rates són.
És autosatisfacció de la ciutadania, hom pot ser-ho recrear-se en els fangars sanguinaris sense tanmateix adonar-se que fins i tot el silenci, crea estructura de poder. Són els efectes d’una moral acomodatícia molt ben endreçada des dels cims dels poders, diversificats, però que manté el comandament en una mà monàrquica i els que li’n donen suport.
Sense recança?. Però com expressió de la urgència que caldria d’aplicar per superar dels terribles esculls, creats d’antuvi pels homes armats. No pot haver-hi comprensió per pensaments i actes de las “fuerzas armades” i un general espanyol que de la boca els surt el que va dir atribuint-ne la xifra de 26 milions d’espanyols de “los malos patriotes”. Coneixem els culpables encapçalats per els generals del règim espanyol. Ho he escrit, i no n’hi haurà ni un mil·límetre de rectificació argumentada de penediment quan els disbarats guerres es reconeguin. Lidera el grup militar, d’esperit mafiós el general Francisco Beca Cano.
Reiterades situacions històriques que podem encapçalar per les marcades pels Catòlics el 1492. De la guerra 1705-1714. Un gruix de fets comuns s’agermanen amb el seu cruel procedir. La Universitat de Cervera inaugurada el 1717, en llengua castellana desprès, d’haver clausurat a la força les en llengua catalana les de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Amposta.
Sabem: el dia 6 d’agost de 1936, el president del futbol club Barcelona, Josep Sunyol que era militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser afusellat a la capital metropolitana i que nosaltres sapiguem les raons d’anar a Madrid d’en Josep Sunyol i Garriga eren purament per temes particulars com empresari.
Situem-nos abans de la maleïda socialització creada i acceptar de dir-ne guerra civil a la 1936-1939, quan fou una agressió militar prolífica al ser repetitiva. Durant els curts anys de la República va retratar-se en plenitud quan a l’exili el president republicà Juan Negrin, cap visible del govern, un cop a l’exili el 1940, va recitar allò tant pervers de dir: “prefiero a Franco antes que una España desmembrada”.
Vaja el desmembrament devia voler dir la no acceptació de la vera unitat entre pobles ibèrics els espanyols que és esperant que podem conjugar-ho ens és un deure majúscul. Cal l’eliminació definitiva de les cadenes que ha provocat la història per el pobles de Catalunya, i la unitat entre el País Valencià i Balears i Pitiüses, i els pobles de Galicia i el d’Euskadi.
El 1939, i fins el 1945 afusellaren a diari a la platja centenars de dones i homes el camp de la Bota de Barcelona fou l’escenari, acció de plena protèrvia l’obstinació superba dels assassins va ser envers el poble català, l’acció encomanada als soldats de l’exèrcit va ser molt feixuga moralment per la mateixa soldadesca. Existia un P.C.E, i el PSOE, emperò van rebre dones i homes que havien estat víctimes de l’agressió de l’exèrcit espanyol franquista.
Com hem dit abans i cal repetir-ho per madurar la resposta humana que és mereix: enguany el general Francisco Beco Cano, va dir-nos que sobraven, d’ell la frase d’eliminar 26 milions d’espanyols per mals patriotes, volent-los eliminar ei!: ningú ho diria essent al segle XXI, força avançat. Demostra el general ser un taliban de primer nivell com els afganesos. Totes aquestes brutal i cruels actuacions és proto o sigui anterior a l’època medieval de l’España una grande y libre.
El general Francisco Beco Cano, deu ser hereu de la nissaga dels que van afusellar el 1939, ciutadanes i ciutadans diaris pel sol fet de ser de partits d’esquerra. No podem tristament oblidar el combat, quan àdhuc la llengua castellana va ser denigrada a l’usar-la com a arma. Hi ha publicat les pintades i pancartes: “Eres español habla español” i el militar com governador civil de Barcelona Acedo Colunga el 1940: “No hicimos i ganamos una guerra para oir hablar el catalan”. Preciós el: HICIMOS.
Passat el 1939, el dit port autònom de Barcelona, era i ara ho és a l’igual gairebé amb el mateix poder ben connectat port de Madrid, actualment igualment espoliat. Un almirall de la Marina es presentava el 1939 i va durar fins el 1945 es presentava cada mes amb el seu cotxe oficial i el soldat conductor. Venia per signar quatre papers i amb gran sentit patriòtic dels guerrers vencedors endur-se el que venia a buscar amb el pit engalanat de medalles, la quantitat d’un milió de pessetes cada un dels mesos de tots els anys. Aquestes estructures d’espoliació sistemàtica continuen actuant en diversitat d’àmbits amplis n’hi ha força més dels 2 esmentats, és vergonyós en aquestes dates ja molt entrats en el segle XXI.
