El trenta d’octubre els grups de suport de la presó de Lledoners, de Puig de les Basses i de Mas d’Enric vam intervenir a Perpinyà davant dels assistents a la Diada organitzada pel Comitè de Solidaritat de la Catalunya Nord. El nostre missatge, com a grups de suport que ens reunim setmanalment davant de les presons de forma persistent i pacífica, és el de reivindicar la llibertat i els motius pels quals els presos i les preses polítiques estan represaliades. L’esperit del primer d’octubre està present en tots els actes a les presons, un esperit al qual no hi renunciarem mai. La solidaritat és la tendresa dels pobles ens recorda en Jordi Cuixart. Davant de les presons ens sentim formant part d’un poble que se sent solidari i ens mobilitzem per fer front a l’actitud d’un estat que ha segrestat la democràcia i ha castigat i continua castigant els moviments republicans, així ens ho demostra les més de mil persones encausades per la justícia del regne d’Espanya, encara que l’aixeta de la barbàrie antidemocràtica continua rajant cada dia amb noves acusacions i noves detencions. A la repressió que el regne d’Espanya està exercint sobre el moviment republicà s’hi afegeixen moltes agressions feixistes que han estat realitzades per grups ultradretans amb total impunitat per part de la justícia espanyola i amb una inexplicable inacció per part del govern de la Generalitat. El cas de les càrregues policials en les diverses marxes antifeixistes que han tingut lloc a Barcelona és un altre dels capítols de l’actualitat que creen desconcert entre el moviment republicà.

El dos de novembre, els escrits acusatoris de l’Advocacia de l’estat i de la Fiscalia afegien un altre capítol de mentida i d’injustícia. A les concentracions de Mas d’Enric, de Puig de les Bases i de Lledoners l’ambient va ser d’indignació. Més de vint mil assistents entre les tres presons cridant llibertat. Ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació. Demanem l’anul·lació del procés. Després de tot aquest estat de coses encara hem de suportar com el bloc neofranquista ens parla dels privilegis dels presoners i presoneres polítiques. Ja sabem que vivim a l’era de la institucionalització de la mentida i que la seva repetició administrada de forma premeditada és l’estratègia d’alguns partits unionistes. El desig de venjança i el discurs de l’odi està ocupant de forma perillosa l’espai que hauria d’ocupar el debat democràtic. Els polítics que s’alegren de la presó dels seus excompanys/es demostren que la democràcia està moribunda, que l’ètica ha fugit de la cosa pública. La nostra Presidenta del Parlament empresonada a Mas d’Enric és un exemple d’honradesa i de democràcia en la seva trajectòria com a lideressa de l’ANC i com a Presidenta del Parlament i actualment com a presa política dintre dels murs de la presó. Si tots aquests que parlen de privilegis s’informessin una mica sabrien que la MHP Carme Forcadell intenta millorar des de dins les condicions de tot els presos i preses. En un article publicat recentment[i] a Nació Digital la periodista Sara Gonzalez comenta que les preses han demanat llavors per cultivar un tros de terra erma del pati i pintura per convertir un mur de formigó gris en una rèplica del paisatge que hi ha tot just darrere. – Jo no, que sóc poc artística, diu rient la Carme Forcadell. Totes les preses tenen una situació molt precària i volen treballar. És important que es procuri buscar feines d’acord amb les qualificacions. La periodista comenta que la Carme Forcadell apunta totes les reivindicacions en una llibreta i aixeca acta de les reunions.

Aquesta és la dona que han empresonat, una dona que sempre ha estat sensible a la problemàtica social, que el seu tarannà democràtic i obert la impulsava a obrir el seu despatx a tothom que ho demanava i que sempre ha tingut com a bandera el diàleg i la transversalitat, independentment del partit polític i que va promoure les comissions d’igualtat de gènere dintre del Parlament. Una Presidenta que va obrir el micro parlamentari a tothom i ho va fer amb responsabilitat i honestedat malgrat sentir-se pressionada pel masclisme més retrògrada durant el temps que va presidir l’hemicicle, tal com ella comenta. Al Parlament, assegura, va patir el masclisme del sistema.

El seu objectiu en sortir de la presó, segons les seves paraules recollides en l’article, es centrarà en la defensa del feminisme, de la justícia i de la llibertat. Aquesta és la Carme Forcadell empresonada i aviat jutjada per la justícia espanyola. Per ella i per totes les dones represaliades treballarem fins que siguin alliberades.

[i] Nació Digital: Locutori 36: vuit portes blindades fins a Forcadell per Sara González, Centre Penitenciari Mas d’Enric, 3 de novembre de 2018 ..

No esteu soles (2)

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?

1 Comentario

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here