L’excès de roïnesa divulgada amb les armes aflora el control cognitiu al que la ciutadania està sotmesa a través de la ciència de l’agnotologia. Tanmateix per crear distensió alçem quelcom de caràcter distés ho són les expressions que hi ha divertides, com les valencianes: un xiquet roí, un home roí, els homens roins.
Recó per recó del món hi ha massa roïnesa, l’abundància de pensament d’arrel mesquina d’una senzilla impròpia i insultant i asocial, i l’afegit d’una base exageradament egòlatra per haver assolit el poder amb les armes i la conseqüència de la realitat d’un pregon biaix immoral plenament classista i inhumà, tanmateix un poder aconseguit amb una baixa i profunda pròpia incapacitat d’escriure una bona història que és el que no saben els botxins; hem de conèixer-ho per fer-ne un menorquinisme en dic eixorc -estèril- un seguiment alhora incondicional i molt el ser-hi a tocar molt aprop i tenir un païdor d’excel-lència seguidora de la veu de l’amo.
Tanmateix tot plegat resulta i repeteixo tanmateix d’estil milicià, hom menysprea fins i tot el vestir dels comandamenmts i de la tropa, vaja les tropes en plural perquè hi ha munió arreu d’enamorats de la guerra: Essent els professionals del terror absolut de la guerra sense quarter són els que gaudeixen amb els uniformes i tots els afegits grans ornaments com titelles i l’ús d’anar ben enmedallats tot per lluir amb èmfasi i aixina fan una clara demostració de llur poder.
Hem viscut i encara vivim una discursiva de profund nacionalisme -del que està encimbellat en les diguem-ne escales socials altes-, el monarca i tot el seu seu seguici, els protectors armats que a priori cuiden els béns acumulats robant. Caram en el món es perpetua tot el que roman a flor de pell, un braç armat amb gran divulgació, com ho fa la premsa rosa.
Els professionals de l’armament amb fabricació i venda d’armes, són els militars que ensems a força de proclames i quan els convé guerres creen fronteres físiques materials i mentals envers al poble que es dirigeixen, hi ha al seu haver els acòlits que s’adjudiquin amb la pistola al cinyell comandant l’esclavitzada, adoctrinada i fidel tropa omplint-los d’entelèquies glorioses amb fervors patriòtics cançons virils ensems ben equipada la tropa amb bons fusells, així romanen en el gaudi assolit amb la seva barbàrie brutal que distorsiona, el que hauria de ser l’evolució mental cap a tot els sabers que es poden assolir per enriquir el seu primer valors són els emoluments i simular la falsedat d’un humanisme que ni el palpen, és aquest el trist món format amb les armes.
Tirem de tòpics: caminem cap a un món millor. Deixem-ho així que queda molt bonic, amb un AMEN. Tant de bó seria el veure-ho.
