Són reflexions, amb la cura de que siguin ramificacions fructíferes de la racionalitat que he tingut sempre apunt, per poder aprofundir en realitats socials. Els poders s’han guanyat malèvolament, la influència no reeixida del tot, gràcies a les lluitadores i lluitadors lliurepensadors. Analitzant les cotes de pensament que han procurat tothora: els “amos”, fent-ho amb les eines de disciplina i dogmàtica militar i monàrquica. Nodrint el seu minso bagatge, i tanmateix ple de roïnesa del poder de les confraries amb patrons d’inspiració religiosa de caire endogàmic, que acomboien els perpetus poders.

ANEM a les FONTS:

A bastament hem sentit esmentar de moltes maneres la Bíblia. Hom assossegadament, ha valorat alhora els Sagrats Evangelis, l’Antic Testament, diuen d’aquest a l’abast dos mil anys abans de Crist, Abraham consta 1750 abans de Crist i Salomó 970. Cal en primera instància llegir el Gènesi (com a principi de tot). Podem quedar-nos amb Moisés, encara que queda ubicat a cinc-cents anys abans de Crist. O sigui torno al principi de tot el Gènesi de l’Antic Testament, de dos mil anys abans de Crist: som als orígens, amb les grans contradiccions de dates trobades en els Textos. Les narracions del llibre del Gènesi formen una mena de gran díptic on hi ha el: Gn. 1-11, on el protagonisme és per a la humanitat sencera representada per Adam. Les Sagrades Escriptures no desvetllen llurs escrivents.

TRACTES de DÉU amb ADAM:

Fent-ho amablement digerible, em quedo els tractes de Déu, creador d’un Tot Omnipresent, amb Adam, que hem de considerar la primera criatura d’un miracle, que de moment no podem desvirtuar. Abans de cercar-n’hi proves. Sinó és així han de tornar a compondre la història. Hi ha doncs, una conversa, desconeguda al ser tanmateix sagrada (hiero: forma prefixada del mot, hierós: sagrat). Parlant i tremendament avorrit, el desig del mascle Adam, i la seva petició d’una companya. Déu però, condescendent. Li diu: Vine Adam, i li extreu una costella del pit i amb ella forma Eva, amb la dogmàtica del pregon creacionisme que s’enfronta sense contemplacions amb el racionalisme de les tesis modernes i d’arrel científica, de l’evolucionisme. El masclisme inherent a la condició dels homes, el trobem doncs creat amb una frivolitat impròpia dels dots de Déu, amb la transformació d’una costella d’Adam en el ser d’Eva, seguint doncs aquesta tesi, la primera dona de l’Univers. Déu doncs, tal com el presenten és el primer masclista de l’univers, al donar supremacies a l’home i estigmatitzar la dona. Aquesta constatació pot ser una excusa per a tot el masclisme imperant justificant-t’ho amb el paperot fet per Déu. Les deduccions analitzades des d’un prisma racionalista, em fa creure que els escrivents de les Sagrades Escriptures en són els culpables. I que Déu, a part de ser un intangible, amb la seva base d’una fe sense cap concreció, s’aguanta ella sola, atapeïda de fe. Déu és, doncs, un amulet, que serveix per puntal de força de les persones per a desgràcies i tanmateix per inconsistències caracterològiques, induïdes per l’agraïment de suposats “miracles” a nivell individual, però què, alerta!. Forces bàsicament d’homes, els ha servit com a virtut preservadora, i alhora d’ensinistrament per promoure pors, paüres, de càstigs divins i del poder terrenal. Prejudicis generadors de servilisme, fins a una desmesurada hipotaxi.

COMENÇAMENT, i PERPETUÏTAT:

És tanmateix una evidència, dels múltiples fets, expressats en lluites femenines contra l’obscurantisme socialitzat dels homes, i les seves institucions com l’església per ells dominada. Veig la conversa i la ràpida operació quirúrgica de l’extracció a Adam d’una costella, sense cap conseqüència física ni mental demostrada. Però no ho critico era la mà de Déu. Doncs Déu feu així la dona, amb una costella de l’home en una transformació sacra tanmateix, ja tenim a la dona, i el bateig dels primers companys Adam: l’home. Eva: la dona. Des de llavors des d’una llunyania en el temps difícil d’explicar-ho, ni pels mateixos experts en la Tradició i Sagrades Escriptures. Tenim la companya de l’home: és l’Eva, i com a costella d’Adam va quedar marcada. Fou la senyal de la qual encara no s’ha pogut vèncer en el segle XXI. L’estigma establert com amb una barra de ferro roent ha resultat indeleble. Vull fugir de les connotacions que té la paraula com a senyal d’infàmia. No podem negar que l’apel·latiu de la dona ser la costella de l’home, s’ha reafirmat amb el pas dels segles, sense de moment poder treure-nos-el. Si la dona és la costella, roman amb una passivitat insultant davant de l’home i tanmateix inacceptable. El món per avançar en un futur de Civilitat d’Alt Nivell i d’Alta Il·lustració, ha de ser compartit per ambdós sexes, i sense cap mena de dubte, de totes les ètnies existents, sense diferències, remarcant i d’antuvi que no podem parlar de Raça (si d’ètnies), només i amb clarividència si sabem de que només n’ha una que és: la RAÇA HUMANA.

CONTINUEM:

L’home guerrer, terriblement actiu avui i sense intermitències ni històriques ni en l’evolució. Arribà a la degeneració i baixesa humana al conquerir amb l’espasa, el fusell, o el que sigui, etiquetava als grups humans conquerits a la força bruta, com a animals, no acceptant mai per mai, remarcant una falsa i falsària supremacia, els valors culturals del sotmès a esclavatge, negant-li la possessió d’ànima, o sigui, de realitats individuals i col·lectives d’esperit per sobre i complementaries a la realitat física de l’estructura òssia i orgànica.

MASCLISME INDELEBLE:

Masclisme indeleble perquè gairebé no es pot esborrar, ho ha estat a pleret, i a través de moltes lluites democràtiques, l’esforç de moltes generacions de dones, en les quals no hi podem oblidar la col·laboració minoritària d’homes. Crec que un ordre cronològic no sabré portar-lo degudament, a que els esdeveniments han estat tant complexos, gairebé sempre ferotges, i a voltes fins i tot bèl·lics.

LES DONES NO TENEN ÀNIMA?:

Així de bèsties, de retrògrads. A l’església Catòlica en un Concili a Mâcon de l’any 585, ja assenyalaren un llarg recorregut per mostrar les ridiculeses doctrinals. En el Concili de Mâcon, la discussió sobre si les dones tenien ànima, va ser llarga, sense cap més tema a tractar, fou l’específic de la trobada entre cardenals, va guanyar per un sol vot favorable que si!, les dones tenien ànima. Milers d’anys, ara al segle XXI, i l’any 2016, les dones queden encara relegades a feines secundàries, a l’Església catòlica. Hi ha uns cristians protestants que si tenen dones com a sacerdotesses, és una passa endavant. Així de llampada, entro en el tema de la virginitat de Maria d’immaculada concepció com a mare de Jesús, quan és un argument desestimat per la lògica de la reflexió i del simple pensament pla: dóna aquesta falsa virginitat, peu a creure’s les dones pecadores pel fet de procrear de manera natural, com si l’acte de la còpula, fos per elles pecat i pels homes de satisfactòria normalitat. Torno a remetrem als escrivents de les Sagrades Escriptures i les seves falsedats, pel mal que han fet i fan, al sotmetre a les dones a arguments insolents i pèrfids. Els resultats socials es pateixen el segle XXI, venint d’un llavors tant antic: de llunyanies que ara científicament es poden esbrinar.

PETITS RELATS FEMINISTES:

Veig amb molt bons ulls la tasca feta, per els moviments de les dones, des de les sufragistes que van lluitar i acabar guanyant per atendre amb legalitat, el legítim dret a vot, a totes les nacions democràtiques (o en el camí de ser-ho). En l’àmbit del treball és esfereïdora la crema per la patronal de la fàbrica Cotton, a Washington Square de Nova York per una vaga obrera, era l’any 1902 on van morir cremades cent vint-i-nou dones. Les lluites estan en marxa però força endarrerides, les sinèrgies masculines dominen. Cal fer comprendre al món que la igualtat en tots els vessants socials, és imprescindible per encaminar-nos a un futur mundial, de veritable pau, justícia, democràcia….

CREACIONISME:

Qui està escrivint aquest relat, assaig, fulls de reflexió o de feina de recogitar, o com vulgueu dir-ne, descarta les teories creacionistes, basats en profunds dogmes que han calat en l’imaginari col·lectiu gairebé arreu. És donar l’aval incondicional a les fantasies literàries que he criticat com la de Déu, el primer home l’Adam i la creació per part de Déu, amb el miracle d’extractor d’una costella l’Adam per crear Eva, i costella, o sigui secundària, amb condemna perpetua. Costella de l’home és un estigma desestimat tot d’una i amb contundència. Superar o millor vèncer aquest prejudici és un més dels deures de les societats madures i amb futur d’unitat i igualtat.

EVOLUCIONISME:

L’evolucionisme té la fortalesa, i la virtut intrínseca, d’una base científica, que explicita l’etimologia de la paraula. O sigui és variable, d’acord amb els estudis que permanentment es desenvolupen. Dins l’evolucionisme, i venint d’una antiguitat de tres mil milions d’anys,

on la procreació en mamífers, i en d’altres, la feia la femella sola, sense cap intercanvi. És la forma més primària de la reproducció d’organismes. El concepte és l’agamogènesi, un tipus d’engendrament sense la fusió dels gàmetes, dóna lloc al zigot, com a cèl·lules per la procreació asexual. A partit a l’igual amb espècies més primàries on ara és patent, que en éssers adults succeeixen canvis de sexes, sotmesos a diferents temperatures. L’evolució dels òrgans femenins, transformant-se en masculins, és una base d’estudis. Contemplant 3.500 milions d’anys abans esmentats. Com asseveren des del món científic, ple de dones i homes, es poden haver desplegat, lents canvis que ens cap reproduir i tenir-los al punt de mirar de revisió constant, quan quotidianament apareixen novetats constatables. El creacionisme el descarto i penso que és més asserenat saber d’una evolució que s’ha de desitjar per vèncer, tots els prejudicis, la dogmàtica, de caire religiós i no oblidem la nacionalista, que ens ha portat a un atzucac, on romanen encauats massa esglésies, moltes d’elles poderoses, que s’han apuntalat amb una fermesa impròpia, i que cal revisar. Com ha fet el 2016, un bisbe catòlic demanant perdó de part dels excessos guerrers (la batalla d’extermini de Montsegur un d’ells) amb un fals cristianisme actuant a l’inrevés, per eliminar amb les espases als càtars, per la raó simple de que aquests cristians, predicaven des d’una absoluta senzillesa i pobresa humana, i l’església catòlica els va anihilar per l’esperit de supremacia (en plena mesquinesa humana), de la riquesa de la seva església, que no volien deixar perdre’s ni llavors fa pocs segles, ni ho fan ara. Malgrat tota la devoció que desperta, reflectida sovint a la plaça Sant Pere del Vaticà. Arribant a la unció, que cal desmitificar com a gràcia de l’esperit sant a la perfecció de l’ànima. De l’evolució a finals del 2016, al Canadà, s’han trobat traces de vida de mamífers, amb poques cèl·lules de fa 4.000 o 5.000 milions d’anys. Els creacionistes, els que van amb la Bíblia d’aixopluc argumental, no els agrada. La verge Maria, Josep i Jesús, els van bé.

JESUCRIST i el SANT SOPAR:

Jesús de Natzaret, en el Sant Sopar, va compartir amb els seus deixebles. Aquest sopar es considera la institució de l’Eucaristia. La història apareix als Evangelis i en diverses cartes dels apòstols. Però amb pregunto irònicament: perquè Jesús, anomenà els seus apòstols, i llegint-t’ho i veient-los, ens manca l’alçada que no podem desestimar en el cristianisme i l’humanisme. Hi ha una absència total de DONES, no n’anomena cap ni una com apòstol, com a divulgadora d’exhortació de la doctrina que amb prèdiques va implantar en Jesús el Fill de Déu, com ni diuen.

NO VULL PAS QUE D’AQUEST PETIT ASSAIG, EN FEU UN DOGMA, NI TAN SOLS UN SEGUICI PERSONAL O SOCIAL. HOM HA PARTIT COM JA HE EXPLICAT DE LA RECOGITACIÓ PERSONAL, QUE ABOCO AMB ÈMFASI, I TOTES LES FORCES, EN L’INTENT DE L’ANÀLISI PER ANAR ESBRINANT ELS FETS QUE ENS ATENYEN, AL SER FILLS DEL MÓN, D’UN UNIVERS PERSONAL, SOCIAL I NACIONAL, QUE INTENTO TOSTEMPS, PER FORMAR EL CAMÍ D’ENTESA, PAU, BENESTAR, IGUALTAT, UNITAT I DEMOCRÀCIA QUE ENS MANCA, A L’ESTAR ENCAUATS, EN UNA ESTRUCTURA: EL REGNE D’ESPANYA QUE NOMÉS SERIA HUMANA, SI ASSUMIS TOTS ELS ERRORS HISTÒRICS, COMESOS, PERÒ ASSENTANT-SE AMB LES ARMES, EL FOC I LA SANG I EL GENOCIDI PERPETUAT, ENVERS LA CULTURA, LA LLENGUA, EL FRUIT DEL TREBALL DE LES PERSONES I POBLES LLIURES, INSTAURANT UN IMPERIALISME QUE PORTEN EN ELS FENOTIPS, ENCARA EN EL SEGLE XXI, NO SOTGEN LA CIVILITZACIÓ I AL PAS QUE PORTEN NO HO FARAN MAI. ELS SOSTÉ LA USURPACIÓ SISTEMÀTICA PER CAPITALITZAR AMB RENDES VITALICIES I SINECURES PER ELLES MATEIXES INJUSTES I DELINQÜENTS.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?
Compartir
Artículo anterior«Amores de juventud y otros folleteos»
Artículo siguienteBatalla al maltrato animal
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

6 − uno =