Dir-ne grotesc al nacionalisme espanyol és fer-los un regal, la realitat és que l’espanyolisme porta segles amb guerres contra Catalunya, i mai a l’inrevés, cops d’estats, bombardegis, tiranies, assassinats individuals i de col·lectius sencers. Cal afegir-hi que és abominable, el pitjor estat de maldat generat per els humans enquistats al paleolític, època d’antigues cavernes cap evolució dels costums per crear progrés moral. Desequilibris propis de la jerarquia, i el Reino és paradigma de barbarisme, no poden haver-hi nacions, estats, sinó compleixen el deure de ser dirigents del poble i per el poble: No contra el poble! com és el Reino sempre involutiu. Sols vetllen per els il·legítims poders, és així a l’haver-los adquirit a foc i mata degolla. Tot estat ha de cultivar l’evolució moral pública d’intensa civilitat i màxima il·lustració ètica i cultural.

És extrema la lletjor produïda a la població per la mesquinesa i manca d’ètica, dels que amb demagògia colossal es diuen no nacionalista des d’un dels més criminals sanguinaris com l’Espanya generant l’odi, la guerra, de totes les unilateralitats negatives retrògrades reaccionàries. Als vorals de carreteres desenes de milers, d’assassinats, la memòria històrica prohibida, una transició continuïtat del darrer dictador el nefast Franco, el de sota pal·li, i “caudillo por la gràcia de Dios” barbaritat total que hi ha, ens els cims del poder essent-t’hi malgrat provocar molts mals socials, l’opinió dei nul nivell de l’intel·lecte invalidats de cognició i coneixement només devastant degut a la misèria moral implícita buida de raons. Total absència d’ètica, grotesca conversió d’un gruix d’execrables estafes i sòlides mentides que onerosament graviten sobre el poble. El poder del Reino atresora el caos moral a gavadals.

El discurs de Felipe VI, el 3-O, del 2017. Amb l’escenari semiològic preparat amb el retrat de Carlos IV, el de “cerraremos y expulsaremos los maestros que enseñen el catalan”. Propaganda de guerra i demagògia desmesurada de vanitat nacionalista militarista, dogmes d’obediència. No puc fer un tractat sencer. Només recordar la menció de l’anterior paràgraf. Hi ha desenes de milers de persones assassinades, en vorals de camins i fosses comunes, de la guerra del “alzamiento” i la feina posterior anihiladora envers tothom amb aspecte de republicà i millor si és català per penjar-li el mot separatista; aquest és pejoratiu que s’ha d’atribuir a tasca d’estructurar l’estat-reino, foragitant esmicolant nacions com les sis comarques de Catalunya Nord, o els motius del regal als anglesos de Gibraltar. I avui és planer parlar d’Andalusia amb una persona il·lustre un escriptor com Federico Garcia Lorca, que el 1936 van accelerar el desig de matar la intel·ligència, hi ha un grup cercador d’un poden estar les restes de Garcia Lorca, tanmateix amb l’oposició del poder. L’esclat ultra doncs, cap sorpresa sempre ha existit, tots els anys de la pretesa democràcia, el fan esclatar per possessió i dominació. Cercar la història espanyola dins de la necessària objectivitat és impossible, només són un cúmul d’èpiques glorioses totes subjectives, al ser estafes perjudicant el poble. Hi ha l’ultrasònic motor de la catalanofòbia des de l’inici d’estructurar el Reino, arrelat com gran arma, que torba les ments de la població roman convertida en columna essencial i tanmateix essencialista.

Benet Salellas advocat militant de la CUP en el llibre “Jo acuso”, esmenta la greu vulneració dels drets humans, focalitzant que la defensa dels presos no pot desdibuixar l’objectiu essencial del procés del dret a l’autodeterminació En el judici la defensa dels advocats i els empresonats, seran contundents en la resposta acusant la farsa judicial, afirmant que podem obligar el Suprem a dictar una sentència absolutòria. Fent història recorda la similitud, el mètode repetitiu de l’assassinat del President Companys, era d’antuvi obeir “las ordenes vienen de arriba”, palesant la farsa judicial simple política demagògica. El seu advocat a la darrera sessió va explicar que ell i molts militars colpistes del,”alzamiento” devien la vida al President Companys, quan al saber que la FAI volia executar-los, va facilitar-los un salconduit, en el jurat hi havia dos generals catalans en la mateixa situació que van envermellir. Va demanar per Companys vint anys de presó sabent que l’execució era precepte nacional. La falsa grandesa de la “unidad” de l’estat que l’única prevalença és la gelosa conservació dels privilegis il·legítims aconseguits amb les armes, beneficis cobdícia d’avara cupiditat els són un ferri dogma de fe.

Fot pena i fàstic que gent dels Comuns, procedents de la ICV, usin el relat orgànic de l’extrema dreta. En la visita d’un sempre espès Ricard Ustrell entrevistant a Waterloo al President Puigdemont, faci actuar a gentussa com el virrei E. Millo, i un Sergi Pàmies, que segueix el camí de la seva mare Teresa. Personalment junt a Joan Ballester, en la revista Canigó, vàrem tenir un debat sobre que ningú és d’esquerra, si defensa un estat creat a foc i mata degolla contra el poble. En Pàmies, va banalitzar l’anada a l’exili del President Puigdemont, dient que ells si van assumir riscos, quan tenien una trinxera armada davant (Puigdemont 30 anys de presó), l’exili els fou dolç als pseudo republicans, els catalans ara estan llaurant un futur progressista per a tot el poble de baix a dalt. Dos Presidents de la República: Azaña va recordar que la història parlava de bombardejar-nos cada 50 anys, afegint que Felip V, va ser dur a Catalunya, però gràcies a ell portaven segles tranquils. Juan Negrin el 1941, exiliat digué: “Prefiero a Franco antes que una España desmembrada”. Santi Carrillo vinclat al rei, va aconseguir legalitzar el PC. i ERC, va trigar molt de temps per ser reconeguda. El PSUC, eren referents en l’antifranquisme, hi anava a les manis, com a les del 11-S, era obligació, PSUC stalinista el maig del 1937, va organitzar 10 dies de matances amb els anarquistes, va portar a Ramon Mercader a assassinar a Trotsky, manava Stalin. Parlem del postfranquisme dels dirigents, cap culpa dels militants.

Aquest dies Catalunya, suportant la repetició tàctica tipus assassinat del president Companys, de farsa judicial. Conde Duque Olivares, el 1624 enviant escamots per fer aldarulls provocadors a Catalunya, i entrar-hi l’exèrcit. Estan reproduint-t’ho, amb l’escàndol de llançar mentides estafes que hi ha avalots a Catalunya, per organitzar una millor repressió de la que aguantem d’ençà el 2015. Quan la policia espanyola antiterrorista de la comissaria de la Verneda actuà (terroríficament) en l’operació Caront que l’estaven desarticulant els Mossos, avisarant als gihadistes que els Mossos els vigilaven. Preparant atemptats com el del 17-A, 2017 amb 17 assassinats el Congrés PP. C’s i PSOE impedeixen una Comissió d’Investigació, palesant que CNI. l’estat i Felipe VI n’estaven al corrent. El 21 de desembre vindran a fer el consell ministerial a Barcelona, muntant un entramat de forces armades espanyoles. Han destrossat la perfecta organització dels Mossos tractant el Major Trapero, amb criminal instint, hem de dir-ne pura, cruel vesània sàdica.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?
Compartir
Artículo anteriorLas mujeres mayores de 65 años que sufren violencia machista no lo saben
Artículo siguienteMedidas cautelares
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

20 + 6 =