De Madrid i del 16 de març proppassat cal parlar de l’èxit de la manifestació independentista catalana i el suport de molts demòcrates espanyols; s’ha fet plenament amb bona repercussió excepte als mitjans protectors de l’estat, els que el volen immòbil i ancorat en la dura tirania que no poden simular. Tanmateix el fracàs de la falange, uns quants d’aquesta espècie van voler fer una contra manifestació, ben guarnits amb l’uniforme de gala, els cal l’aspecte físic de cara pètria i endurida, bandera falangista els jous i fletxes, i la rojigualda esplèndida amb l’àliga franquista. De simbologies n’hi ha més, mostra d’un món profundament incivilitzat dinàmic i engendrat amb l’ejaculació dels bàrbars violadors. L’intent i fracàs de manifestar-se de la falange, amb l’anhel mai desvelat d’un volgut retorn que sigui visible triomfant amb els “Cara al sol…en el pecho la merecida medalla”. A l’abast tenen molts símbols per lluir. Van fer sonar timbals inútilment per fer-se notar, destacant els càntics, feia setmanes s’havia sentit, i aquell dia “En España vuelve a amanecer”, són miops i s’han col·locat en moltes cadires i llocs que els correspon per mèrits propis. Abús salvatge de l’aposentat espanyolisme.
Destacaven dos cants, “Nadie romperà España”. i una igual de patètica i funerària de ple, “Nadie matarà España” Aclarim-ho la unitat pot ser-hi, però no serà ni mai ha existit, fent una anàlisi curosa hi ha el racial egocentrisme de les castes del reialme i la tropa usada amb patent per els servils ultranacionalistes.
L’objectiu demòcrata és el progrés per vèncer pacíficament la demagògia de gran estafa al poble espanyol de la unitat, progrés, pau, etc, són ornaments estètics com el fals dret i falsa democràcia, distorsions de l’escanyada filagarsa diarreica falangista.
Abillats amb camisa blava els ultres de la falange disposen de la plataforma estructural on van arrelar des de la fundació el 1934 endurint el militarisme amb el feixisme, l’alta oficialitat militar ho ha assumit, el 2019 ho van expressar escandalosament. Així brilla l’esperit heroic. Fent-se notar llavors volent revalidar-ho, un dels tràgics triomfs fou assassinar el President Companys, amb l’ajut de les S.S. detenint-lo a París, a la Comissaria de Madrid, el torturaren deixant-lo coix. La farsa judicial, (l’actual farsa judicial és clònica contra els innocents presos polítics, n’és un calc exacte) he fet el neologisme nazijudici ara la sentència també està escrita abans de la farsa ho era llavors l’acció falangista, ara el calc el representa Vox i l’acusació popular una aberració, el món democràtic ho denuncia, és quelcom inversemblant i execrable. Llavors amb les “ordenes vienen de arriba” que cridaren els falangistes mentre apallissaven al defensor capità i advocat, Colubí a l’haver fet un favor a una germana del President. Fou l’exèrcit i la falange els vigilants de tot el criminal procés.
Els ultres proliferen exponencialment; l’extrema dreta té via lliure i prové i pot finançar-los Felip VI, o l’entorn fàctic dels defensors de la propietat privada Espanya: És del rei, per el Borbó hi ha un article críptic on la sagrada Constitució on queda sota el poder del rei. La Carta Magna l’usen i maltracten. L’article que protegeix l’habitatge per a tothom no el compleixen. És el plaer de tenir la Constitució d’arma contra el poble. Obra de la divinitzada llei màxima. El poble dins el més absolut menyspreu, és la ignomínia de l’explotació sistemàtica. Fent un curt periple històric el franquisme de cruel creixement fou una còpia del cop d’estat el 1923 de Primo de Rivera, i d’anteriors el dictador de 1923 va anorrear la Mancomunitat creadora d’indústries i llocs de treball. L’Escola Industrial, i un ampli abast d’ateneus populars al servei dels obrers especialitzant-los, en la professió, posant-los a l’abast la cultura, i va crear corals d’enriquidor èxit entre el poble.—————————————–Hi ha tanmateix molts d’altres casos, cops d’estat, guerres, bombardeigs, assassinats etc., dura crua i amagada memòria històrica. Camins exclusius a Felip VI, vendre armament al xeic amic saudita, engruixint la fortuna i àdhuc venent-li les armes assassines matant criatures iemenites. El 2019 porta el xeic amiguet més de 70 executats per opositors i crítics amb tant noble? No! (execrable) personatge. Enguany al març ha fet decapitar en plaça pública a una dona lluitadora per la igualtat de gèneres i la democràcia. El xeic no vol endergues, no li agraden les molèsties.
La persona decapitada amb la crueltat descrita era Samar Badawi, activista pels drets de les dones, la forma d’execució la situem milers d’anys enrere. El silenci imposat arreu demostra la força del mesolític xeic, impressionant mostra de poder. L’Espanya oficial té poder omnímode, pot lluir del rei seguidor dels costums de la nissaga prolíficament ensagnada dels Borbó, Felip VI, amic del xeic, li ven armes rebent-ne suculentes comissions. Creixent la fortuna, malgrat l’assassinat de nenes i nens i la fam de vuit milions de iemenites. Li dic assassí !
La putrefacció política no és una excepció, es pot situar a molts estats de nació autèntica, empitjoren els que tenen colònies depredant-les són nacions enemigues?, Catalunya del Nord regalada per esberlar-nos, gran part separada del territori nacional català, trossejada sense escrúpols. Tàctica de “a l’enemic ni aigua”. L’odi sedimentat, va generar la catalanofòbia, arma per potenciar-los l’orgull guerrer victoriós i la possibilitat de dominació absoluta, sense danys al desconèixer l’ètica. Ensems és una eina per enardir les masses creant-los motivacions malèfiques i tanmateix sàdiques, enriquint l’imaginari espanyol, en el segle XXI, ha creat el “a por ellos” i el “que nos dejen actuar”.
Fixació del podriment politicosocial nacionalista. Heus aquí un gran exemple que embruteix la història humana. Així han nascut molts Estats-nació, amb objectius escanyats i amb bruts negocis per satisfer l’egocentrisme dels caps i la gentussa que els acomboia. Sent la mateixa que sistemàticament i demagògica omplen la societat d’estafes incommensurables. N’hi ha moltes, les econòmiques a més de les socials, la unitat del poble, el benestar; l’orgull del ramat venerador de conceptes patriòtics de caire religiós. L’objectiu és enriquir-se, prendre, robar al poble treballador.
Trencar Espanya, Matar Espanya, diguem-ne de l’apreciat efecte Estat Hispànic?, Spaingstan?. Els catalans accepten i admiren la capacitat d’autocrítica fins l’escarni. L’escriptor Serafí Soler “Pitarra” amb obres fotent-se de Jaume I, el poble madur ni protestava ni s’indignava, ni menys ho veia com un crim de lesa pàtria. Faltar a la idea d’Espanya pot fer-se i s’ha de fer des d’alts nivells cultes, no hi ha pecat, no es pot admetre el pecat religiós adoctrinant per impartir por, el poder ho fa d’antuvi. És destre? no pas, és l’avolesa maldat criminal i per torbar la ment de la gent manipulant-los la realitat.
Ni trencar, ni matar Espanya, creuen així mantenir-ne el prestigi, cal urgentment sortir del podriment dels que han magnificat el patriotisme de ranci nacionalisme, dels cínics creant fundacions dient amb grossa mentida que combaten el nacionalisme. Són pretensions amb protèrvia sense arguments creant la paraula antinacionalisme des d’un profund nacionalisme, sense vergonya ni despullar-se de grandeses èpiques, les que han proclamat abastament. Del brutal genocidi ni diuen civilitzar. Cal enderrocar els culpables, primer saber de les diverses monarquies, els Catòlics van iniciar-ho envers els catalans amb la inquisició contra el parer dels consellers, trencat la pregonada unitat, llavors amb enganys, prohibint d’anar a Amèrica, fins els 1785 no van legislar el permís.
Segur monarquies com els Trastàmara, malgrat llur catalanitat foren passius davant els atacs resultaren així actius. Ferris i cruels els Habsburgs, els Borbó, aquests d’insòlita i sanguinària maldat. Els reis tostemps acompanyats dels nobles, fidels servidors havent-n’hi de tota mena, la noblesa, alguns d’escala burocràtica etc. Havent-n’hi de servils i de badocs, i no puc oblidar els que s’han fet rics pujats en aquesta plataforma de poder, hi ha els importants sicaris que omplen molts espais.
Sense opositors pot existir Espanya, una nova, nova de nou encuny, de nova planta, tanmateix no pas perdonant el passat implantat amb violència eliminant pobles, amb la perversitat de centralitzar el poder fent-se rics robant a qui fa feina, s’ha fet el nucli poderós monopolitzat per les castes reials. La conclusió és que la falange s’equivoca, Espanya pot tenir futur, la condició és que desaparegui la seva formació ultra i totes les d’aquest nefast àmbit. Són culpables al crear l’estructura de gàngsters de l’Espanya actual, han fet política abominable, criminal, sanguinària, construint un Estat inviable socialment.
L’Espanya-Estat, hauria de configurar-se a favor del poble, és llei universal fonament bàsic l’única condició de vida pròspera, aposentada sobre la bonesa moral i d’immaculada ètica. L’Estat amb qualsevol forma regne, república el que sigui ha de ser d’aquesta naturalesa. La necrosi espanyola ha creat l’oxímoron Espanya-democràcia. Quan mori serà el no haver sabut ser democràtica. L’esperit gàngster així ha funcionat fins l’any 2019 en el segle XXI, dir-ne prop de suïcidis, pot ser cert hi han caigut per inòpia, valorant valors eteris, místics de bases dogmàtiques i de fe intangible, perversa al tergiversar la bondat humana ni la tenen ni l’aprecien. La racionalitat politicosocial porta a la vida pròspera, el futur el benestar de tothom és el gran principi.
Esmentar el suïcidi no respon a la realitat. Aquest és i ha estat un procés d’immolació lenta de l’ens Espanya, ara ha evolucionat a pleret i sense aturador, essent una auto immolació. L’ensulsiada definitiva de l’Estat-Regne espanyol, causarà gran dolor desmuntant-se les grandeses i èpiques de somnis patriòtics. Aclarim que la cúpula, tots els del cim, al partir sentiran l’orgull patri ferit, però el dolor se’ls apaivagarà ràpidament amb la fortuna de que gaudiran ells i varies generacions familiars. Ploraran? tant ens és!. Cap demòcrata patirà. Catalunya no patirà, encara al tenir-ne més raons, la lluita per un món millor vencent velles hipoteques.
