Que polit, bonic en menorquí és encapçalar l’article amb l’adjectiu polit. El brumir del vent és el record tot cercant camins de pau i llum. Manca claror diàfana per allunyar els brums els remors de la mala política. La foscor provoca ataràxia i aquesta tranquil·litat i impassibilitat. El veí espanyol té poder mal adquirit i governa cruelment. La violència de les forces “d’ordre”? ben armades l’1 d’octubre de 2.017 van fer fefaent que l’estat de Dret i democràtic és un engany atroç.
El poder no vol recordar-ho l’amnistia del 78 va servir per amagar milers d’assassinats pel franquisme soterrats als vorals dels camins. El franquisme viu i solidificat. La ciutadania és la legítima valedora de l’equilibri i pau social. El senderi mental és des d’on es pot racionalitzar el pensament i els actes. La preeminència de la ment, el cervell és l’òrgan regulador del tot. Res de remors dirigits pel poder ni de sorolls estridents ni de foscors perverses que contaminen la ment.
Les persones necessitem claror, la vida en la seva globalitat des de la gent una a una i col·lectivament. Ens és indispensable la claror diàfana. Cal establir el viure plaent i el pensament de positius dubtes. La direcció del nacionalisme espanyol, és eficaç pel poder generat des de les cúspides és l’omnímode fuet per fuetejar les espatlles de la ciutadania; branden el fuet judicial i d’altres xerrant de justícia, harmonia i democràcia, tres conceptes traïts sent lloables. Usen d’arma la Constitució, la tergiversen i vulneren impunement, ensems els és una arma eficaç.
Hi ha embolics mentals que els allunya del pensament convertint-lo en dogma de fe aplicat com una inversió d’alta rendibilitat personal i patriòtica. L’exemple d’Andalusia és fefaent que els quaranta anys d’adoctrinament colonial és actiu en tots els àmbits. Manté l’Espanya oficial la vara de comandament en les mans de l’autarquia. Hem de relatat la macro manifestació a Perpinyà foren llargament 180.000 persones independentistes a malgrat que els meticulosos i calculats registres de la policia espanyola van bloquejar més de cent autocars i centenars de cotxes particulars un normal boicot espanyol.
Els càrrecs polítics francesos amb el President Puigdemont rebent-lo les autoritats és un triomf categòric de la seva personalitat que reverteix al poble català. Però ha quedat pendent quan i com farem la denúncia a l’estat espanyol per la violació del Tractat de Schengen que universalitza el trànsit lliure de les persones entre estats i Espanya és la real Nazispain no compleix. Va entrebancar fent la traveta als viatgers cap a Perpinyà no deixant passar amb les prohibicions i agressions la policia va violar aquest dret internacional, prohibint-nos l’entrada a mes d’un centenar d’autobusos i munió de cotxes privats, punyet vulneració de Drets individuals.
La catalanofòbia és un anacrònic sentiment de l’ànima del nacionalisme d’Espanya que hauria d’estar superat fa segles. Simultània a la reunió-diàleg que succeïa entre el govern català i l’espanyol per no arribar a cap acord, no hi ha la cultura de dialogar a l’Espanya-Nazispain, una altra i continuada estafa dins de les centenars d’estafes. El rei Felip IV, va regalar al rei francès Lluís XIV, les sis comarques de la Catalunya que eren de la confederació catalana aragonesa sota el poder del regne de Mallorca. Brillant tàctica separatista per enriquir monarquies.
L’immens robatori foren el Capcir, la Fenolleda, el Rosselló, l’Alta Cerdanya, el Conflent i el Vallespir. La ferida del furt imperialista ni digueren Tractat dels Pirineus i fou l’any 1641. El mot separatista és un cruel insult. Podem tanmateix gaudir a Salses de la porta edificada dels Països Catalans una obra arquitectònica i apreciat símbol. El Principat no ix de confrontacions ni la nació tota. La Catalunya Nord no se’n salva n’hi ha a gavadals, ho hem relatat sovint, els fets històrics foren un furt a Catalunya, inversemblant en tot el món.
La muralla jacobina creada correspon al Nord i al Sud, amb els mateixos perjudicis, l’econòmic és després de la conquesta i ocupació militar al Nord, la guerra de la Sal fou vibrant. Els negocis del poder sobre les espatlles del poble sotmès i el territori robat. L’actualitat econòmica és l’espoliació sistemàtica del Principat que l’actualitat ho compta i en el Principat la subtracció és de 16 mil a 20.000 milions l’any d’euros, en aquest sol concepte, havent-n’hi més. L’orgull patriòtic militar viu de la economia produïda per el treball de i sobre les espatlles catalanes.
