En les antigues colònies gregues, vaja antiquíssimes és de aleshores la paraula que ens situa la capital, com a ciutat d’origen i l’enclavament de la colonitzadora, o sigui del domini imperial així veiem la derivació de l’ètim que expressa la ciutat i ensems l’origen podem reconèixer l’imperi, el seu topònim podria situats en la història ser almogàver, romà, genovès, francès i espanyol, on es produiria el desenllaç alliberador. Cenyint-nos a l’estat espanyol, Espanya i la capital Madrid, d’aquí neix la idea l’intent de raonar sobre Madrid i en faig la divisió qualificant la ciutat és del poble, i la metròpoli és on roman ubicat el domini del poder on es crea la política, l’organització requerida, l’explotació econòmica, la cuirassa vetlladora del patrimoni adquirit, el poder territorial, l’autoritat superior i tots els aspectes vivencials, essent la conseqüència lògica de la imperial ocupació guerrera. Cansa però poso un sol exemple dins la munió de casos. Repeteixo dir-nos separatistes als independentistes que volem la unitat veritable entre pobles, insultar com “cabecilla separatista” al President Companys, que va demanar proclamant l’Estat Català, que volia la federació dels pobles espanyols, l’insult era la justificació per assassinar-lo, ell va salvar la vida a 400 militars colpistes franquistes al saber que la FAI projectava executar-los donant-los salconduits a tots i a les famílies. La independència és un trànsit cap a la República creant una societat millor. Continuen els separatistes espanyols que van fer servir Catalunya de moneda de canvi i regalaren Gibraltar a perpetuïtat. El 1659 van regalar tota Catalunya Nord: L’Espanya oficial és la gran separatista. Sense descans la faramalla de l’Espanya ultranacionalista en dansa.
MADRID: és la denominació de la capital del Regne d’Espanya. Hi ha tots els aspectes d’un Estat, els madrilenys volen a més del benestar general, els valors de l’educació, la sanitat, la maduresa cívica i la necessari progrés de les persones a través de la cultura i tot el que succeeix en els fets de la vida de tothom. Vetllant tanmateix per el desig no aconseguit del respecte entre pobles, ni amb els veïns i sense límits de fronteres o ètnies, cap topall. Sempre anant endavant en la unitat, la convivència, el respecte, la pau, el concepte desitjat treballant per arribar-hi des de la civilització a una il·lustració que no s’ha viscut, i cal abastar tots els pobles, tota l’evolució positiva cap a un món millor, per suada que sigui la malbaratada frase de millora per a tothom, ho subscriuen en l’expressió en to el seu valor incòlume.
La METRÒPOLI: És com ficar-se en un fangar. Analitzem-ho, la metròpoli és l’aglutinador de poder, on s’ubiquen jeràrquicament, la monarquia, noblesa, militars, i militarisme, el clero al servei del poder, potents grups financers, de negoci, l’Ibex35. Podem desgranar-ho per escalafó, tant se val, per saber quins són qui va iniciar-ho que està ubicat en essència al reialme i el militarisme: els que va obrir bretxa una gran clivella assolint molt poder gràcies a les vibrants accions militars, brillants victòries, no oblidem la continuïtat la freqüència de guerres per no perdre cap aspecte dels valors sostrets de manera sistèmica als ocupats i que la van derruir bàrbarament, no suportaven de cap manera ni els costums i la política progressista res de la confederació catalana aragonesa el Regne d’Aragó, nacions unides voluntàriament per la vera unitat, en contraposició a la “unidad” pregonada però inexistent per el poble que és qui l’hauria de gaudir, ofegada en la exclusiva de les castes del reialme. Tot és un espantall demagògic, eficaç i de manipulació constants, un costum establert tant arrelat que és la gran arquitectura permetent-se dir dels genocidis obres civilitzadores, quan no han assolit en el propi territori, res més que l’engany a les persones a nivell individual i en el col·lectiu. L’odi, la fòbia, el poder mediàtic majoritàriament monopolitzat, continuen sistemàticament tergiversant-t’ho, arribant a una gran part del poble amb la ment obnubilada, creant-los la fe religiosa de la deïficada Espanya, convertint part del poble com un ramat. És atribuïble al poder de la metròpoli que abasta la tropa, els grups professionalitzats a través de la burocràcia, i la gran part de sicaris, capaços d’obeir tot el que prové del poder. Les guerres permanents contra Catalunya, que pateix el poble català, constatem que mai dels mai hi ha hagut guerra catalana contra Espanya, però la creació de prejudicis amb tots els mitjans de la maquinària de l’Estat, han calat massa.
CAL AGRAIR DONCS ELS CIUTADANS QUE COMENTEM EN EL CAPITOL SOBRE MADRID, SÓN ELS ÚNICS MADRILENYS.
