La desconeguda unitat la que parla el gran poder monàrquic i els estaments que l’acomboien, és la “unidad” que a partir d’ara l’escriuré sense cometes, o sigui unidad, és simplement d’efecte sonor en l’expressió bàsica, és sent massa i ensordeix la capacitat auditiva, també tota la premsa i el que sigui que sigui una entitat, grup, que la fan seva degut a la bona premsa que té en els amplis sectors ultres, una extrema dreta que fa fàstic, per suada per sòlida dins dels paràmetres de l’ens Espanya, estat situat roman d’ençà del temps passat i d’ara, el poder enyora les fogueres com crematoris d’heretges de la inquisició.
Totes les forces armades i el clero del nacional-catolicisme els que diuen missa en plena convergència amb Déu Nostre Senyor que és el Déu en exclusiva que va fundar Espanya, per exemple de tots els dissidents per raons anti-falangistes, agnòstics i ateus tots demòcrates madurs que no són acceptats dins de la dubtosa moral espanyola; hi ha tanmateix moral bona i moral perversa on crec està ubicada la moral del barroer i sanguinari espanyolisme, mostrat en tots els esdeveniment històrics on n’hi ha incòlumes l’absolutisme com un dels sistemes permanents els cops d’estat, les guerres, guerra rere guerra, on el principal enemic (en terminologia espanyola) sent adversaris els veïns que som les catalanes i catalans.
Matisos aclaridors, on van dirigides les dures crítiques, és en l’estat espanyol significat per el reialme en tota l’amplitud, res a veure amb el món popular en el sentit de poble. La unidad ho és amb total certesa en el camp descrit, en totes les plataformes, on són lluïts uniformes, medalles, bons i grans emoluments, per tot el militarisme respecte total a les sotanes que també reben a traves de l’espai de l’església catòlica que és l’única verdadera dit serena i honradament, no cal dubtar-ho és la veritablement cristiana, la que s’atén a la vida senzilla com predicava Jesucrist fugint com tothom sap, de la primera línia dels clergues i monges que omplen l’esplanada vaticana en gernació com a munió incomptable de gent.
Qui pateix la unidad, és el poble espanyol no perquè faci mal a la oïda el mot, és un patiment inconscient, la veritat és la indiferència, el rebuig el tanmefotisme, de qui té en les actituds de que tant li fot tot, sense ni voler pensar-hi, són expressions força habituals de moltes persones una a una. Hi ha tanmateix a Catalunya la mateixa indiferència en una gran majoria. De fet aquesta unidad plenament falsa producte tractat qual article mercantil abastament i d’abusiva publicitat en la intencionalitat del gran grup de poder que dona suport al règim que són totes les multituds civils i els inútils i d’exagerada quantia d’estaments armats aquests la tenen com el primer vocable pronunciar públicament seguint tanmateix costums arrelats d’intens patriotisme per raons de càrrec, i també simplement d’honrat ciutadà, aquests n’hi ha badant.
Voldria tenir interlocutor en canvis de parers democràtics en el tema de la desitjada unitat, circumscriure-la a la ciutadania amb tota la intenció didàctica i alçada d’inquietuds intel·lectuals. Però a tot el cercle d’amplària popular i plenitud civil, és una ínfima part de la temàtica preferida d’ús normal en converses. És tal vegada com un acte d’habitual com els de compra venda de béns alimentaris necessaris diàriament.
Crec que amb la deguda correcció la unitat que analitzem l’esbombada unidad, l’hem reconegut fa un gruix de dècades emperò situada en el gruix de classes socials i estaments que són els interessats llepaculs al reialme, implica a diferents classes que de facto són un fet social rellevant per el que es pot dir sense mentir ni exagerar la tirania dels ocult monopolis i dels oligopolis i els que en són interessats servidors pels beneficis econòmics i socials que en gaudeixen gràcies a la servitud envers el règim.
L’hegemonia exercida amb l’execrable supremacia del “Consejo de Castilla”, quan s’havien lliurat a l’extermini dels “comuneros”, que tenien la gosadia de voler concedir poder al poble. Això que anomenem la noblesa són els representants més abjectes que pot generar una societat la suprema hegemonia guanyada amb les armes en disposen les classes dominants dalt de tot la monarquia i els qui l’acomboien, els poder econòmics, l’església dels impúdics existents retrògrades cardenals, del catolicisme del cristianisme? emprat com la gran arma de foc, sense arguments humans, ans al contrari amb un bel-licisme exultant per conquerir nacions, regions i tot el territori que saben rendible, esperant que la població d’aquests indrets estiguin perfectament formats en l’espanyolisme reaccionari, situat per sort de la dirigents militars o militaristes de la pàtria. La ciutadania ja dominada la tenen amb la ment torbada, per les mentides entusiastes resultant compradors de totes les mentides i les glòries espanyoles, cristianitzant? Amèrica sense oblidar tanmateix els productius d’alta rendibilitat saquejos de tota mena de riqueses, l’or és el paradigma de poder econòmic el metall més cobejat.
Els pobles com el català amb una història de civilització avançada, però que el poder de la centralitat espanyola, els ha destorbat amb mesures des dels anomenats Catòlics, hem vist a través de trampes estafes, xantatges com el Tractat d’Utrecht del 1713, que va fer que l’exèrcit anglès lluitant amb el català, a través de trair el Tractat de Gènova de 1705 deixés als catalans sols contra els exèrcits castellà i francès provocant el perdre la guerra de Successió de 1707-1715. Ens toca ara redreçar tot el cancerigen règim espanyol, a través de la política catalana que cal desplegar tostemps democràticament per atendre el merescut benestar degut a un estat treballant totes les polítiques per afavorir com mereix el poble. Hi ha feina però aconseguirem una victòria necessària de fa una pila de segles.