Caldrà una bona garbellada, per circumscriure la reparació històrica. Està determinat que convé per decència democràtica reparar el cas de la colonitzada Catalunya per part del ranci i enyorat esperit imperialista d’Espanya. Aconseguir la reparació històrica, serà difícil però cal assolir la llibertat i la democràcia ara inexistent al no haver-hi poder del poble com descriu la pròpia paraula és l’etimologia del mot demo-és:poble / cràcia:és poder. És el que expliquen públicament, que ho faci el poder espanyol entra en la lògica de la dominació de facto sense atendre a la democràcia veritable la que queda descrita.
Tanmateix no és acceptable el silenci amagant l’explicació pedagògica que requereix l’actualitat el silenci esdevé una nyepa, mentida trampa de caçadors del poble. Atès el nul poder popular. Sabem empíricament per el viure diari, que del poder emana un silenci espectacular en el silenci que sobrepassa l’ètim de la paraula ja plenament pervertida, torbada, manipulada de manera que a Espanya la democràcia només és un mot de pregona demagògia, així la traïció al demos-poble esdevé en plenitud l’efecte social de l’obnubilació mental, sotmesa als discursos i arguments oficials essent amb seguretat que aquests són mentides i aquestes mentides de poc embalum però repetides essent tot plegat la gran arma de torbació trastornant la pràctica lliure de pensar amb honrada creativitat. Llavors és produeix el positiu fenomen on hi ha sempre la seguretat d’adquirir facultats beneficioses que es deriven cap a la societat i poden ser nutrició aliment per l’intel·lecte de tota la col·lectivitat.
La cognició dins dels fenòmens descrits és creixent, així totes les possibilitats de la vida mental empesa i nodreix camins d’entesa del complexos problemes emergits per la mala política dels governs espanyols. Caldria fer-ho vencent els esculls polítics-militars del nacional-catolicisme imposats i dissortadament consolidats. És sabut que la intolerància és el pa beneit de la doctrina inquisitorial d’on prové una caracterologia dogmàtica amb una fe a predicar i governar remarcant la fe que els aboca a tota mena de desficacis disbarats provocats per la subordinació crua i nul·la llibertat amb que està sotmès el poble.
Les tergiversacions de la realitat, les mentides avalades pel reialme de la unitat social on el poble requereix el poder. Si pot ser omnímode per generar una sòlida pinya, tanmateix no ho aconsegueix en la mesura volguda, hi ha una gran part del poble que té eines morals, per crear defenses materials empíriques. Haurien de ser-hi basades en actuacions socials profitoses enriquidores de la moral i el pensament racionalitzat.
El poder malgrat l’abast de la repressió, s’haurà de consolidar davant d’un poble de maduresa política social amb posseïda eficàcia. L’ens Espanya reina de les prevaricacions, acostumada a les desviacions del que hauria ser treballant pel poble, però ho fa només pensant en enriquir-se escandalosament i crea de facto l’atmosfera per enfortir la fidelitat a la monarquia.
La intoxicació mediàtica comporta l’insult envers la ciutadania intentant involucrar-li terrorisme, mot que malversa inculcant a l’opinió pública un terrorisme social, quan la realitat és que la monarquia i qui li dóna suport, guàrdia civil, policia nacional, i els muntatges d’espionatge etcètera empren impunement el terrorisme d’estat.
Hi ha proves en tota conclusió per exemple el 3 d’octubre de 2017, quan el rei va gens crípticament esperonar les forces armades, policia i guàrdia civil actuant a Catalunya el “a por ellos” envers els catalans. Prova bàsica de que Felip V+I, té una voracitat venjativa per la realitat catalana i els esdeveniments dels darrers anys plenament pacífics i democràtics si es llegeix bé la Constitució espanyola, usada amb malícia per els governants.
La mateixa RAE, la Real Acadèmia de la Llengua espanyola nega plenament la catalanofòbia al no explicitar-lo en un Diccionari que té la pretensió de crear càtedra, preguntant-t’ho directament igual la neguen. Així d’entrada romanen estan en el profund pou de les estafes, enganys, mentides on s’alimenta la realitat espanyola del poder real i tanmateix reial per la participació de Felip V+I, en la política tanmateix saltant-se-la amb l’alegria l’article 56 que cenyeix al monarca el fer d’àrbitre, no prendre part en cap conflicte territorial i d’altres naturaleses sorgides en el món social.
Emperò provinent del racisme soterrat publicitàriament escamotejant l’odi on viuen i desprenen, fan fefaents tota mena de rancúnies de paraula i de fet, en majúscules està present l’odi provinent de la mala política. Cal tanmateix amb urgència la reparació històrica sabent que no es produirà ni el govern pretesament democràtic i social ni en l’actual govern PSOE-PODEM, amb el fre espectacular, de l’hipòcrita, fals, cínic Pedro Sánchez: 155 i … La reparació històrica en majúscula, fent justícia a Catalunya, amb totes les dones i homes que han sofert i sofreixen amb presó i milers d’encausats per tribunals inquisitorials que tenen a punt els fusells per disparar gaudint dels oportuns trets.
Reparació Històrica, que en primer lloc en cas català sense oblidar cap ni un dels cruels desficacis com ho són els envers el jornalers andalusos, Andalusia i l’estructura social on hi ha el feudalisme, on els senyors feudals poden lluir de ser uns Hidalgo i lluir de les curses de braus, torejar toros i el ritual de matar-los com una aplaudida festa. Per parlar d’un sol cas que s’ha d’ampliar a molts d’altres camps que hi ha vius o soterrats en tot l’Estat.
