Niciesa també neciesa, és la qualitat de neci el caràcter de la personalitat d’individus imbuïts i adduïts per la ximpleria. L’abans de la ximpleria és ampli, puc ser-hi jo situar-ho a la meva existència, me’n faig el càrrec sense cap recança.
Les expressions segur que en un neci poden ser supremes caracterologia de suposada supremacia ètnica expressats en el nacionalisme superb abrupte del poder espanyol ben amagat però d’execució crua i guerrera cruelment bèl·lica qualsevol: també qualsevulla de tots els que aquí en fem virtuals i suposats qüestionats són individus que han arribat tanmateix creient-s’ho celebrant el dia de la raça. De raça amigues i amics només n’hi ha una: la humana, els grups humans amb enriquidores diversitats llavors si podem dir-ne grups ètnics constatant humanament amb tots els contrastos.
Els pobles tenen el dret natural emparat per el pronunciament legal internacional de crear-se en Estat; però amb el deure indefugible d’estructurar-se en tots els àmbits socials a favor de totes les persones que són components de la població amb la diversitat i riquesa de la naturalesa de la societat.
Hi ha el domini de les entelèquies, les que no existeixen només a la ment dels obsessos nacionalistes dels exèrcits amb les desitjades guerres. D’entelèquies n’hi ha de perverses, quan el que volen és a l’inrevés del que prediquen. A l’ens dit Espanya volen subvertir la realitat basant-se en el seu model del poder. Hi ha l’evidència que el poder real és socialment ocult, ven amagat. És la tenalla del totalitarisme així han creat els murs separadors i enteranyinats enaltint i quan els interessa i tothora pronunciant inexistents diferències.
Són desplaçaments tanmateix decalatges en el temps i l’espai. Fent política prenyada de demagògia, on existeixen els projectes emparaulats que mai compleixen els cims del poder de les classes socials emparades per monarquies successores de tiranies que s’enriqueixen oblidant i explotant el poble, ho vivim encara i ve de segles. És el que impera, és el cas la cruel realitat d’haver de sentir generals de tots els exèrcits que diuen que tenen un exèrcit de 45 milions de soldats. És una mentalitat dels que ho diuen on les neurones han desaparegut del cervell substituïdes per símbols ultres, creus gammades el jou i les fletxes etc.
Construir un submarí amb un cost de quatre mil cinc-cents milions d’euros que han acabat l’abril present, quina utilitat té? només la de vanagloriar-se del equipament militar, la descomunal xifra prové i correspon al teixit social, on solament la meitat de la quantitat, seria profitosa. Però al militarisme és l’únic camí que els queda, l’estulta vanagloria d’un infantilisme ubèrrim: essent el poder l’executant el que volen oblidant-se dels valors humans de la societat.
A Catalunya amb un greuge voluminós hem pagat peatges per autopistes i autovies que no corresponien, les mateixes obres situades en el centre polític abaratides o sense pagament. El necessari manteniment, obliga a pressupostos especials incrustats en els generals de l’estat. En aquestes dates del 2021, les donen per amortitzades, no és una mesura de gràcia és un fet oportú per justificar el bon govern pregonat, una demostració vana i tanmateix insuficient.
La dita transició de 1978 no fou res més que un engany a la suma, on l’extrema dreta va passar sense la més mínima crítica va quedar legalitzada de facto la Falange no la van ni anomenar ni examinar malgrat la sang vessades de milers d’espanyols, ans al contrari va continuar la seva cursa sanguinària d’ençà de la seva creació el 1934. La unidad de destino en lo universal va continuar incòlume.
La moneda va continuar amb el caudillo por la gràcia de Dios sense cap penediment, va tenir una duració massa llarga aquesta moneda. Les passes ara amb l’aparició del partit polític de la violència, odi i xenofòbia amb l’anagrama Vox, aparegut en el trist episodi de la nefasta política judicial del dit procés on va eixir d’acusació particular, són mereixedors d’un visca, un bravo fastigós. L’aparició de Vox: creació per el poder real i de la corrupte monarquia d’abillar degudament als que són guerrers amb pistola a la cintura per salvar la vinya, de la bona vinya que és l’ens dit Espanya en són beneficiaries directes diverses classes situades en el poder. L’aparició de Vox en el judici al procés català, es una demostració que un puntal nacionalista espanyol és la catalanofòbia profunda fet real i críptic ben amagat pels acadèmics de la R.A.E. de la Lengua.
Hi ha afegits en la mateixa direcció un dels quals crear perpètuament dèficits fiscals de 20.000 milions anuals que corresponen a 250 euros mensuals a tota la població catalana, una família de quatre membres li costa sense saber-ho mil euros mensuals.
L’any 1931, el Banc de Catalunya, el president del govern espanyol Indalecio Prieto del PSOE, va obligar a l’empresa Campsa a retirar els fons que tenia en el banc, fet que va portar-lo a la fallida.
Josep Moragues que el 1902 va crear la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, per resguardar els interessos de la classe treballadora. Sense mirar les passes fetes, veient el que ara és BANCAIXA, amb participació del govern i dels gran financers, que analitzada la realitat de la desapareguda ambició d’afavorir al poble, el poder com tenalla de govern.
Eixint de Catalunya, situant-nos en el món dels vergonyosos i poderosos necis; anem al poble de Sevilla Marinaleda que és un exemple de bon govern, mana més de quatre dècades, dignes habitatges que pot construir-se qui vulgui amb un solar aportat per l’Ajuntament, assequible per tothom, vivint de l’agricultura, i assalariats amb igualtat per tots els treballadores i treballadors, amb escola per tres euros mensuals i poden menjar-hi per un preu mínim. Així els funcionaris i tots els treballadors viuen en règim igualitari en la remuneració del treball. La tasca humana brillant de Marinaleda d’excel·lents resultats socials i econòmics té un enutjat enemic la Junta d’Andalusia on domina el PSOE.
Intercalo temes:
Hem viscut d’ençà el que en digueren la transició essent una monumental fal·làcia, el govern dels energúmens que es fan dir demòcrates, quan no ho són la cúpula del progressista PSOE, que van fer plegats amb l’extrema dreta la guerra oberta contra els catalans independentistes. Ara abril del 2021, dos jutges del Suprem, pel fet del pres Jordi Turull ha pogut portar el tema a Europa on el tribunal europeu farà una sentència en justícia no amb revenja com l’espanyol; l’advocat Andreu van den Eynde, diu que mantenir els presos per una causa inventada d’inexistent sedició quan va ser desobediència és un tràgic acarnissament que situa al jutges executants en mala posició, van actuar com a botxins.
La llibertat de les veritables nacions hauria d’existir a favor del poble, però l’estat-nació Espanya té energúmens amb obsessions infernals, no mantenen un vigilant escepticisme contra la tasca humana de l’Ajuntament de Marinaleda, els és una obsessió infernal, mostrant que el poder s’arrossega pels fangs i les tenalles del totalitarisme.
