Ho afirmo amb fermesa: impunement l’ens Espanya, té el senyal d’una malaltia: aviat metàstasi, que li produeix debilitat mental. És una evidència, no en parlen entre ells, els fa vergonya, en els discursos polítics ho tenen oblidat, millor dit enfosquit en zones on guarden els detritus de la seva simulada política democràtica; ho presenten sense empegueir-se repetint-ho com si fos la bona obra portada per la inspiradora protecció de les divinitats que protegeixen el règim. Expliquen en total confusió de les bondats falses de la transició del 78, per marcar-se una fita recent en la història, però no és cert el règim 78 és franquisme, és el 39×2: 78. Van amnistiar-se els que ni podien fer-ho al no estar encausats, haurien d’haver-ho estat en contradicció evident per ells mateixos, són besties però no se’n sap d’actes polítics masoquistes.
Franco no va ser generació política espontània, fou militarisme brut, brutal, cruel, que llençava els assassinats als vorals de carreteres i camins, ai las! i encara hi són com grandiós aval de les salvatjades franquistes eternitzades . La militarització va començar a les Corts diputats uniformats de blanc. Si seguim el llistat de reis i reines, no hi ha van deixar ni un pam de terra neta, el roig de la sang sempre el color predominant. És d’ençà de la unitat de les corones d’Aragó i Castella, on manen des de llavors els castellans de l’altiplà que eliminaren amb contumàcia els castellans opositors que eren els demòcrates, des d’aleshores no hi ha hagut res més que absolutismes, ara ni diem dictadura. Tanmateix del règim la política dominada pel militarisme ha estat i és el propietari d’Espanya, els ciutadans espanyols són una broma, objecte d’ús mercantil és la seva incívica ment dirigent. L’arrelament de la simulació d’estat de dret i a estones democràtic ha estat una fèrria columna vertebral. Malgrat usar els tribunals d’excepció a mercè d’una execrable política.
El comandament global el porta el Felip V+I, que té un article críptic sobre la Constitució com arma reial, la llei és seva. Del rei ve “los primeros seran los Jordis”. El domini ve vertebrat militarment, políticament, judicialment i policies armades que compleixen ordres estrictament en prevalença els excessos de porres i fusells, no existeix oposició real el Congrés és l’obra de la gran ficció ideològica. No hi ha en el Congrés manera, d’aplicar correctius polítics, ni modificacions, ni millores. La reialesa és destra en crear accions on es venera la pàtria, creant patriotes de col·lectiva badoqueria, ho mostra la festa nacional, la sanguinària hispanitat que després de 20 milions d’indígenes americans morts, robant-los or, plata eliminant-los les llengües natives tot plegat amb un abominable cinisme ho celebren el dia 12 d’octubre, amb desplegament militar i l’ampul·losa desfilada.
Proclamant-t’ho festa nacional, llueixen el concepte capgirat transformant els actes en cruel imperialisme de buidatge mental, l’ètica no se’ls coneix diuen que van civilitzar Amèrica. Venerar la pàtria fervorosament, indueixen aquesta característica a tota la població com si fos una notable dignitat quan no és res més que l’estafa que desvirtua la humana capacitat cognitiva de totes les persones i la maltractada bondat natural. Ni les engrunes deixen per el poble treballador, mantenen estructures feudalistes com a grans fanfarrons explotadors. Sense pagar cap preu, sense cap risc. Les pernicioses actuacions polítiques són greument danyoses, perjudicials. Abjuren de la democràcia de facto, canten la cançó a l’inrevés se’n proclamen, essent l’absoluta i alhora negació metonímica. Com pot entendre’s la presó provisional de més de dos anys de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart per haver pujat sobre un jeep per desconvocar la manifestació del 20 de setembre de 2017?.
És una execrable aberració, no té altre nom, molt adjectius negatius aplicables a l’acte nascut a la Zarzuela el 12 octubre del 2017 amb la frase reial abans descrita sobre els Jordis, el rei s’encarrega tot d’una les atribucions que no, no, no té emanades de la Constitució que diu que és i serà àrbitre de tot conflicte, no pas part, i actua fàcticament contra els catalans/es de ple, de fet amb les actuacions repressives ens expulsa de tota espanyolitat, on és la igualtat?, el rei proclama en llur inconsciència i flagrant contradicció que els catalans/es, no som espanyols. La desfermada guerra bruta, brutal i cruel contra Catalunya, la llei pot parlar d’unitat i igualtat les aplicacions polítiques ho desmenteixen, ho neguen de facto. Es una vulneració de la llei màxima que és mereix càstig, i pel rei és una arma vencedora i assassina al Iemen. La persecució sistemàtica contra part de la població que en diuen espanyola (branca catalana) sense cap mena d’escrúpol, engeguen la unitat i la igualtat a fer guitzes.
Són les armes críptiques de la llei màxima amb poders pel monarca. Ens tracten amb duresa específica al mostrar-nos dignes lluitant contra el reialme i les castes que l’acomboien. No hi ha res contra l’Espanya del poble. Si, el poble lluita de ple contra l’ens propietat privada dita Espanya, plataforma on s’exerceixen tota mena d’explotacions. La debilitat mental espanyola circumscrita a qui comanda el regne i n’és propietari. Demostraren la capacitat d’aturar un referèndum amb milers d’homes armats, per avortar una votació que permet la Constitució en tres articles que he escrit sovint, on consten l’adhesió plena als Drets Humans Universals, que en el punt 30 determina el dret a l’autodeterminació dels pobles. La inoperància democràtica és manifesta, fefaent, demostra la nul·la capacitació d’intel·ligència. L’esperit delinqüent es manifesta a totes les activitats i paraules de qui mana la nau en ple naufragi ètic de l’ens Espanya dins dels espais format. És la closca hispànica on hi ha relats ideològics que generen crostes pudoroses i contaminants en el fet de l’exaltació d’identitat inquisitorial.
Els qui comanden Espanya són uns delinqüents. Hi ha eixos fonamentals dels actes espanyols només com a petit exemples la castellanització seguint els mètodes inquisitorials. Portats fins el segle XXI contra Catalunya. Queda exposat l’odi oficial espanyol tanmateix són cúmuls de rèmores de detritus humans com ho és el racisme, on s’inspiren el suprematisme que traspassa la inspiració i pren cos de caràcter espanyol amb els Decrets de Nova Planta, i d’altres lleis com la Moyano, el cruel Carlos III, i munió d’altres per expulsar els mestres que ensenyaven el i en català. Tot contra la identitat catalana, al ser per ells una intromissió a la idea d’estructura uniforme, radial, factual, ideològic, lingüístic, i el financer, establert de segles i no se’n surten. Tanmateix estan atents a l’explotació de la riquesa creada pel treball català, que els proporciona el seu confortable i enriquit gaudi.
El president Pedro Sánchez espera que aviat el dia 11-S. català sigui de tots els catalans, vol agermanar nazis amb demòcrates! Les neurones de Sánchez fan tirabuixons. Avui l’11-S, a l’estàtua de Casanova, a l’hora dels Segadors d’un balcó ha sonat amb gran volum l’himne nacional espanyol, muntatge dels sicaris del règim. Per cert d’aquí dos mesos caduca el termini de sis mesos de la Resolució de les Nacions Unides, amb el sòlid argument que els presos/es, catalans eren innocents en claredat ostatges de la política ultra i li cal al règim indemnitzar-los a tots pels danys soferts. Espanya diu que tots els ciutadans són iguals davant la llei. El tracte, mal tracte queda per els catalans, andalusos i molts. Estat social de dret i democràtic, ho diu la Constitució. El “rancio abolengo” les classes majestuoses enalteixen prolíficament les virtuts atresorades en merescuts privilegis. Plegats canten l’himne a la barbàrie. A gratcient volen veure’ns sucumbir en democràcia i la lluita per ella, voldrien fer-ho tant si és a estones amb terror, i a bocins amb queixalades guerreres.
