Il Gattopardo és l’única novel·la de l’escriptor i aristòcrata italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, apareguda l’any 1958. Tomasi di Lampedusa hi explica la vida de Fabrizio Salina, un príncep sicilià, en plena època de canvis a la península italiana, en l’anomenat  “Risorgimento”. Narra la història de Sicília i de la transició entre un ordre antic i un nou ordre. L’episodi més recordat i significatiu de l’obra és l’arribada a Donnafugata, la casa de camp del príncep a on ell i la seva família s’hi havien refugiat, d’un funcionari piemontès, Aimone Chevalley de Monterzuolo, que ofereix al príncep Fabrizio la possibilitat de ser senador del nou Regne d’Itàlia. El Príncep rebutjarà aquesta oferta, al·legant que està massa lligat a l’antic règim, donant com a resposta a Chevalley la famosa frase: «Una cosa ha de canviar perquè tot segueixi igual».

La Transcisió Espanyola va ser un exercici planificat de gatopardisme en el que la clau la varen tenir la CIA i els serveis secrets alemanys i la van protagonitzar el PSOE com a partit i Felipe Gonzalez i el General Carrero Blanco com a personatges principals.

Al final dels 70, el règim franquista estava en els seus darrers estretors. Eren conscients que quan Franco desaparegués, el règim cauria. Potser no n’eren per la capacitat pròpia de tenir-ne de consciència, més aviat ho deurien ser per la perspectiva que els venia donada dels seus aliats, els Estats Units i Alemanya. A la CIA li feia terror que a Espanya hi pogués haver un esclat com el que hi havia hagut a Portugal amb la Revolució dels Clavells i més quan a l’Estat Espanyol la oposició al règim la havia protagonitzat els comunistes del PCE i de CC.OO. Aleshores, Carrero Blanco, que tenia lligams personals amb el pare de Carmen Romero, futura dona de Felipe Gonzalez, va donar ordres que s’ajudés des dels serveis secrets espanyols i des de la diplomàcia internacional, a Felipe Gonzalez a controlar el PSOE per reduir a la mínima expressió al PCE. Carrero va ser definitiu al dir-li a Heinemann que si us plau pregués a Willy Brandt que acceptés com a partit socialista (espanyol a la internacional) renovat (Felipe) en front de l’històric líder socialista Rodolfo Llopis, que havia mantingut viu i però a la UVI el PSOE. Per això, el General Fernandez-Monzón reconeix a les seves memòries que Felipe Gonzalez, anys més tard li va dir: “No se preocupen ustedes, que no olvidaremos nunca a Carrero Blanco. Soy perfectamente consciente de ello, de nuestra boca no saldrá jamás una crítica contra el almirante”.

Però per suplantar al PCE com a principal força de l’esquerra, calia posicionar-se ideològicament. El NO a l’ingrés d’Espanya a l’OTAN, per exemple, o la tant reclamada reforma agrària a Andalusia i Extremadura, varen quedar en res. Espanya és a l’OTAN per obra i gràcia del PSOE i Felipe Gonzalez, i el 66% de la superfície de conreu andalús esta en mans del 6% de propietaris i el 80% de les subvencions al camp provinents de la UE arriben al 20% dels propietaris. I com a compensació, el PER, una altra forma de sotmetiment a uns nous “seÑoritos” de la signatura dels quals en depèn la seva percepció.

Però el comunisme no era l’únic problema que podia produir-se a l’Estat en un moment de canvis com el que es preveia. Els nacionalismes eren l’altra punt de preocupació de l’Estat franquista. Què va fer el PSOE? Defensar el dret a la autodeterminació. Si, com ho llegeixen!! Al Congrés de Suresnes, a on Felipe va ser entronitzat, es va aprovar el programa d’actuació a on, sobre aquest tema es deia el següent:

“1) La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado español parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación de las mismas que comporta la facultad de que cada nacionalidad pueda determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español.

2) Al analizar el problema de las diversas nacionalidades el PSOE no lo hace desde una perspectiva interclasista del conjunto de la población de cada nacionalidad sino desde una formulación de estrategia de clase, que implica que el ejercicio especifico del derecho de autodeterminación para el PSOE se enmarca dentro del contexto de la lucha de clases y del proceso histórico de la clase trabajadora en lucha por su completa emancipación.

3) El PSOE se pronuncia por la constitución de una República Federal de las nacionalidades que integran el Estado español por considerar que esta estructura estatal permite el pleno reconocimiento de las peculiaridades de cada nacionalidad y su autogobierno a la vez que salvaguarda la unidad de la clase trabajadora de los diversos pueblos que integran el Estado español.

4) El PSOE reconoce igualmente la existencia de otras regiones diferenciadas que por sus especiales características podrán establecer órganos e instituciones adecuadas a sus peculiaridades.

A on ha quedat això? El cert és que no ha existit mai! I ha quedat meridianament clar amb el suport que van donar a l’aplicació de l’article 155. Un 155 interpretat de forma absolutament inconstitucional. El PSOE, el suport a l’empresonament per motius polítics de part dels líders independentistes. La finalitat del PSOE és mentir a la població i fer-ho sense que es noti. Per cert, qui va adjudicar les llicències de canals de televisió (1989) i les diferents legislacions sobre l’audiovisual (2006 i 2010)? …Efectivament, el PSOE!!.

Però hi ha vegades que la mentida és tant flagrant que no es pot amagar ni darrera tots els canals de TV, cadenes de radio o premsa del mon. I amb Catalunya això ha estat reiterat. Des de la priorització de l’AVE Madrid-Sevilla respecte al de Barcelona-Madrid o Barcelona-Europa durant la època olímpica, passant pel famós “apoyaré….” de Zapatero, als seus múltiples incompliments de tot tipus que afecten profundament a la vida de TOTS els catalans votin el que votin (i espanyols també, però aquesta és una altra història…). N’hi ha tants que l’article es faria inacabable i avorrit!!! I si això és així, algú es pot creure res d’aquest partit?

El PSOE és l’instrument de l’Estat Espanyol (entès com tot allò que posseeix Poder real a Espanya) per controlar qualsevol idea de canvi que s’hi pugui produir. El millor instrument del gatopardisme en majúscules!! I l’estat franquista que s’hi amaga al darrera. Acabo amb unes preguntes retòriques:

I què en van treure a canvi d’aquesta traïció al Poble…?

Per cert, i en tot això, el PSC, com queda?

I qui serà el nou “Gattopardo”? Pot ser que sigui Felip VI?

 

 

Referències:

http://www.elmundo.es/cronica/2014/09/28/54269d6922601d21548b4573.html

https://puntocritico.com/2017/04/08/el-control-del-psoe-por-la-cia-del-libro-la-cia-en-espana-de-alfredo-grimaldos/

http://www.lavanguardia.com/politica/20130929/54390144664/cuando-psoe-decia-autodeterminacion-enric-juliana.html

http://cordopolis.es/micronopio/2014/10/17/felipe-gonzalez-el-socialista-aupado-por-carrero-blanco-y-la-cia/

https://www.burbuja.info/inmobiliaria/burbuja-inmobiliaria/505344-reforma-agraria-o-psoe-engano-a-andaluces-y-se-agradecieron.html

Apúntate a nuestra newsletter

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre