Hemisferis mentals

En la ment hi ha la determinació de les persones,  amb llur cognició en perfecta enteresa,  en tota plenitud de vida;  és majoritària  l’atenuada pels controls que tenallen la societat dominadora en l’economia, política, cultura etc.  Hi ha eines socials per la deguda, necessària resistència i resiliència? 

N’hi ha encara que sigui, la dita popular: mal que serà tard, vine igualment, sabem que  passa a passa s’enriqueix la societat amb la menudalla dels guanys  adquirits amb el coratge de la classe treballadora amb el guanys propis tanmateix mal pagats i encara obreres i obrers tenen temps per protagonitzar afers socials, la formula de recaptació popular de diners n’és una mostra esplèndida la dita Marató que cada any recapta per sobra dels dotze (12) milions d’euros, enguany la  xifra ha estat  de 13.340.078 milions d’euros destinats a bens socials i investigació, on hi trenta sis (36) equips científics per desplegar com cal els llocs adients on s’han d’invertir per major profit socials.  

Ni ha a tot el món que es sumen amb d’altres formes de sacrificis populars als que s’han d’afegir  la quantitat de ONG,s. que existeixen i treballen per amb l’exemple  proper del mar mediterrani on hi ha l’Open-Arms, com un gran grup  per salvar vides als que volen anar cap a Europa en la primera etapa arriben a Espanya, fugint de l’explotació i misèria que hi ha a l’Àfrica  provocada per multinacionals extractores de riqueses minerals; són firmes europees i americanes.

El hemisferis mentals corresponen persona a persona i els són propis, hi ha tanmateix una gran maquinaria dels estats que els creen difonen execrables costums polítics de persecució política de la llengua catalana i de tota la identitat catalana territoris i  persones veiem vulnerats els drets. Hem de dir que els imposen amb la ferramenta d’una fe de sagristia talment impròpia, fora de lloc, en un món racional, on la racionalitat és un bé preuat; les intoxicacions acostumen a ser espais monopolitzats. Hi són tanmateix i en són administrats pels polítics i les forces dominants en els importants institucions de governació per influenciar en les bases dels estats, l’exèrcit aparentment reclòs i callat, però intensament situat en els llocs que són la clau en la configuració quotidiana de la nació, és majoritari  en moltíssims estats-nació.

Els espais fins i tots els que són patrimoni de les persones romanen subordinats a una realitat trista obscura,  ultra. En l’ens Espanya han fet sorgir des dels poders de la monarquia  partits polítics que junt amb una tebiesa i a voltes nul·la de calor vital, la cognició activa sota les cotilles, que són les eines de qui amb tota certesa  mana ocultament.

 En dic tenalles premudes, veig en la NOVES  TENALLES tota la força dels poders i amb tots els inconvenients d’una burocràcia excessiva i entrenada  de segles a manar despietadament I militar fent-ne d’aquesta acció sinònima de despietada i militarment.

Els crits del  passa-t’ho bé promogut per les cúspides és la veu de la demagògia. Des de la clara situació de desavantatge de dones, homes  i criatures haurem de endegar-ho d’endreçar-ho amb el coratge a vegades indesxifrable per escriure del fenomen humà constituït sense cap divina fundació. És producte de la difícil i indesxifrable naturalesa. Tots ho som    els grups i persones a títol individual, en el de grups, col·lectius nacions sorgides massa vegades arreu del món amb l’home armat que creu i viu de la pistola a la cintura i quan li cal tota mena d’armes, malauradament és una indústria en plena activitat mundial i vatua! l’ens Espanya, fabrica armament i fins i tot grans embarcacions i submarins amb costos multimilionaris que els fan amb diner públic i és amb certesa una joguina per aquests homes que van uniformats i a voltes amb medalles, qui sap amb quins mèrits?.

Les qüestions socials romanen davall de tot, en els calaixos inferiors ben soterrades;  davant tenen la premissa dels afers militars d’equipar-se   d’armament per gaudir-ne en les desfilades patriòtiques com si fos una encertada proposició a benefici de la societat, ans és al contrari malversen diner públic. Es nodreixen des dels poders els hemisferis prioritzant l`única neurona  adulta, emperò aquest està en la idiòcia, deficitària en la capacitat  d’enteniment  l’estat propi de tothom a l’edat de tres (3) anys com succeeix a tothom a aquesta edat  infantil.

És monstruosa la política anti-catalana, que executa amb delit de i baixes passions, on intervé la mentalitat imbuïda amb aires imperialistes, hi ha l’existència de la catalanofòbia, expressió de l’odi que necessita el nacionalisme per exhibir la seva supremacia talment falsa, i que els acadèmics de la R.A.E. neguen absolutament, el que és un reconeixem fàctic., com a columna vertebral a oferir a la part del poble ramat, que és una part considerable, tanmateix guanya el sentiment contrari de profunda  crítica constructiva, i d’aportació de valors cívics. No podem esperar que hi hagi unanimitat, quan la política excessivament militaritzada crea les fòbies i els odis. El desig és l’existència de diversitat d’opinions que són útils i enriquidores  per la societat.

El desig de cercant ardorosament els camins per endreçar les nacions i pobles cap a la unitat veritable que és la de llibertat.  La independència que sorgeix en el poble català, no és nou, els tristos camins de les guerres i cops d’estat d’ocupació i sotmetiment de Catalunya, s’ha portat a terme a través de les homes armats espanyols amb els exèrcits que han creat per dominar, emperò també enriquir-se en plens escàndols, malbaratar el diner públic, el 2021, s’han atorgat, heus aquí el poder en tots els àmbits en els pressupostos estatals un augment del 9%, afegit important i civilment la societat, ni es pot manifestar-se.  L’odi plenament divulgat i socialitzat una part molt cohesionada del poble espanyol ha aparegut l’odi en tot allò que sigui català. L’existent  misèria humana es manifesta.             

La misèria conceptual de l’ens Espanya, el nomino com Nazispain, ara un dit Tribunal de Cuentas,  que cal aclarir que és el tribunal de destrucció dels comptes de tot aquell que sigui català i que la seva actuació, hi ha a gavadals, persones perjudicades per una nova acció de repressió que cal qualificar de demagògia, totes les persones s’haurien d’amnistiar per reconèixer que són d’esperit i actes universalistes, el paradigma és l’exconseller senyor Collell, que li han embargat els comptes, propietats i tot la persecució política de la llengua catalana, militar i judicials en accions pròpies de botxins. Escrit a la història hi ha l’existència, de vorals de camins plens amb més de cent mil cossos de gent assassinada, per el que són Nazispain, el record de la protecció a tots nivells, i defensant-los les riqueses sostretes al poble, l’ens que titllo Nazispain deixar-lo com els gran regressions cíviques, humanes, i tots els àmbits. FORA LES NOVES TENALLES.  .Conduïts  per els que premien  l’agnotològia la ignorància, la mentida i la corrupció per enriquir-se les classes que porten el rumb de la falsejada configuració política. Per això  situem els hemisferis mentals en la posició de autodefensa i resiliència humana.