La llibertat és un bé universal un dret un valor de totes les persones i pobles. Alliberar a una nació sotmesa a una altra, a una classe envers la encimbellada per la força de les armes, una realitat arreu del món, és una necessitat per a la veritable unitat entre pobles vencent democràticament al jou i fletxes de la falange o qualsevol grup armat criminal. Així proclamo la llibertat envers la tenalla regressiva plenament feixista de l’ens Espanya, que és un combat que cal guanyar aquest fal·laç l’adversari ja enemic és la monarquia i els adlàters que tenen segrestada l’economia produïda per l’esforç de dones i homes, una apropiació aconseguida amb les tècniques del militarisme i pràctiques de buidar els beneficis de la gent treballadora amb l’astúcia enganyosa dels gàngsters, tot va a raure al Patrimonio Nacional a disposició del monarca.
Construir la societat configurant-la amb les criminals eines de la repressió és un retard històric és el retorn cap enrere d’efecte de tornar cap a la moral medieval, o sigui incivilitzada. Costa veure avenços socials arreu, hom pateix dins de l’estructura on la moral està propera a la inquisició i els nefastos efectes socials. On matar cremant les víctimes que més que uns opositors, eren simples ciutadans a nivell individual o d’algun col·lectiu civil. Poques excepcions hi ha al món de l’existència d’estat-nació que no s’hagin format amb el trist ritual de l’home armat.
La involució és antònim de l’evolució; la bellesa de la llengua ens l’han amagada?, no!, és l’han segrestada fet i fet és un propòsit d’extermini, faig referències a les grans persones espanyoles que avaluen perquè en saben des del món dels coneixements i la cogitació pròpia de totes les persones, recogitar, valorar el pensament és una realitat per la capacitat personal de pensar i recogitar del pensar per refrescar els records, meditar-hi per recordar i tanmateix treure’n una determinació; és una capacitat individual que omple tots els barris, pobles i ciutats; és un fet que esdevé arreu l’ens Espanya no n’és cap excepció. Tota una altre cosa empobrida és el món espanyolista d’un nacionalisme violent degut a la història on les classes dominants han fet de la nació? que en certesa és nació–estat, amb una imposició mental envers el que ni diem les classes populars, sorgida i imposades as través de les “glorias nacionals españolas” dels alts nivells del reialme, on la monarquia ha estat tostemps, l’eix del veritable poder tanmateix rotund i abrupte, on brillen amb una autenticitat esclatant l’espectacular món de les mentides i abruptes causes nacionalistes.
Hi ha el catedràtic valencià de llengües en Jesús Tuson, que els seus valors estan reconeguts en la Xarxa Vives Universitàries, poden ser en català i en altres llengües de la diversitat i riquesa mundial: l’obra guanyadora en l´última edició n’és una predecessora: Llengua i Estat. Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística, de Vicenta Tasa Fuster. Hi ha uns quants nomsde candidats perquè arreu apareixen d’una manera creixent. És la necessitat de respectar el patrimoni lingüístic de la humanitat. Per exemple hi ha el Grup de Lingüistes per la Diversitat. Nascut el 2017, i també el veterà Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades, nascut el 1992.
L’ens Espanya roman dissortadament com a concepte polític-militar, un llast que ensorra, tanmateix ho vol, sense aconseguir-ho ensorrar el català fins a la ruïna, l’entitat civil i cívica Plataforma per la Llengua anuncia persecucions en l’actualitat, és la atrofiada o inexistent cognició de la tenalla ben premuda emperò atrofiada de valors humans positius. Són els que gaudeixen de possessions que no els corresponen només com a plaer dominador.
La varietat tostemps en enriquidora. La cognició capacitada per enlairar els valors humans, sovint és inexistent i atrofiada. És avui quan escric el 8 de març el masclisme desfermat i criminal que vol consagrar la crema de més de dues-centes dones que declararen la vaga en els tallers a Nova York contra l’empresa i aquesta va preferir triar incendiar el local provocant una mort sinistre a les obreres.
Serà l’home capaç segurament obturat en el menudall cerebral, d’aquesta menudesa neuronal que l’inhabilita a ser humanament conseqüent en els valors positius que conté l’humanisme podent desenvolupar amb energia fins socialitzar els beneficis en el present i el futur emparat i ara plenament empedreït apoderat d’un mal costum com a maligne ritual establert i gairebé divinitzat.
De regressions n’hi ha el món farcit, cal amb una metamorfosi positiva eixir i trobar el ressorgiment, l’avanç cap a una continuada progressió: Haurem tanmateix de aprendre a educar-se i si podem educar extensament a la ciutadania, i treballant per triar si podem les persones situades i les poques que situem directament siguin unes eficaces educadores.
Aturem-nos i en un procés de fèrtils pensaments enriquim-nos d’humanisme, per assolir una PROGRESSIÓ, que oblidi i tanmateix venci, tot allò d’eixorc produït per la tenalla. Nazispain que està creixent sota l’extrema dreta, que no hauria d’estar permesa si volem una democràcia plena, però la tenalla de poder, com a producte civil dins la incivilitat de les estructurals regressions de costums eixorcs que multipliquen el poder del militarisme tan i tant propens i extens de les milícies on hi ha massa bressols d’esperit simplement armat essent un malfactor plaer de caçadors.
