Per les antigues, colònies gregues, vaja antiquíssimes és des de llavors la paraula indicadora de la capital, la ciutat d’origen l’enclavament de la ciutat colonitzadora respecte les seves colònies, o sigui de l’imperi, així veiem la derivació de l’ètim que expressa la ciutat i ensems capital del domini, entès com cal és on és crea la política, l’organització, l’explotació econòmica: patrimoni, el territorial la autoritat superior i suprema i d’altres aspectes vivencials essent la lògica conseqüència de l’ocupació prèvia, que en la totalitat de les realitats imperialistes aconseguida amb les armes.
Les realitats de les metròpolis superen, s’aboquen a la glorificació de victòries militars que enalteix la pàtria és la que porta el timó del que vol que sigui la població acostumant ha anomenar com a ciutadans donant-li tanmateix un èmfasi que no reflecteix la realitat del tracte provinent de l’imperi i el gran pes de la seva capital, la que se’n diu com a metròpoli.
Madrid, és la capital de Regne d’Espanya, la ciutadania és molt diversa i l’hem de classificar sense cap ànim de marcar i menys remarcar-ho com un escalafó de categories.
Analitzem la metròpoli és l’aglutinador del poder, on s’ubica preferentment la noblesa que ha assolit el seu poder amb una vibrant i victoriosament brillant, és llavors que amb aquests atributs on ells es qualifiquen com civilitzadors quan són una cruel realitat anihiladora de pobles, no oblidant els judicis sumaríssim (criminal eufemisme per dissimular que la sentència està escrita i de culpabilitat fins la pena (assassinat) de mort) ho diuen escriuen a la faula històrica per assassinar individualment. Doncs escric amb el convenciment que aquesta és la metròpoli que ens digué i argumenta amb encert com ja sabíem gràcies a la capacitat d’anàlisis històrica i tanmateix de les contingències de l’actualitat. L’opinió meva correspon gràcies a Pedrolo, que la he madurat i metabolitzat, en el temps el pensament com a l’eina, que no arma, de recogitar. Conclusió que com tot pot contestar-se, millorar-se, perfeccionar-se admetre l’imperialisme institucional i legalitzat que ho fan amb una cruel tirania, i sent una dominació retrògrada, obsoleta mesolítica.
Fins aquí relato, la meva apreciació, segur pot millorar-se però jo intento des de un caliu amb pretensions de bona moral (n’hi ha de dolenta) cap el progrés de la humanitat. Així doncs, el concepte de Madrid capital correspon a una realitat democràtica, que pertany plenament als ciutadan com a veracitat democràtica. Madrid, ho afirmo amb èmfasi, és una ciutat honorablement lliure progressista sabedora, que el món és evolucionista camí d’una societat millor i en conseqüència d’un món millor.
La metròpoli, és un concepte fortament arrelat a una pregona mala moral, de l’orgull dels armats que de les armes n’han fet professió que domina la política, l’economia, la cultura, tot ho han creat amb faules de transcendent història que només poden lluir-la ells, de glorioses victòries que els han permès crear una immensa falsedat històrica, una mentida amb categoria d’estafa popular. Són els que gasten el diner públic amb el negoci i la fabricació d’armes, que es vanaglòria de tenebroses victòries amb un reaccionarisme de claredat meridiana, són les febles ments i les nano i tísiques realitats que contemplen, volen i ho han assolit portar amb mà fèrria i pistola al cinturó. Plataforma i espai mal adquirits que volen perpetuar, cofois amb la tirania que desfermen, amb els credos de fe d’estar en una veritat absoluta per tant dogmàtica. És una trista i tanmateix tràgica que democràticament cal vèncer, per el bé de tothom.
No sé si ho expressat clarament, i amb tota la cura a disposició ho ubico així Madrid, con a gran ciutat.
Situo en contraposició a ciutat amb futur, la llunyana metròpoli dins de bastard immobilisme que els ha ancorat a profundes èpoques paleolítiques i antropòfaga.
