viernes, 29marzo, 2024
14.1 C
Seville

Nuevo caso Altsasu

Germán Gorraiz López
Germán Gorraiz López
Analista económico y geopolítico, colabora habitualmente en varias publicaciones digitales e impresas españolas y latinoamericanas.
- Publicidad -

análisis

- Publicidad -

La Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional condenó en su día a ocho jóvenes de Altsasu a penas que oscilaban entre los 2 y los 13 años por un delito de odio y lesiones tras un altercado con dos miembros de la Guardia Civil y sus parejas que derivó en un parte médico de “lesiones menores” y que en su día fue calificado por el Coronel Jefe de la Guardia Civil de Navarra como “delitos de odio, por lo que la sentencia de la Audiencia Nacional sería según  fuentes judiciales “un auténtico dislate jurídico”,lo que  provocó una inmediata reacción de repulsa popular e institucional. El Tribunal Supremo tras descartar la discriminación ideológica y obviar el principio “In dubio pro reo” , rebajó las condenas a penas que oscilan  entre 1 y 9 años, agravado por la negativa de instituciones Penitenciarias a conceder el tercer grado a dos de los chavales a pesar del informe favorable de la prisión de Zaballa. Finalmente, al cabo de 4 años de larga travesía por las cárceles, el caso Altsasu será presentado en el Tribunal Europeo de Estrasburgo quien volverá a dar un tirón de orejas a la Justicia española pero que no impedirá que para entonces los chavales de Altsasu se hayan dejado en prisión sueños y jirones de libertad.

¿Nuevo “caso Altsasu”?

Acabada la pesadilla para los chavales de Altsasu, asistimos a un nuevo “casus belli” envuelto en los tules de un presunto delito contra la Corona. Así, 12 jóvenes han sido llamados a declarar en la Audiencia Nacional por el derribo en Pamplona de 2 estatuas presuntamente representativas de Colón y Felipe VI en un acto manconvocado por Sortu, Mujeres del Maíz, Africa United y Asociación Cultural Munata el pasado 12 de Octubre bajo el lema “Gora Herriak”.

Al igual que en el caso Altsasu, el atestado policial del día de autos fue redactado por la Guardia Civil y comunicado simultáneamente a todos los medios de comunicación del status quo del Estado español quienes amparados por la “espiral del silencio” de los medios de comunicación de masas, consiguió fijar en el subconsciente colectivo la idea de que “el simulacro es un delito contra la Corona. mediante una deliberada y sofocante acumulación de mensajes de un solo signo. Este nuevo juicio sería la consagración de la nueva doctrina jurídica imperante en la Justicia española conocida  como Doctrina Aznar y  consistente en ”criminalizar a grupos y entidades díscolos y refractarios al mensaje del establishment dominante del Estado español”. En consecuencia, siguiendo el guión preestablecido en el citado “caso Altsasu”, la Audiencia Nacional condenará a los citados 12 jóvenes a penas de multa que oscilarán entre seis a veinticuatro meses “por utilizar la imagen del Rey  de cualquier forma que pueda dañar el prestigio de la Corona”, condena que chocará frontalmente con los derechos de libertad de expresión y de crítica política y que significarán un nuevo episodio en la deriva autoritaria de Tardofranquismo judicial del Estado español.

Altsasu: 4 anys d´ignomínia

“Per al qual està a la presó, les llàgrimes són part de l’experiència de cada dia “ (Oscar Wilde).

La Sala Penal de l’Audiència Nacional va condemnar en el seu dia a vuit joves d’Altsasu a penes que oscil·laven entre els 2 i els 13 anys per un delicte d’odi i lesions després d’un altercat amb dos membres de la Guàrdia Civil i les seves parelles que va derivar en un part mèdic de «lesions menors» i que al seu dia va ser qualificat pel Coronel Cap de la Guàrdia Civil de Navarra com «delictes d’odi», de manera que la sentència de l’Audiència Nacional seria segons fonts judicials «un autèntic disbarat jurídic «, el que va provocar una immediata reacció de repulsa popular i institucional. L’atestat policial de la nit dels fets va ser redactat per la Guàrdia Civil i comunicat simultàniament a tots els mitjans de comunicació de l’status quo de l’Estat espanyol i emparat per la «espiral de el silenci» dels mitjans de comunicació de masses, va aconseguir fixar en el subconscient col·lectiu la idea que «el cas Altsasu és terrorisme». mitjançant una deliberada i sufocant acumulació de missatges d’un sol signe (els xavals d’Altsasu són cadells d’ETA).

Per la seva banda, el Tribunal Suprem va decidir que l’anomenat Cas Alsasu «tindria encaix en l’article 573.1 de el Codi Penal» i en conseqüència, fos jutjat per l’Audiència Nacional com «fets constitutius d’un delicte de terrorisme» a petició de l’Fiscal de la audiència Nacional. Descartat finalment el «delicte de terrorisme» sol·licitat en primera instància pel fiscal José Perals, la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional resol mantenir la condemna fixada per la Secció Primera de l’esmentat Tribunal als 7 joves de Alsasu (penes que oscil·laven dels 2 als 13 anys de presó). La sentència final de l’Suprem contra els xavals d’Altsasu seria la radiografia de la «perfecció negativa» de l’Estat Espanyol, terme emprat pel novel·lista Martín Amis per designar «l’obscena justificació de l’ús de la crueltat extrema, massiva i premeditada per un suposat Estat ideal «.

Així, el Tribunal Suprem després de descartar la discriminació ideològica i obviar el principi «In dubio pro reo», va rebaixar les condemnes a penes que oscil·len entre 1 i 9 anys, agreujat per la negativa d’institucions Penitenciàries a concedir el tercer grau a dos dels xavals tot i l’informe favorable de la presó de Zaballa, el que en la pràctica significa la instauració legal de l’anomenada Doctrina Aznar, consistent en «criminalitzar grups i entitats díscols i refractaris a el missatge de l’establishment dominant de l’Estat espanyol». A el cap de 4 anys de llarga travessia per les presons, el cas Altsasu serà presentat al Tribunal Europeu d’Estrasburg qui tornarà a donar una estirada d’orelles a la Justícia espanyola però que no impedirà que per llavors els xavals d’Altsasu que s’hagin deixat en presó somnis i esquinçalls de llibertat, ja que segons Oscar Wilde «per al qual està a la presó, les llàgrimes són part de l’experiència de cada dia. Un dia a la presó en el qual no es plori és un dia en que el cor està dur, no un dia en què el cor estigui alegre «.

- Publicidad -
- Publicidad -

Relacionadas

- Publicidad -
- Publicidad -

1 COMENTARIO

DEJA UNA RESPUESTA

Comentario
Introduce tu nombre

- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -

últimos artículos

- Publicidad -
- Publicidad -

lo + leído

- Publicidad -

lo + leído