L’actuar com les balances en una peça antiga inútil i esguerrada hi ha l’ens Espanya, que no contempla el progrés polític i social quan actua amb constants regressions embrutint tostemps la política pot ser que els seus polítics no llegeixen la Constitució quan té algunes lleis força acceptables, ben interpretades convertiria l’Estat espanyol en una joiosa democràcia. Però hi ha dominant amb èxit la possessió d’una enyorança inoportuna amb la que s’entesten a actuar els governs de torn com en la Inquisició.
Catalunya dissortadament ho coneix bé. Del segle 15 l’any 1475, en la Concòrdia de Segòvia van signar el “Acuerdo de gobernación del Reino”, no va produir-se llavors la unió de territoris-nació, ans al contrari van limitar les competències o sigui el poder dels dos reis Isabel i Fernando aquest era: (el rei Ferran d’Aragó).
Aquesta limitació fou temporal respecte als territoris-nació de cada un dels regnes de la confederació catalana-aragonesa passant a dir-se per historiadors de forma pertinaç molt repetida en les històries com Corona d’Aragó on la realitat política i social potenciava el gran aval del sistema confederal: així fou hi havia el Regne de València, el Regne de Mallorca aquest comprenia la Catalunya Nord i tot el Regne d’Aragó amb el Principat de Catalunya.
L’Aragó que el 1576 a Saragossa va sofrir l’esquarterament en la plaça pública davant de la seu del govern aragonès el Justícia Juan de Lanuza fill, que s’havia queixat i exigit que les tropes castellanes deixessin d’assaltar finques de la pagesia per robar als pagesos i aprofitaven el temps violant a les dones. Aquesta lògica protesta per fets tant greus, i per això fou executat esquarterant-lo el Justícia Juan de Lanuza, del govern aragonès.
El règim confederal va fer molt bona política d’eficàcia social, dotant el poble de poder paritari amb el monarca. Aquesta dada sola de gaudir de poder paritari situava el Principat de Catalunya per davant de totes les lleis del món. Recordem que Anglaterra per fer la seves lleis que actuen sempre sense constitució van servir-se de la llei catalana com a referència.
Els Consellers de la Generalitat no acceptaven la Inquisició però malgrat tot l’habilitat de Castella en guerres de lluita armada, van imposar-la, tot d’una, en poques setmanes ja havien aixecat fogueres, i cremaren a quatre catalans per començar-ne l’ús. Pregunto que caram feien els primers cremats, (quin era el pecat?) (no resaven?).
Amb gran dolor civil, hem viscut l’1-O-17, l’haver de votar en el referèndum amb el soroll i el dolor de les porres en que ens obsequiaren els homes del ministre Zoido, que va portar a Catalunya 13.800 homes dels cossos espanyols armats amb un cost dit per Zoido de 87.000 milions d’euros, una fortuna per anar amb pura i cruel guerra a pegar amb porres i fusells a ciutadans (que ells qualifiquen d’espanyols–desafectes?) i ens van fer córrer per no rebre un cop de porra o una descàrrega dels fusells com anaven equipats.
Un català que anava a votar un escopeter de la guàrdia civil va disparar dues vegades contra el cos de Roger Español, el resultat del segon tret la bala del fusell del policia, que està identificat per l’advocada de Roger Español el policia amb el fusell va buidar-li un ull. Fou el més greu dels 1.066 ferits resultat de l’acte de guerra d’Espanya contra Catalunya. Una adequada lectura de la Constitució hi ha els articles 10 i 93 reafirmat en el 96, on s’adhereix l’estat espanyol als Drets Humans Universals, on en l’article 30 d’aquests Drets, contempla el Dret dels Pobles a l’Autodeterminació.
La Carta Magna ben llegida no ens prohibia el referèndum fou el govern llavors Rajoy de president però el mateix hagés estat amb qualsevol polític. Afirmo que aquelles soles dates, desant-ne centenars de fets guerrers d’Espanya contra catalanes i catalans, al llarg dels cinc segles que ens han instaurat a Catalunya el colonialisme, convertint-nos en una colònia real, digui el que diguin les lleis que actuen per el reialme, on el monarca amb el suport de quatre classes socials de les cúpules són els amos reals les forces fàctiques que porten les rendes del govern d’Espanya els costums bèl·lics d’antuvi i durant segles les tasques espanyoles de posseir territoris nacions que eren lliures per sotmetre-les.
Espanya amb aquests fets va enfangar-se baixant a les més profundes clavegueres on la moral se l’acomoden al seu albir que és instaurar l’absolutisme heretat del regne de Castella amb l’enyorança de les conquestes a Amèrica, on els indígenes foren vexats en greus abusos de poder tanmateix amb armes a la mà, creant l’atmosfera d’adequada i personal moral per els humans imitant exactament com el que tenen les rates en l’hàbitat natural.
