És una constant, pocs dies ens lliurem de la macabre notícia, de que un home ha agredit o mort a una dona. La trista banalitat del pensament social ens va fer sentir a dir, per un home de classe mitja, i simple cultura antropològica, que la majoria d’aquests incidents criminals eren provocats per la disputa en els divorcis dels béns entre marit i muller. La futilitat no ens permet entrar en l’anàlisi del problema ni amb objectivitat ni en profunditat. Veiem que sempre l’agressor és el mascle: Assassins?, Doncs, sí!, pensem que són mascles ancorats culturalment per qüestió de sexe, i mancats d’evolució intel·lectual. Són expressions salvatges, ens falten milers?, o més anys d’evolució per assolir un estat de civilització suprema i adient per a una desitjada convivència, i gaudi de l’espècie.

L’home es sent propietari de la dona. La gelosia, arriba a tants alts graus, que en les darrers anys, unes desenes, la major llibertat de la dona, els alimenta aquest sentiment primari.

Exculpem als mascles culpables, adjectivant-los de subjectes de cultura ínfima? No! El pes d’aquestes lleis que tantes vegades bescantem ha de caure amb força sobre les seves carns. A més de contenir-ho, calen solucions legislatives, imaginatives i sens dubte pedagògiques, i segur que només seran pal·liatius. Massa mites, ens han caigut sobre la capacitat mental als mascles per no estar estigmatitzats per ells. L’església catòlica, ens va cantar la cançó de que la dona la va fer Déu d’una costella d’Adam, arguments de pel·lícules de curt metratge intel·lectual. Així les tenen assenyalades com a inferiors. Després s’inventaren la virginitat de la mare de Jesús, pensem perquè ho sabien, o intuïen la realitat masculina de ser jussans a nivell sexual.

Situava tots aquests gruixos de dogmes, com si l’actuació de l’home en l’acte de la còpula fos necessàriament benèvol i per part de les dones malèvol. Per això crearen verges imaginàries. Adoptaren actuacions salvatges, com l’ablació del clítoris, perquè es devien sentir disminuïts, al comprovar que en el fornici la dona pot gaudir molts més que l’home. La mutilació d’òrgans sexuals, és així un crim amb el que creien -encara hi creuen- amb l’únic objectiu de dominació, un dolorós aspecte més per a la continuació de la marginació de les dones. Així, a cops de mentides volgué el mascle, insultar i mantenir les dones en situació de subjugades, sense cap més raó, només justificant el seu poder amb la força bruta.

Abans de recollir i usar arguments d’homes savis, deixeu-nos continuar amb la dinàmica del teclat, que estava situada en un article escrit per nos, en aquest mateix setmanari, ara fa un any, es titulava «Ontogènia», i explicava que és la ciència que estudia el desenvolupament de l’embrió fins que l’individu ateny l’estat madur. Llucant la història que ens ha precedit i l’actual, veiem que el procés s’ha desviat de la seva connaturalitat. L’ontogènia no actua necessàriament bé en l’òrgan vital que és el cervell. Així ens va! en tots els afers socials, i amb les dones, elles com a víctimes.

L’home no solament mata a la dona, també la maltracta moltes vegades sense transcendència pública. La viola sexualment com acte d’impuls animal i possessió irresponsable. Política i socialment la discrimina en el món laboral no retribuint de manera adequada la seva feina. Un interval: Reblant el clau de les consecucions de la ciència, que ens ha demostrat sense dogmatisme, sempre en plena evolució, novetats constants, i amb proves comprovables. Sabem que som matèria, i una part important d’ella és la composició química, on el nostre fetge n’és el laboratori principal. Ens fixem que alguns Estats efectuen en cas de violadors pertinaços la castració -no us espanteu homes no cal que per instint us protegiu l’entrecuix!-, no advoquem per la solució per incompleta, només la relatem, dèiem que practiquen la castració, no pas física, sinó la química, per via de medicació amb l’intent d’evitar violacions. Els violadors són malalts d’una psicopatologia greu. Bloquejar, desviar, i atenuar la inspiració ingènita, brutal i assassina del mascle és insuficient. Sí, la medicació no és efectiva a la ment, ni a l’òrgan erèctil: Hauria d’inhibir totalment d’intencions, d’actitud mental, sinó l’agressor pot continuar violant amb objectes….

Pensem que el sistema és un tractament, no pas d’única execució, sinó quotidià; per tant no s’ha aconseguit cap avenç notable si no és definitiu o d’aplicació social obligatòria, no es pot deixar a mans del violador, sense cap mena de control oficial –per tant molt difícil. La intenció de la castració química, està a les beceroles, qui la proposi com avanç social s’equivoca, encara que sigui un alt mandatari polític o jurídic. El tractament només és un testimoni fefaent de la composició química de l’ésser més o menys humà. Els medicaments els metabolitza el fetge, els projecta a tot al cos, i la sang amb la substància, rega el cervell, on actua. Millorar la salut mental, és socialitzar el senderi. La interferència de la ciència als guariments individuals de la ment, beneficien al conjunt. Hem vist que en el cas dels violadors no és factible, per incomplert. Ho deixarem pel futur, quan els científics hi arribin. No queda tancat l’intervenir en la salut del proïsme. La química està en tot el nostre cos, la seva aplicació en el tema que relatem, no deixa de ser una solució futurible, que pot durar moltes generacions en esbrinar-hi un bon final, o fins que el mascle sigui un ser humà més evolucionat, apuntem: a millor és clar!, si és a pitjor, malament rai!.

Ens agafem, tanmateix, a les opinions d’un expert com és Martí Dominguez. Quan deixem de fer-ho avisarem, perquè no us estranyeu al notar la diferència d’altura de coneixements. Diu: «En l’antiguitat dels homes caçadors, els homes van a la guerra per obtenir o conservar les dones. Els invasors maten els homes, rapten les verges, les violen en grup i les prenen per esposes». Anomena a la dona objecte de les guerres, el botí biològic.

Sembla per tant, que l’home bestial, el feréstec, té un motiu primordial per a les guerres és

l’aconseguir dones. Pot ser segur que aquesta pugna sempre havia existit entre els primats de la nostra línia filogenètica. També en l’home modern és un botí. Cita a continuació tot un reguitzell de fets històrics de diferents ètnies i llocs del món que tots actuaren igual, i continuen, en les guerres actuals. Som els mascles la depravació col·lectiva continuada.

Aquí acabem la cita i continuem per lliure. No es superen els greus defectes del procés d’evolució i formació de les «civilitzacions» que hem fet els homes, en poques generacions,

Sabem que les actituds -també les assassines- han pres cos i aquest es diu home, malauradament no ens poden escandalitzar dels estralls que provoca en la convivència amb les dones, si ell es considera l’amo. Fa segles, precisem: -milers i milions d’anys- que ho porta gravat en els seus gens.

Per atenuar-ho en l’actualitat només podem organitzar mesures de vigilància, prevenció, i mà dura legal quan el fet sigui irreparable. La resta hem de demanar una vegada més el pes important de tots els mitjans de divulgació, d’informació i cultura per pujar graons educatius un a un. L’escola, doncs, ha de ser una eina primordial per ensenyar la igualtat, i malament ho farem si mantenim el gremi d’educadors en situació de precarietats i mala retribució; ben al contrari són un puntal, cal que els remunarem adequadament per les responsabilitats socials que adquireixen. No podem deixar de remarcar que cal exposar els fets descoberts pels científics, i divulgar-los, i també treure’ns del damunt el llast dels dogmes creats per diferents esglésies, i de la falta total de categoria dels òrgans rectors de l’educació: ministres, consellers, etcètera. Que no ens permeten avançar cap a l’explicació de greus fenòmens socials.

Cal doncs, impregnar-nos amb heterodòxia, de ciència, d’història, de cultura, com més amplis i socialitzats siguin els coneixements que adquirim, més fàcil serà trobar les lleis, els mecanismes, els civilitzats capteniments que ens aniran encarrilant cap a fer cada dia una quotidianitat més plaent, sense daltabaixos, sabem sempre d’on prové la sang vessada. Quan hem esmentat l’ontogènia, hem descrit les mancances que tenim en la mentalitat, per un correcte desenvolupament del cervell, fins a la intel·ligència operativa integral. Ens assabentem que per mitjà de la ciència s’ha descobert una zona del citat òrgan on es situa un gen anomenat VMAT2, que és el portador de l’espiritualitat, el que recrea els sentiments, la consciència. No volem pas, fer de la ciència un nou Déu, ja que per ella mateixa és mutable, per la lògica dinàmica dels avenços diaris adquirits. Arran d’aquest descobriment, paral·lelament no han trobat la ubicació en el cervell d’un gen que ens permeti conèixer el Déu, que prediquen milions d’homes en el món. Més aviat ens confirma el que predicàrem, descreguts que som, de que a tots els teistes els és molt útil, la icona que llancen a la societat per captar adeptes i potser com a realitat personal més efectiva, que serveix de contenció de les desgràcies que proporciona la vida, és així un reconfort a l’abast, sense esforç.

Estarem amatents a aquells neocreacionistes, que ens trobin el gen per reconèixer Déu en alguna regió encefàlica. Avisem d’antuvi que del gen dipositari de l’espiritualitat, poden estar-ne mancades persones profundament religioses, per tant es pot ser molt religiós, i gens ni mica predisposat a cercar en l’interior alguna consciència, algun sentiment espiritual, aplicable amb empirisme a la societat en la seva globalitat. Lloats siguin els que recullin en la seva vida interior tots el factors positius. I puguin ser factors d’una evolució positiva per a la humanitat, i deixem-los que siguin els capdavanters en superar la violència de gènere.

Compartir
Artículo anteriorYa están en marcha
Artículo siguienteCorredor de bolsa
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

20 + 5 =