No voldríem greuges, però la història n’està plena, el farciment de paraules, frases fetes, costums polítics imposant-ne durament la socialització, del decalatge establert per la militarització antiga molt més que secular i  tanmateix l’afegit d’accions que fereixin a molts per imposició ideològica de la tenalla totalitària establerta que domina profundament en l’ens   nominat  Espanya, en perjudici en tots els àmbits abastant l’econòmic de la població espanyola i una preferència malèvola envers la  catalana.

A través de l’etnocidi lingüístic envers el català que denuncia el catedràtic Luis Moreno Cabrera (Madrid 1956) amb  càtedra a la Universitat Autònoma de Madrid.  Ultrapassa la lingüística  tanmateix ocupa tots els camps de la societat  envaeix el benestar social l’economia, el pensar i els valors morals fins ferir la dignitat. Els greuges mortifiquen greument a persones, pobles, nacions. 

Els països de la Corona d’Aragó altrament dits amb correcte etimologia Corona catalanoaragonesa, va usar-se la reclamació a nivell de queixa per abusos fins d’actes d’il-legalitat perpetrats contra el poble a per el  govern del moment. Tanmateix abundaren guerres d’ocupació per part dels  veïns  en territoris limítrofs molt propers i on tot el veïnatge era magnífic en bon  comportament social.  Fets coneguts volent-los  passatgers mai dels mai amb perpetuïtat, a l’inrevés del que va succeir una perpetuïtat i repetició tanmateix instaurada així la moral militar dels exèrcits, l’home armat és qui ha escrit dissortadament la història creant espais i fent-sent amos. 

Cal acumular experiències arribant al coneixement el més exacte possible de la manca d’influència popular en les accions del poder  al manejar o sigui manipular el poble amb resultats sostinguts en benefici propi de qui mani tostemps amb el fusell  a la mà. 

Les classes on la intrínseca experiència a fet forts a la majoria de la població  esdevenint  persones  positives plenes de valors socials. La força dels fets empesos per processos socials esdevinguts hàbits en l’exercici de  pràctiques de valors  d’experiència que hem de denominar-los com derivats de l’empirisme en les actuacions carregades de plenitud  cívica.

Ens calen lleis humanament positives que han de fer els poders  establerts  i no fan.  Els cal la coneixença que haurien de tenir  sumant-t’hi ensems l’expertesa  de les feines  de dones i homes desenvolupades en l’ampli tanmateix devaluat  espai del mon del treball productiu però queda dins estructures que les  usen de manera ignominiosa.  

L’ONU ha reconegut els catalans com una minoria nacional perseguida. Amb tot el dret tanmateix com diuen els Drets Humans Universals.  Hauria aquesta resolució de l’ONU, fer-se plenament efectiva, restituint tots els greuges actuals i els històrics que fan febles  al poble.  L’advocat escocès Aamer Anvar, ha dit clarament que Espanya on els governants, junt als alts tribunals, on cal adjuntar-hi l’extensa extrema dreta sustentada per la monarquia i adlàters i els que es diuen socialistes, actuant bàrbarament amb les mateixes tenalles que l’extrema dreta, suavitzades amb colorants.

El PSOE és un llop amb pell de xai,  la tenalla d’estat, és un grup que practica el gangsterisme, manté presos polítics que amb la falsedat de dir-los activistes que varen actuar amb enorme gravetat, i fou la simple desobediència d’una votació popular que el  govern de l’estat va prohibir i igualment va fer-se, on més de dos milions de catalanes i catalans va concórrer a la votació.

 Arreu d’Europa ho qualifiquen com el que és una acció criminal, que amb democràcia seria denunciada i punible, després ofereixen diàleg: és la màfia. L’aparició de Vox: anagrama de violència, odi i xenofòbia  que hi són i actuen ben pagats gregaris dels amos, Vox va actuar d’acusació particular en el procés contra els catalans independentistes. El seu sorgir catapultat per el reialme espanyol per guardar-los la vinya disposada secularment per els que venceren a Daoiz a Velarde i molts d’altres,  imposant el Consejo de Castilla la política classista esbandint el poble espanyol que volia començar els principis socials que van generar el camí cap a el que coneixem com a democràcia, com diu etimològicament la paraula el poder la cràcia del demos que és el poble.

L’any 1501, el Consell de la Diputació de Catalunya, mes endavant Generalitat  va fer la llei que  assignava al poble la potestat de poder en igualtat de condicions per el poble en paritat amb el poder del  monarca.

Juan de Lanuza i Perellós va continuar com ho era el seu pare de Justícia Mayor de Aragón, el 1591. Van succeir les baralles durant “Las Alternatives de Aragón”, on l’exèrcit castellà va ocupar l’Aragó.  El Mayor Juan de Lanuza havia denunciat les espoliacions de bens de la pagesia i de la violació sistemàtica de les dones. 

Arribada la tropa castellana a la plaça major de Saragossa, davant del govern van detenir sense esmentar cap raó ni motiu al Mayor Juan de Lanuza, i van fer-ne una execució sumaria esquarterant-lo.  Juan de Lanuza el Justicia de Aragon” una mostra esfereïdora dels homes armats sense cap mena de penediment  tota i fosca  per amagada criminalitat aguda del comandament de l’exèrcit del “Consejo de Castilla”. El “Consejo” fou qui va eliminar la revolta dels “comuneros” del poble de Madrid  comandats per Daoiz i Velarde.

Recordem la ciutat de Barcelona on l’actual la festivitat  de la Patrona és  actualment de la Mercè que fou canviada per la reialesa espanyola per la que existia de l’Eulàlia. Produint-se  el canvi per la Mercè obligat per els Borbons, que l’Eulàlia no n’era partidària, a l’haver-los combatut. Amb aquest immoral raonament de guerra,  van obligar la substitució de la Patrona de Barcelona el canvi per el volgut per la reialesa de la Mercè i fer que la població oblides  l’Eulàlia com a Patrona de la ciutat.

En definitiva són records dels esdeveniments entre persones, entre pobles que s’han consolidat.

Apúntate a nuestra newsletter

Artículo anteriorPepu Hernández denuncia la falta de personal en Madrid para evitar fiestas en pisos turísticos”
Artículo siguienteLa venta de batidos crece en tiempos de crisis
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre