La moral concerneix als costums, els actes, els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa. Un cop descrita sabem així que hi ha bona moral i mala moral. Cerquem la conducta d’Espanya com nació-estat: la realitat és que n’ha fet històricament una disciplina social com a instrument de dominació convertint-la en costum-moral de l’opressió. La moral opressora és moral on tot són malures epidèmiques que encomanen el poble, quan no és refereix als bons costums, sense alta qualitat sinó és un valor suprem llavors és el contrari un pes social feixuc i l’opressió és bessona de la repressió perquè es presenten en les mateixes conductes polítiques amb aire militar fent marcar el pas a la política aplicant-t’ho plenament a la ciutadania.

Arriba la política a recordar-nos el primer Borbó, amb l’avidesa sanguinària de la seva moral, la moral com a costums majors d’explotar Catalunya econòmicament és un exemple l’escandalós dèficit fiscal, en tota la post-transició (de 16 a 20.000 milions d’euros anuals), que denota diàfanament la condició catalana de colònia del minvat imperi espanyol. Són el perniciosos efectes de l’eficàcia de la tenalla espanyola plenament pervertida a costums opressius establerts contra la civilització en general i per veïnatge dedicats amb maldat a la ciutadania catalana. Hi ha documents literaris i històrics a Biblioteques espanyoles i catalanes de pura ignomínia demostrant que el fet català el menyspreen fins voler-ne la solució final tipus Franco-Hitler.

És explícit que qui té el poder real és la reialesa, que per cert a través de la Constitució no li permet res més que l’arbitratge en temes socials o territorials; així vulnera el monarca la Carta Magna llei màxima, hem de dir doncs que li toca presó per afrontar la realitat. En la desraó fanàtica feixista dels estaments del reialme que comanden des de posicions dissimulades amb pes cruel i rellevant en profit propi de tots els individus que composen les classes socials que són de facto els amos de l’Espanya oficial. Per res més que desobediència i la gran mentida acusadora els presos catalans romanen empresonats per anys. Convertir-los en culpables és l’epidèmia evolucionada en la pandèmia de l’espanyolitat vil, abjecta i de la més baixa condició moral; objecte de critica. Fet que reafirma l’absència de democràcia, per més que l’esbombin amb gran demagògia.

Hi ha tanmateix una caracterologia humana la que ens porta a saber que amb molt retard de segles, encara l’espècie humana no ha assolit els nivells d’humanitat que corresponen al segle XXI, l’antropologia ho demostra. Havent-t’hi tanmateix tota una història mundial que predomina el minifundisme ideològic sent aquest la base de la mínima mentalitat dels partits d’extrema dreta que proliferen abastament arreu; sabem que aquesta gentussa malalta d’odi s’arrossega en els fangs infectats de sang, creen una moral sanguinària amb costums malèfics, cal recordar-ho: Santiago Abascal de Vox, en una de les seves sortides en tribunes públiques, va dir-nos en veu alta que portava pistola al cinturó i que acabaria amb tots els independentistes mostrant l’elevada corrupció moral en camp d’aparença democràtica com ho és el Congrés. Un altre de la corda Ortega Smith, va anar nedant a Gibraltar per demostrar que van per totes a reconquerir-lo. És la misèria ignorant o no vol saber-ho que Gibraltar el va regalar la seva Espanya, com tota l’extrema dreta el regal als anglesos fou vulnerant el tractat de Gènova de 1.705, amb el compromís d’ajudar l’exèrcit català en la guerra d’ocupació de 1.707 a 1.715. Gibraltar l’ens Espanya va regalar-lo a perpetuïtat fou la moneda de canvi. El tracte va ser que els anglesos abandonessin el Tractat de Gènova de 1705 el compromís d’ajuda militar als catalans. Durant la guerra de Successió l’exèrcit català va quedar així sol contra les tropes espanyoles i franceses.

Des d’Europa analitzant les Constitucions europees deixa la d’Espanya i la de Bulgària a l’alçada pregona de les clavegueres, la distància envers les altres les verament democràtiques és de proximitat inabastable com blanc i negre dictadura davant la llibertat del poble. És un escarni esmentar les víctimes del terrorisme, que sabem que tracten la sagnia de sang humana d’Eta, no podem oblidar-ho, és una eina política espanyola.

Però el terrorisme històric aposentat d’antuvi és el de l‘Estat, res a fet que no sigui terror bombardejos sobre la població civil de Hitler manats per Franco, “l’alzamiento”, que tanmateix fou la continuació històrica de dominació política i quan calgués militar. Fou un cop d’estat enaltit pels mateixos assassins una acció unilateral com ho són totes les violències i prenen categoria de terrorisme tots el fets des de la fundació de l’ens Espanya. L’obligada Inquisició amb les fogueres a punt que van entrar a Catalunya, contra l’opinió dels Consellers catalans, una imposició constant aconseguida amb la força bruta.

Hi ha tanmateix una unilateralitat progressista empenyent la civilització del món com van ser la de les sufragistes d’on va esdevenir el feminisme, les lluites de l’ètnia negra a mitges tanmateix envers els fusellers blancs, els moviments obrers que han triomfat mitjançant lluites, vagues i que no han culminat els avenços perduren són inacabables.

Jordi Sánchez, en el programa del 22 de febrer de FAQS de TV3, no ho va deixar clar. La mentida també és nefasta han la creat mentida estructural que és la mentida de l’estat espanyol. Res del que diuen és veritat, en la fonamental i fonamentalista fórmula d’Espanya per anar consolidant la malesa moral, a través d’essencialisme d’elevada religiositat dogmàtica com totes. El fosc tema dels presoners polítics que hi ha segrestats per una Espanya fosquíssima, atapeïda de maldat i creus gammades mentals a gavadals, el nazisme del franquisme és viu sense cap canvi, només aparences, cap avanç de la transició falsa i presentada com victòria per simular la inexistent democràcia espanyola. Massa dolor, massa malesa moral una opressió i repressió de profund sadisme i inhumanitat, tot derivat de l’1-O-2017, on l’estat malbaratant milers de milions per portar milers de policies a Catalunya, per atonyinar amb porres i fusells el poble català.

La Constitució espanyola en els articles 10 el 93 i el 96, permet a través del compromís i el jurament d’aplicar-los; on hi ha els Drets Humans Universals on l’article 30 contempla per tots els Pobles el Dret a l’Autodeterminació. Resta quelcom ignominiós mostrant el feixisme franquisme amb mètodes hitlerians explicitant que la democràcia no existeix a Espanya. Trobar d’on va eixir tanta malignitat dels governants s’han de cercar malures epidèmiques immorals evolucionades en pandèmies que torben l’atmosfera social.

La monarquia governant incomplint la llei que obliga a l’arbitratge mai a prendre posició com Felip V+I, que pren part i avala la guerra fàctica contra Catalunya, va proferir un “a por ellos”, molt mal simulat el 3 d’octubre de 2017 en el seu discurs. És una cruel constatació que vivim sotmesos a una moral opressora: El què ens cal, és fer-nos valdre esperonant, impulsant la reparació històrica que ha de venir propulsada amb la identitat universal de l’humanisme.

Apúntate a nuestra newsletter

Artículo anteriorEl Gobierno español condena el ataque a Guaidó
Artículo siguienteDesde Cataluña, ¡Viva Andalucía!
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre