domingo, 1agosto, 2021
23.2 C
Seville

Pobles oprimits

Alexandre Pineda Fortuny
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..
- Publicidad -

análisis

Moncloa apuesta por la co-gobernanza con las autonomías para enfocar la recuperación tras la pandemia

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez apostó el pasado viernes por la co-gobernanza con todas las autonomías para enfocar la recuperación tras la pandemia....

Homenaje a Antoni Benaiges, asesinado en 1936 por llevar a Burgos el modelo francés de “escuela avanzada”

Antoni Benaiges fue un maestro inquieto, comprometido y valiente, que llevó a un pueblecito de Burgos, Bañuelos de Bureba, las más avanzadas técnicas de...

Buen viaje Deliveroo, y que ustedes lo estafen bien

Deliveroo, la plataforma de reparto de comida a domicilio, planea irse de España. Pues que cierren la puerta al salir y buen viaje, como...

El Repaso del 30 de julio: información importante sobre contagios en personas vacunadas, vacunación a embarazadas y protección

Como cada día en El Repaso ponemos el foco en aquella información que consideramos ha de ser explicada y desarrollada. Hoy, especialmente ponemos el...
- Publicidad-

Viure en pobles oprimits, és un fet que omple el món. No cal doncs, considerar-se una realitat personal,  familiar, barri, regió, nació etcètera.  Cop d’ull al poble ogoní de Nigèria:

L’ogoní és un poble de poc més de mig milió de persones, en el seu territori, hi ha un dels més pantans d’aigua dolça d’Àfrica.  L’existència de pous de  petroli en el mateix indret  fa que les dues  companyies petrolieres la nord-americana Chevron l’holandesa Shell són quins han esclavitzant  amb  escreix l’explotació  de la riquesa mineral ogoní, mantenint-t’hi sense cap mena de cura el pantà completament contaminat. Ensems no han instal·lat energia elèctrica als ogonís usant-la Shell i Chevron per l’extracció del petroli ogoní.  

La colonització ens va forçar a situar-nos en l’Autoritat Nativa Ogoní el 1947 integrant-nos en la Província de los Rios. Els ogonís van sofrir un absolut abandonament ni electricitat ni l’acceptació de mà d’obra ogoní que ells havien ofert a les dues petrolieres. En aquesta situació del poble amb mètodes incívics per part dels explotadors van ser inclosos en la Regió Oriental de Nigèria. Van incorporar-los amb la protesta ogoní en la unió forçada incloent-los en l’estat de Rivers,  on van romandre-hi  forçadament. Van aportar-hi  la realitat que Rivers està format per diverses nacionalitats i ètnies amb diferents cultures, idiomes i aspiracions.

En més de trenta anys d’extracció de petroli, la nacionalitat ogoní ha proporcionat un rèdit total estimat en trenta mil milions de dòlars. El poble ogoní no va rebre res de RES. No tenen els ogonís cap representació  en cap de les institucions del Govern Federal de Nigèria. Hem anotat abans el no disposar d’energia  elèctrica, ni conducció d’aigua corrent pel consum del poble.

- Publicidad-

No disposen de control polític ni econòmic, ni el dret del medi ambient amb l’extensa degradació de l’ecologia. L’exigència de fer efectius els drets d’un poble que petit que sigui. Van fer els ogonís un manifest exigint el dret com a membres iguals en la  Federació nigeriana el 26 d’agost de 1960. L’any 1986 tanmateix va sorgir el dirigent Ken Sharo-Wiwa, per lluitar per la supervivència del poble ogoní  també dit Mosop. 

L’any 1998 va ser detingut el dirigent ogoní  Baton Mittee, en la relació del Dia Ogoní, per lluitar contra la dictadura nigeriana, dirigida per homes  nigerians.  El 1994  més detencions  quatre homes ogonís sense cap càrrec van ser alliberats el 1998. A l’explotació de la riquesa territorial ogoní van afegir-se a Shell i Chevron les firmes Agip, Elf, Texaco i Mobil continuen destruint el medi protegits per el militarisme nigerià presidit per el dictador al servei de les petrolieres el president Sani Abacha.      

El Delta Nigerià roman destruït, per la civilització? de l’home blanc. Ken Sharo Wiwa, va néixer a l’esmentat estat de Rivers, va ser professor  de les   universitats d’Umuahia i Ibadan, on va treballar-hi  com a professor. Com a gran home ple d’inquietud  envers els pobles sota opressió estructural i repressió jurídica i quan els convé armada. Va ser un dels impulsors del Moviment per la Supervivència del Poble Ogoní. Va començar una campanya de denúncia de la ignomínia provocada per les empreses petrolieres sense cap mena de compensació. El Moviment va redactar una Carta de Drets, on reclamava una autèntica autonomia política i una redistribució justa dels recursos territorials i del benestar propi de les  dones i homes ogonís. Reclamava Ken Sharo Wiwa, democràcia per el seu poble i que les petrolieres comencessin una recomposició dels desgavells territorials de la riquesa, la cultura i llengua  sota l’etnocidi comès en les explotacions de riquesa mineral.

L’estiu de 1993, fins la primavera del 1994, el govern militar del president i dictador Abacha, com a gran i apreciat gregari nigerià dels explotadors de la riquesa ogoní. Va lliurar Abacha una guerra armada acabant amb la vida de milers d’ogonís, centenars empresonats i els bens de molts foren expropiats. Van ocórrer avalots succeïts el  1994. Ken Saro Wiwa fou detingut. Van constituir un tribunal especial per contrarestar els dolorosos  arguments populars. 

El 10 de novembre  malgrat les peticions de clemència de l’Organització de la Unitat Africana (OUA) la Comissió de Drets Humans dels Pobles, la ONU, i d’altres organismes internacionals en la que es trobava Nelson Mandela. Ken Sharo Wiwa que Amnistia Internacional, el considerava pres de consciència i candidat al Premi Nobel de la Pau. Tots van ser penjats a la forca. Els poders fàctics nigerians partidaris i segur beneficiaris econòmics de la riquesa mineral ogoní.

Veiem els difícils camins que ocorren a l’Àfrica, que les famílies han de recórrer a l’emigració direcció a Europa, on són víctimes de l’escàs nivell de civilització, on s’haurien d’establir a través de les ONG, i tanmateix dels governs europeus sabedors de les riqueses extretes a l’Àfrica, que les empreses esmentades en aquestes ratlles no ho contemplen, només els interessa la busca la cerca despietada i immoral per fer-se rics.

No faré cap comparació de Catalunya amb el poble ogoní,  perquè  no correspon, però insisteixo amb l’existència mundial del morbós esperit d’explotació i domini sense límits del que ni diem raça humana. 

Quan sabem d’homes com Juan Carlos Moreno Cabrera, (1956) catedràtic de Lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid. Que sap i divulga en escrits i conferències que la llengua catalana és objecte d’etnocidi històric multisecular. L’arribada del segle XXI, no ha portat cap avenç per la vida de la cultura de la llengua i tanmateix si han perdurat el dèficit fiscal que arriba als 20.000 milions d’euros anuals a la  Catalunya estricta emperò queden  convertides en la seva geo-economia Ses Illes Balears i Pitiüses en les més  perjudicades en primer ordre seguint-ne el crim social  perjudicant les classes populars, a benefici del sistema totalitari establert amb el cinisme a l’ens Espanya de dir-ne  democràcia,   sense  que el poble pugui asseverar que la democràcia existeix poder.

Tampoc  gaudir de la seva capacitat de crear benestar social

el País Valencià. Bé les ziga-zagues de l’evolució humana  tostemps amb continus episodis de regressió, és desesperant per els més optimistes. L’evolució del mico fins arribar al que no diem humanitat, és grisa demostrat per les continues victòries de les armes, que explica el mecanisme del pensament  per la por que proporcionen l’extensió en diversos cossos dels professionals de les armes. Resultant que hi ha al món més pobles oprimits que pobles lliures. És la realitat del món de les armes, que dóna fàcils i quantiosos beneficis. El paradigma és l’ens Espanya, que ven armes a l’Aràbia Saudita perquè aquests puguin bombardejar el Iemen, on les víctimes són a gavadals predominant les criatures pels efectes de cinisme desbocat de llençar bombes a les escoles.                 

- Publicidad -

Relacionadas

- Advertisement -
- Publicidad -

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre

- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -

últimos artículos

¿Todavía alguien duda de que Alonso con un coche puntero ganaría este mundial?

Ha sido alucinante. Ha sido brutal. Ha sido maravilloso. Ha sido divertido. Lo hemos pasado genial. Todos los espectadores del mundo entero lo hemos...

Hamilton sufre un ataque de ansiedad

No puede. No puede, cada vez le cuesta más respirar. No puede con los silbidos, no puede con los abucheos. Él ha hecho una carrera...

«A veces cuando creemos que vivimos todo, tenemos que desaprender y comenzar a vivir de nuevo»

Idalmis Castellanos Botas (Santiago de Cuba el 12 de febrero de 1961). Radicada en Mallorca, España, (origen de su descendencia; posee doble nacionalidad, cubana...

Freud y Kafka: una metáfora en torno a la crisis del ser humano

El psicoanálisis de Freud y la literatura “kafkiana” (epíteto acuñado para describir situaciones absurdas y extrañas) están emparentadas con la visión de crisis del...
- Publicidad -
- Publicidad -

lo + leído

¿Todavía alguien duda de que Alonso con un coche puntero ganaría este mundial?

Ha sido alucinante. Ha sido brutal. Ha sido maravilloso. Ha sido divertido. Lo hemos pasado genial. Todos los espectadores del mundo entero lo hemos...

Hamilton sufre un ataque de ansiedad

No puede. No puede, cada vez le cuesta más respirar. No puede con los silbidos, no puede con los abucheos. Él ha hecho una carrera...

«A veces cuando creemos que vivimos todo, tenemos que desaprender y comenzar a vivir de nuevo»

Idalmis Castellanos Botas (Santiago de Cuba el 12 de febrero de 1961). Radicada en Mallorca, España, (origen de su descendencia; posee doble nacionalidad, cubana...

Freud y Kafka: una metáfora en torno a la crisis del ser humano

El psicoanálisis de Freud y la literatura “kafkiana” (epíteto acuñado para describir situaciones absurdas y extrañas) están emparentadas con la visión de crisis del...