Soc Montserrat Ponsa Tarrés, escric. Mare família nombrosa, molts fills, molts néts i besnéts. He treballat sempre en temes de Cultura de Pau.

Conec als nostres PRESOS, amb la majoria dels quals hem treballat sempre pels DretsHumans. Conec les seves famílies, sé com pateixen aquesta llarga separació:

D’Indignitat total, per part del govern que els castiga, d’Iniquitat, amb ganes de venjança. Per què?

Enveja, per ser com son GENT DE BE que estimen el nostre país que volen LLIURE. Jo també. No tenen prou reixes per engarjolar-nos.

EXIGEIXO LA SEVA LLIBERTAT. NO AL JUDICI!

Soc catòlica activa. Em revelo contra el paper nefast de l’Església, del Papa, dels Bisbes i Arquebisbes, que,

malgrat els seus guarniments exteriors, tenen el cor i l’ànima fosca, buida, enganxats al seu càrrec, que els suposa benestar terrenal.

Allò del que estan mancats els nostres presos: lluny de casa, de les seves esposes, fills, pares, que no entenen els per què… i ho passen malament mentre que, els que tenen a les mans poder ajudar a resoldre-ho, miren cap l’altre cantó. HAN EMMUDIT!

NO entenc el SILENCI  del Papa Francesc al que sempre havia imaginat proper el poble.  Aquesta NO és la meva Església: la del Deu del diner i les prebendes. La meva és la de la gent tota, no importa procedència ni pensament.

Ja n’hi ha PROU!

Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell. Dolors Bassa. Oriol Junqueras. Raúl Romeva Jordi Turull, Josep Rull. Joaquim Forn. Un petó ben fort,

Us VOLEM A CASA!

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?

2 Comentarios

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

diecisiete − 16 =