Que polit, bonic en menorquí és encapçalar l’article amb l’adjectiu polit. El brumir del vent és el record tot cercant camins de pau i llum. Manca claror diàfana per allunyar els brums els remors de la mala política. La foscor provoca ataràxia i aquesta tranquil·litat i impassibilitat. El veí espanyol té poder mal adquirit i governa cruelment. La violència de les forces “d’ordre”? ben armades l’1 d’octubre de 2.017 van fer fefaent que l’estat de Dret i democràtic és un engany atroç.

El poder no vol recordar-ho l’amnistia del 78 va servir per amagar milers d’assassinats pel franquisme soterrats als vorals dels camins. El franquisme viu i solidificat. La ciutadania és la legítima valedora de l’equilibri i pau social. El senderi mental és des d’on es pot racionalitzar el pensament i els actes. La preeminència de la ment, el cervell és l’òrgan regulador del tot. Res de remors dirigits pel poder ni de sorolls estridents ni de foscors perverses que contaminen la ment.

Les persones necessitem claror, la vida en la seva globalitat des de la gent una a una i col·lectivament. Ens és indispensable la claror diàfana. Cal establir el viure plaent i el pensament de positius dubtes. La direcció del nacionalisme espanyol, és eficaç pel poder generat des de les cúspides és l’omnímode fuet per fuetejar les espatlles de la ciutadania; branden el fuet judicial i d’altres xerrant de justícia, harmonia i democràcia, tres conceptes traïts sent lloables. Usen d’arma la Constitució, la tergiversen i vulneren impunement, ensems els és una arma eficaç.

Hi ha embolics mentals que els allunya del pensament convertint-lo en dogma de fe aplicat com una inversió d’alta rendibilitat personal i patriòtica. L’exemple d’Andalusia és fefaent que els quaranta anys d’adoctrinament colonial és actiu en tots els àmbits. Manté l’Espanya oficial la vara de comandament en les mans de l’autarquia. Hem de relatat la macro manifestació a Perpinyà foren llargament 180.000 persones independentistes a malgrat que els meticulosos i calculats registres de la policia espanyola van bloquejar més de cent autocars i centenars de cotxes particulars un normal boicot espanyol.

Els càrrecs polítics francesos amb el President Puigdemont rebent-lo les autoritats és un triomf categòric de la seva personalitat que reverteix al poble català. Però ha quedat pendent quan i com farem la denúncia a l’estat espanyol per la violació del Tractat de Schengen que universalitza el trànsit lliure de les persones entre estats i Espanya és la real Nazispain no compleix. Va entrebancar fent la traveta als viatgers cap a Perpinyà no deixant passar amb les prohibicions i agressions la policia va violar aquest dret internacional, prohibint-nos l’entrada a mes d’un centenar d’autobusos i munió de cotxes privats, punyet vulneració de Drets individuals.

La catalanofòbia és un anacrònic sentiment de l’ànima del nacionalisme d’Espanya que hauria d’estar superat fa segles. Simultània a la reunió-diàleg que succeïa entre el govern català i l’espanyol per no arribar a cap acord, no hi ha la cultura de dialogar a l’Espanya-Nazispain, una altra i continuada estafa dins de les centenars d’estafes. El rei Felip IV, va regalar al rei francès Lluís XIV, les sis comarques de la Catalunya que eren de la confederació catalana aragonesa sota el poder del regne de Mallorca. Brillant tàctica separatista per enriquir monarquies.

L’immens robatori foren el Capcir, la Fenolleda, el Rosselló, l’Alta Cerdanya, el Conflent i el Vallespir. La ferida del furt imperialista ni digueren Tractat dels Pirineus i fou l’any 1641. El mot separatista és un cruel insult. Podem tanmateix gaudir a Salses de la porta edificada dels Països Catalans una obra arquitectònica i apreciat símbol. El Principat no ix de confrontacions ni la nació tota. La Catalunya Nord no se’n salva n’hi ha a gavadals, ho hem relatat sovint, els fets històrics foren un furt a Catalunya, inversemblant en tot el món.

La muralla jacobina creada correspon al Nord i al Sud, amb els mateixos perjudicis, l’econòmic és després de la conquesta i ocupació militar al Nord, la guerra de la Sal fou vibrant. Els negocis del poder sobre les espatlles del poble sotmès i el territori robat. L’actualitat econòmica és l’espoliació sistemàtica del Principat que l’actualitat ho compta i en el Principat la subtracció és de 16 mil a 20.000 milions l’any d’euros, en aquest sol concepte, havent-n’hi més. L’orgull patriòtic militar viu de la economia produïda per el treball de i sobre les espatlles catalanes.

Apúntate a nuestra newsletter

Artículo anteriorLos Emigrantes del Sur
Artículo siguienteEl Partido Popular es el único culpable del debilitamiento de la sanidad pública
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre