El vint-i-tres d’octubre va fer vuit mesos de l’empresonament de la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell al Centre Penitenciari Mas d’Enric del Catllar. Vuit mesos d’una presó preventiva que ens obliga a reivindicar-la a ella i a totes les dones represaliades, exiliades i encausades mitjançant la campanya Cap Dona en l’Oblit.
Entre les encausades, en aquesta ocasió ens van acompanyar dues dones que per diferents motius senten el pes de la repressió de la justícia espanyola en primera persona. Ens referim a la Tamara Carrasco i a la Tània Verge, membre de la Sindicatura Electoral pel Referèndum de l’1-O, acusada de desobediència i d’usurpació de funcions juntament amb la resta de membres de la Sindicatura Electoral. La Tamara Carrasco, reclosa a Viladecans per ordre de la justícia, ha estat present aquest vint-i-tres d’octubre a Mas d’Enric gràcies a la connexió telefònica, l’única manera de connectar-hi, ja que es troba confinada en un radi de vint quilòmetres amb la prohibició explícita de no sortir sense el permís corresponent, excepte per dirigir-se al seu lloc de treball. La Tamara Carrasco ha estat acusada de desordre públic. Totes dues són dos exemples de fortalesa davant la brutal repressió de l’estat espanyol.
En els actes del vint-i-tres de cada mes també comptem amb la intervenció de dones polítiques dels diferents partits independentistes a les quals els demanem que responguin a qüestions actuals que afecten al present polític o a les estratègies dels respectius partits en relació als presos i preses polítiques. Les respostes en aquesta ocasió van ser coincidents, per un costat enfortir la unitat de les formacions independentistes en aquesta segona part del procés fins a aconseguir la República i per un altre continuar l’oferta de diàleg per tal de pactar amb l’actual govern de l’estat espanyol un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya amb el convenciment que mai renunciarem a aquest dret, reconegut a la Constitució espanyola (article 96, on es fa referència al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 23-3-76, que en seu article 1.1 diu: Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació), sense descartar la mobilització ciutadana pacífica i la desobediència civil, per tal d’aconseguir que es respectin els drets i les llibertats polítiques de Catalunya.
El grup Universitat de Barcelona per la República van fer acte de presència donant testimoni del treball que realitzen a fi que els òrgans de govern de la Universitat es posicionin a favor dels drets polítics davant la repressió i la regressió dels drets i llibertats. Constitueixen un altre exemple de la necessitat de trencar el silenci de les universitats, silenci que fa còmplices de la repressió a qui l’exerceixi , ja que mantenir-se neutral és posicionar-se a favor de la repressió. El grup UB per la República defensen la universitat com un dels motors de la lluita en defensa de les llibertats i dels valors democràtics i fan una crida a la resta d’universitats catalanes i espanyoles per tal que s’afegeixin a aquest moviment per les llibertats.
La connexió telefònica amb les altres presons, concretament amb la de Lledoners on està empresonat part del govern legítim de Catalunya posa en relleu la persistència i la solidaritat, valors que constitueixen dos pilars fonamentals dels actes davant de les presons. El Cant dels ocells que l’Òscar Cid i Perpinyà interpreta diàriament a les set del vespre des de Mas d’Enric i el bona nit que el Joan Bonanit dona cada dia a les nou del vespre a cada un dels presos de Lledoners, són un bon exemple dels valors ètics que impregnen els actes al voltant de les presons.
Sota el cel de Mas d’Enric seguim i seguirem dempeus defensant la llibertat de les persones i del Primer d’Octubre. Cap Dona En L´Oblit vol ser la veu de les dones que tant han fet per totes nosaltres des del Parlament, des dels moviments socials i des del nostre legítim govern. Volem reivindicar la seva força democràtica que també és la nostra i els volem cridar ben fort: NO ESTEU SOLES.
Teresa Bofarull
Per saber-ne més:
