Fa unes setmanes vaig sentir, un energumen que cantava “En Espanya vuelve a amanecer”, els precedents són perversos, esgarrifen, l’aparició de Vox és igual a: violència, odi i xenofòbia o sigui clar racisme, les casernes estan farcides d’aquesta gentola, els militars, la guàrdia, civil, la policia, i sens dubte la judicatura. Hi ha el tinent expulsat de l’exèrcit per haver denunciat a un capità com a violador d’una dona soldat, és Luis Gonzalo Segura, que ha escrit llibres un: “La história negra del ejército español”, és present en públic, en conferències ràdios i televisions.

El “vuelve a amanecer”, “llegaran banderes victorioses” són una clara presència. Així són Vox la veritable Espanya, un dogma de fe d’inspiració religiosa: és Franco, és Felip, V+I. No fou el darrer amb nom de dictador fou un aprenent més dels precedents amb guerres, cops d’estat, assassinats arreu persones com Federico Garcia Lorca, soterrades en fosses comunes. Absolut menyspreu de la cultura, la maduresa humana paradigmes: Millan Stray : Viva la muerte! amb la ignorància, fantàstic instruments per governar com ens diu la ciència de l’agnotologia: inciten el malviure per a la població per mantenir-los uns súbdits mansos amb l’ataràxia de forta insensibilitat humana.

Contraposat a l’esplèndid viure del reialme i totes les classes que li fan costat, gran paradoxa del que ha de ser un estat l’únic argument cívic d’estar constituït és procurar i afavorir el nivell social humà en procés de maduresa constant així el rei gaudeix ben acomboiat ara i per la història a l’igual la manca d’humanisme dels monarques que en són hereus tradicionals, de les estafes socials. Escriure Vox-Franco és per proximitat en les dates, el llistat històric és llarg, i tots: reis, dictadors i sicaris d’aquesta gentussa del mateix signe. La transició fou un timó majestuós com la gran eina per adjurar de la cràcia que correspon al demos poder vulnerat pels poders.

Ho dictamina la filosofia de la naturalitat de les lleis humanes de generar el benestar. Immediatament a la falsa transició fou la catalanofòbia exemplar al País Valencià creant els “blaveros” i a Ses Illes Balears amb el “gonellisme” fronts feixistes finançats amb diner públic per eliminar la llengua catalana. Una Paradoxa? Si! envers les paraules falsament polítiques de progrés social i la pau, convivència i futur pròsper ple d’humanitat. Aquest és el cru viure quotidià creat per la falsa democràcia, essent l’arrelada dictadura críptica i sofisticada sobre les espatlles del poble amb la malèfica cruel guerra (totes ho són) contra la població civil; recordem 1-O-2017 un gran exèrcit provocant més de mil ferits dels votants les víctimes ulls buidats s’han reproduït l’octubre 2019 en quatre persones, ni democràcia, ni pietat ni justícia, ni la més mínima civilitat, defensen la gran mentida de majúscula demagògia dient que defensen la unitat, quina? la del reialme i sicaris: l’única unitat tangible.

Tota la batalla de la guerra exemple de neonazisme com a l’operació Caronte del 2015 on van mostrar l’amistat de la policia “antiterrorista”? de la comissaria de La Verneda amb els gihadistes anunciant-los que hi havia un mosso d’esquadra infiltrat, que si va jugar la vida, el tema fou ràpidament arxivat pel jutge Santiago Pedraz. Va seguir en l’operatiu l’atemptat del 17 d’agost amb l’expert CNI, l’imam de Ripoll assalariat amb el vincle que volien definitiu els neonazis de la metròpoli. Intentant finalitzar guanyant-la amb les salvatjades de guerra del 1 d’octubre de 2017. Qui vol creure’s, els tanoques que es viu en democràcia quan el domini dels distints governs actuen amb cruel dictadura gravitant amb duresa sobre les classes populars?. Han creat un imaginari col·lectiu eficaç. Son els carcellers anul·ladors de la capacitat cognitiva.

Ni coneixen ni comprenen el pensar acurat. Així ens toca procedir ara i en el futur, hem d’espavilar-nos junt a tota la ciutadania amb consciència del que és l’estat espanyol. Els catalans catalanes, estem en el primer punt de sortida per tirar-nos bombes fètides, pilotes de goma buidant ulls, l’insult, l’abassegadora explotació del treball amb un sol concepte és el dèficit fiscal a Catalunya de fa anys és de 20.000 milions d’euros anuals. Tenia fixada la xifra de 16 milions; el basc Anasagasti m’ha fet veure que ara i d’anys són 20 mil milions.

L’incompliment és el sistema de cruel abús social, i ha molts precedents en les infraestructures projectades en el pressupost tostemps boicotejat, xifrada la quantitat en 4.000 milions d’euros anuals. Remarquen la ignomínia contra tot el que els sona a catalanitat; ensems la ira anticatalana, no és res més que el menyspreu racista contra tot un poble, les noves aportacions humanes majoritàriament accepten i lluiten a favor de Catalunya. El nacionalisme profund és qui mana ho fa sense capacitat d’entendre res sumits en el caràcter creat pels cims de la malvada verticalitat de la societat solapada i escalada on el cim jeràrquic mandat de Felipe V+I.

Arrosseguen el mot unitat sent una escandalosa falsedat quan els catalans no entrem dins d’aquesta unió, ni el poble espanyol el tracte no és de rivals, des de l’actuar amb desplegament bèl·lic quotidià és d’enemics; aquesta mentida de demagògia fastigosa és tanmateix hilarant, ens separa del viure en convivència com correspon i com serà un cop assolida la llibertat la independència que és el camí i ho serà de la unitat entre tots els pobles, l’adversari contra qui estem lluitant els catalans són les classes sumits en la verticalitat destacant la monarquia i qui l’acomboia en primer lloc els militars, la banca i tot el poder amb els oligopolis de l’economia l’energia i tot un gran camp on traeixen la Constitució des de dalt en les obres públiques, en l’habitatge d’articles com el 47, que he esmentat sovint que haurien de protegir l’habitatge per no ho fan, ans al contrari l’important tema l’han tombat contra les famílies, d’antuvi van convertir-lo en una greu negació on hauria de prevaldre la prioritari de l’habitatge.

Així capgirat ignominiosament és un gran negoci de polítics servidors entusiastes del sistema que adoren i van inflant-se de patriotisme. Viuen malèficament vulnerat la lletra de la llei els poders que cal dir-ho en plural aposentats per enriquir-se a les honrades espatlles de la població. Els drets de la ciutadania estan conculcats amb ràbia i bilis pels actuants amb terrorisme d’estat, presentats pel regne d’Espanya com actes democràtics, en defensa del concepte? No pas! poden dir-se democràtics amb actes bàrbars atacant la indefensa ciutadania? durant un llarg temps que jo situo el començament d’aquesta guerra com totes esgarrifoses, i com acostuma Espanya de fa moltes centúries presenten els fracassos polítics i de simple vivència de maltractaments a grups i persones, tostemps en diuen victòries, arribant al terrorisme: terror aplicat l’1 d’octubre de 2017.

Els ve d’Amèrica, impregnat a la caracterologia i els falsos relats èpics convertits malèficament en les argúcies d’eliminació de pobles sencers com si haguessin aportat civilització al món, ho esbomben així, i així han creat mestres d’escola còmplices ensenyants dels falsos relats de política que ve de grans genocidis de milions de persones. La veritat ocultada, al cap i a la fí és el seu actuar sanguinari i de gàngsters aplicat amb eficàcia contra el poble amb un procedir ja convertit en un rang idiosincràtic marcant i torbant les ments de la bona gent dels pobles hispànics. Ens obliga a recordar l’eliminada Escola Moderna en la setmana tràgica sempre la maldat emergeix.

L’actualitat hi ha un degoteig constant de solidaritat dels pobles peninsulars envers la causa catalana, saben tanmateix que l’avenç i llibertat de Catalunya afavorirà tanmateix ampliada a tota la ciutadania d’Espanya. Però què és Espanya? mirem-ho estan per el corredor ferroviari central, boicotejant l’imprescindible del mediterrani, els propietaris de l’itinerari del central acumularan fortunes malgrat serà nul·la i monstruosa la inutilitat i el cost majúscul del corredor central. Seria una paradoxa analitzar la utilitat del mediterrani i la seva rendibilitat, que seria un avanç social important on sense tenir depredadors dins l’arrelada habitud. A l’àrea del mediterrani actualment hi ha un bàrbar dèficit de 28.800 milions d’euros en infraestructures bàsiques en ferrocarrils l’ Ave, en carreteres generals i de les rodalies. Hi ha molts precedents en infraestructures no oblidades per la metròpoli sinó clarament boicotejades. Totes les accions governamentals polítiques espanyoles són malèvoles envers Catalunya. Vaja, i un tot i un tothom.

Apúntate a nuestra newsletter

Artículo anteriorCava y alegría para el ‘Gordo’ más catalán
Artículo siguienteVettel en McLaren en el puesto de Sainz en el 2021
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

1 Comentario

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre