Nazispain: és un fàcil neologisme com ho és l’Espanya actual en les seves paraules augmentades en les activitats polítiques incíviques que els assenyala el procés de defunció, els surt dels instints inhumans extrems i per la dreta tanmateix que no podia ser d’una altre manera. Per aquesta realitat he d’escriure el mot executar, escriure el mot “fer”, és angelical.

La repressió és un clàssic històric és cruel, res angelical. A les casernes aital ignomínia de l’insult fa que sigui una justificació en seqüències tant sovintejades, que són permanents i vitalícies en crues guerres anti-catalanes. La informació preventiva de l’avís per a tothom dels actes de vulneració per part de l’estat dels drets fonamentals de persones i pobles. Fet que ho contempla la Constitució prometent que seguiran i preservaran la filosofia democràtica i humaníssima dels articles 10, el 93 i el 96.

Seguint la lectura d’aquests tres articles, on es comprometen a ser fidels als Drets Humans Universals, en aquests en l’article 30, hi ha ben relatat el Dret a l’Autodeterminació dels pobles. Hi ha prèvia la convivència social entre persones i pobles que porta el contingut en aquests articles. Ha d’estar amatent l’autodeterminació contra el terrorisme gravitant vertical de dalt “el govern” i a “baix” tot el poble. Domina Espanya de segles per dissort dels espanyols i de tothom el pes del decalatge social, on el poder usa al seu albir via legal contra el poble. Les formes són amb plenitud de la gravitació militar sobre la civil. Han activat un servei exprés d’urgència contra tots els catalans i catalanes per muntar no ho oblidarem, atendre al seu estil les manifestacions del poble català en els aldarulls post sentència del 14 d’octubre.

Un sol exemple ha eixit un document gràfic i sonor en diversos mitjans: dues furgonetes de la policia espanyola on els agents obren la persiana d’una botiga, entren uniformats, mitja hora després surten una vintena de policies de paisà i encaputxats, se’ls veu engrescats ben entrenats i disposats a obeir ordres. Diligentment comencen la crema de contenidors, de tots els incendis en van ser actors; també s’ha vist un policia-paisà ben equipat amb un esprai amb líquid inflamable que era benzina, per anar engrescant els incendiaris que feien fogueres.

La detenció d’una jove de nom Laura entre moltes altres van fer-ho sis vestits policies de paisà molt professionals, cobrint-se entre ells i vigilant els costats i el darrera, la Laura van maltractar-la d’entrada al detenir-la, els que ho feien eren policies abillats amb la indumentària de ciutadans, ningú més podien fer-ho els executors eren molt hàbils. Els mossos també van actuar semblaven crec que ho eren, dirigits des dels comandaments de la metròpoli espanyola, no hi havia als voltants més persones, a la Laura la van tenir un dia sencer detinguda, per desesperació dels amics i família, no portava res més que la bossa de mà amb els documents i la bufanda. L’afer de l’Hospital de Sant Pau, bloquejant l’accés a urgències durant mitja hora llarga, per anar en Pedro Sánchez a visitar un agent que li van col·locar un apòsit de vena quatre vegades més gran que el petit que portava originalment.

Mostrant el president del govern els guardaespatlles que portava. En el cotxe, un agent fuseller amb una arma un subfusell d’últim model, per exercir criminalment de soldat de la guerra contra Catalunya, tot és incendiari, i l’actuació rotundament pròpia dels dictadors que se’ls pot valorar com a feixistes, nazis, franquistes. L’esperit maligne del nacionalisme s’expressa com dels més violents de mètodes terroristes totes les lluites armades, d’una eficaç criminalitat comunicativa es manté amb el terror habitual. Hi ha l’odi cultivat durant segles, Quevedo n’és un paradigma, la catalanofòbia no és res més que la mesquinesa d’Espanya, no té puntals morals els muntatges materials on tenen la passió acumuladora i avara.

L’odi de gran volum en l’actualitat s’expressa amb duresa com les veritats de l’actuació, el franquisme va ser un aperitiu. Vulneren tanmateix l’arma que és la Constitució, incomplint els articles vàlids, i convertint-la en una arma de guerra judicial policial tots dos organismes portats per botxins es diguin jutges o el que vulguin. Empresonant innocents els primers i amb porres i fusells armes feridores els segons, buidant ulls a quatre persones en aquesta batalla en la del 1-O-2017, ja n’havien buidat i també fer córrer sang abundant amb porres i útils usades pels ensinistrats agressors, policies i guàrdies civils. Totes aquestes ferides obertes i impunes.

És la lògica que foren actuacions comandades militarment, i això no té volta de full. En faran tanmateix com són capaços fer una altre victòria americana, on la sang vessada els és glòria històrica, per ensinistrar les noves generacions d’esperit patriòtic adequat per mantenir la merescuda deïficació: Déu els té en primera línia dels privilegis celestials. Hi ha diversos i amplis exèrcits que tenen a l’abast tots ben armats. Avui 4 de novembre de 2019 ha notificat el govern a través del ministre d’Interior Marlaska, que el cap de setmana de la votació hi haurà a Catalunya, un important gruix d’armats ben determinants.

Els que van portar per intentar impedir l‘1 d’octubre del 2017, foren més de tretze mil. Per tenir Catalunya agenollada com a colònia principal que els som. Els espanyols que tracto estan horroritzats i calibren que els catalans tenim el pes de milers de professionals armats gravitant onerosament en la vida quotidiana com estat propi de les cruels dictadures. Espanya mai demòcrata, malgrat la simulació de l’any 1978. La història ens explica que la colònia catalana, ha estat tostemps en el mateix sentit de dominació en tots els àmbits el polític-militar i l’econòmic en tots el aspectes, el totalitarisme espanyol s’aboca en excés, ho volen i els plau.

El 14 d’octubre les coses han canviat, els CDR i el Tsumani Democràtic, han canviat positivament el joc brut del poder dictatorial d’un odi a la democràcia definitivament consolidada, l’anàlisi de la paraula democràcia és mostra el poble el demos el poder és la cràcia. Espanya està subjecta a la deriva històrica és una entitat inquisidora. Els Catòlics van consolidar-ho d’entrada a l’imposar la Inquisició en majúscula contra el parer i la voluntat dels consellers de la Generalitat catalana, així està la Inquisició, un clàssic que ha condicionat negativament la història quedant ancorada Espanya en el cim del totalitarisme. Amb totes aquestes columnes regades de sang dels odiats, i brillant en les medalles i els vitalicis.

El 4 de novembre passat Pedro Sánchez, president provisional n‘ha fet dues, dir que el president Carles Puigdemont el farà tornar a Espanya: Puigdemont ha contestat tot d’una parlant que l’única i criminal manera és un segrest, que impossibilita la raó de la logística, i referent a TV3, ha dit que la reconduirà de manera que no faci catalanisme, la censura l’inspira. Amenacen a Roger Torrent President del Parlament, per estar tractant per poder i debatre la qüestió de l’Autodeterminació essencial per la democràcia veritable; volent impedir-ho fa fefaent que Espanya el mot i la realitat democràtica és una falsedat descomunal que justifica el títol Nazispain.

L’anormalitat és Hitler-Franco fàctica com diuen des de la “Fundación Fco. Franco” És veu superat el T.C. demostrant que les seves sentències són tot plegat demagògia. La situació política social d’Espanya ancorada en el 1983, quan Bèlgica va demanar l’extradició del nazi Leon Degrelle, el govern del PSOE, presidit per Felipe Gonzalez va negar-ho, la seva determinació era protegir els nazis domiciliats a Espanya, que superaven la quarantena, la fidelitat de l’assassina ideologia que preserva el 2019. el president Pedro Sánchez, actuant de petit dictador, ho fa crípticament però ho fa. Espanya és proto-salvatge. Infondre a la societat preferentment els joves que la intoxicació no els ha arribat al 100%100.

El franquisme ha esdevingut un virus que no hi ha manera de vacunar-nos dels seus mals, de la seva mentalitat ancorada milers anys enrere. Traslladada aquestes ments no solament ofuscades, sinó buides, on ja no és involució és actual. La ultradreta àmplia i dinàmica, perillosa estan treballant per els 11-Setembre, fer detencions massives i decretar la prohibició de la seva celebració. Els perills per tota la població catalana són vibrants amb una dinàmica on les creus gammades han posseït amb alta eficàcia la massa cerebral de tots aquests energúmens, no són ni homo-sàpiens són goril·les armats.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?
Compartir
Artículo anteriorPablo Iglesias en “The Guardian”: “El próximo Gobierno honrará la memoria democrática española, que es también del antifascismo mundial”
Artículo siguienteQuién es #Tsunamidemocràtic
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

17 + quince =