Sempre o tostemps com m’agrada escriure, la separatista ha estat Catalunya, segons els discursos del estatus quo del més castís dels apel·latius totalment socialitzat per una grandiosa divulgació amb ànsies de manipular, perdó vull dir educar que ens inunda de propaganda el nacionalisme espanyol. Vaja el Regne d’Aragó va ser una unió veritable a gravés de la confederació catalano-aragonesa. Pobles i nacions en llibertat, confederant-se creant una unitat certa, d’ús diari en tots els afers ciutadans.
Va ser a partir del Tractat de Gènova de 1705, que és va cridar a les tropes angleses que complissin els compromisos, sabent tanmateix que tots els exèrcits tiren al dret fan botifarres amb els braços, expressant el que realment faran. Comencem per Gibraltar, que els espanyols en el govern, amb les tenalles verticals i ven premudes sobre les espatlles d’un tothom expressant que diu: dels qui siguin, van regalar el penó de Gibraltar a perpetuïtat als anglesos a canvi que fugissin vaja fotessin el camp, en la guerra d’ajuda al llavors exèrcit català, contra les tropes espanyoles i franceses. Fou un regal efectuat en el Tractat d’Utrecht de l’any 1713. Tanmateix ha estat una reclamació política amb la preciosa demagògia dels discursos i els fets amb un permanent crit patriòtic de “Gibraltar español” a conseqüent crit fent pàtria amb l’encertada i plaent harmonia i estètica politico-militar.
El rei Felipe IV, d’Habsburg, sense dir-ho amb secretisme polític no va ni comentar-ho amb el govern, de la Diputació General aleshores ja Generalitat, el regal va rebre’l el monarca francès Lluís XIV, si va haver-hi un tracte comercial, com acostumaven diligentment van escamotejar-lo. Així l’any 1659, en el Tractat dels Pirineus, tostemps entre els amos de, territoris, nacions, per herència, van haver-hi vendes, tota mena de tractes amb destra i pervertida costums i tanmateix aconseguir l’enriquiment amb fortunes manllevades al poble. El relatat és el dit Tractat que tracto les sis comarques (si 6 ) foren La Fenolleda, El Rosselló, La Cerdanya, que va quedar partida, El Capcir, El Conflent i el Vallespir. Aquestes sis comarques de la Catalunya Nord, van ser objecte de tractes comercials, si va haver-hi tràfic suculent negoci de diners tracte de la Sal és secret d’estat, queda bonica la petita frase secret d’estat amb un justificat èmfasi.
En data 23 de març, tinc davant els articles de la Constitució espanyol números 10, 93 i 96, és satisfactori i ensems molt emprenyador que una llei, on el poble tingui llibertat en majúscula, no llibertats puntuals, que l’endemà són invisibles usades per mantenir la tenalla i aquella eficaç estructura de la mordassa, no ens recordem d’engegar-los a fer guitzes, amb una bona coça al cul dels sempre armats poders.
Les nostres estimades ministres i igual dels estimats ministres masculins, plegats neguen la possibilitat de cap mena de referèndum, i d’amnistia això que avui els demano la banalitat de remarcar als fabricants de pa, grans, mitjans petits i flequers per la venda a la menuda, al detall, que incorporessin amb més entusiasme el sègol de tot el blat afegint-t’hi el dit en llengua castellana “centeno”.
Els esmentats càrrecs públics, neguen i reneguen el referèndum i l’amnistia dient que no està contemplada en la Carta Magna, ( jo ni dic manga). Són mals lectors no han llegit els articles que dic a l’anterior paràgraf, potser ofegats per l’ analfabetisme secular que se’n pot dir multisecular, i socialitzat a través de la ciència de la ignorància i ben analitzada i dita agnotòlogia per el Dr. Robert Proctor. Nosaltres continuarem amb la fe difosa per l’autoproclamada religió cristiana i catòlica immersa en la situació ara descrita de fe o d’indolència mai dels mai no trencarem no caurem en la temptació l’heretgia de rompre-la. Recordem amorosament un dels grans dictadors, perdó volia dir pregoners que ho són “por la Grácia de Dios”.
Las naciones modernas democráticas se han construido sobre territorios PROPIEDAD de emperadores, reyes y tiranos. Que dividían, vendían y repartían SUS territorios a su antojo. Tal como hacen hoy día los propietarios de una empresa.
Cuando cualquiera de esos reinos ha devenido en democracia la «propiedad» o «soberanía» ha pasado del rey, al conjunto de los ciudadanos de esos territorios.
Para que lo entienda mejor señor Pineda. Es como cuando una Sociedad Anónima, Limitada o Unipersonal quiebra, y se la quedan los trabajadores en régimen de «cooperarativa». Una vez constituida la nueva cooperativa, la propiedad pasa al conjunto de los cooperativistas. Y ningún «departamento» de la cooperativa puede ya separarse y constituirse en una empresa independiente. Ni saltarse los estatutos de la cooperativa.
Se imagina a un departamento o sección de una cooperativa exigiendo como ¿derecho? poder hacer una consulta para separarse y constituirse en una cooperativa independiente. Y además argumentar que su departamento es más productivo y no quieren repartir los beneficios con el resto de cooperativistas.
No es tan difícil de entender señor Pineda.
ORTIZ, qui disfressa dolçament a la gloriosa Espanya, per més cruel històricament i en l’actualitat.
Señor Pineda, los españoles no ha sido mas crueles que los romanos o árabes que nos invadieron quienes tenían la costumbre de crucificaban a los disidente. Los catalanes que invadieron Mallorca, que masacraron a los árabes que allí habitaban. Los belgas en el Congo, que cortaba las manos a los revoltosos. (lea señor Pineda lea la historia de sus amigos los belgas en el Congo). Los otomanos en los Balcanes; estos no crucificaban empalaba. Los mexicas que engordaban y se comían los tlaxcaltecas, antes de que llegara Cortés, o los alemanes que hace cuatro días hicieron cosas peores, en nombre del «nacional-socialismo». Una ideología parecida a la que usted profesa.
He escrit sobre els ogonís de Guinea, m’interessa la història d’arreu per saber de l’esser humà
No s’emboliqui Ortiz
He escrit sobre els ogonís un poble minoritari de Guinea,. explotat per multinacionals al se rics de petroli. Les seves peticions raonables i humanes no sóm respectades, ni aigua ni electricitat ni feina a ldesseves justes reclamacions dels robatoris, ans al contrari perseguits empresonats i assasinats per ser rebels. Sr. Ortiz no sap filar ni fila prim. Apa- Siau!
He escrit sobre els ogonís ben estudiat, poble minoritari de Guinea però ric de petroli que exploten multinacionals, el govern és nigerià però enemic dels ogonis, ni el llac d’aigua dolça de casa seva respecten elas qui manen i cpombaten als ogonís amb assassinats, presons i totes les besgtieses del homes. No sigui gisquis miquis Ortiz, estudii bé el món que es molt interessant, quan no tens un interés ni der possessions ni de venjances.