Àvidament cuinem l’escudella constitucionalista. La barreja de condiments, serà heterodoxa degut al no disposar de cuiner/a, i a l’excés de matèries inaprofitables. La qualitat és dubtosa al 90%, el què hi ha de contingut és ben sabut, és l’amplitud abundant de condiments podrits d’aguda putrefacció del constitucionalisme. La manca de rigor de condiments condicionada per incompliment de la llei, les actuacions no van amb valors dels manaments que marca la Constitució de caire social i filosòfic; i el respecte als eclesials provinents del nacionalcatolicisme.

Destaquen els de la deguda convivència que cal entre la població i els territoris regionals, representada per cremes de ninots caricaturitzant el President Puigdemont acompanyat de símbols destacant-t’hi el musical dels Segadors. No puc ser exhaustiu: el primer govern post 1978, va començar governant sense cap escrúpol al no haver-n’hi control cívic emanat de la llei màxima. Tota actuació conté la vara rigorosa de la llei mordassa, d’abans de ser promulgada.

Gonellisme, blaverisme, finançats amb diner públic per degollar el catalanisme a Mallorca i València cremant i apunyalant per l’esquena el catalanisme en les terres dels Països Catalans, d’ençà el 1886 que a Catarroja Benvingut Oliver va crear el nominatiu per identificar-los. Més d’un, impulsa baralles per repartir garrotades a dojo, incrementat des de la data de l’1-O-2017.

Que la gran Espanya va executar al Principat amb 87.000 milions d’euros (cap denúncia per l’alta malversació), enviaren 13.800 subjectes polis i d’altres a repartir garrotades i escopetades, buidant ulls i el que calgués per anotar-se una victòria èpica eficaçment armada. D’actes bàrbars, contra la població n’hi ha a gavadals. Intercalo que el d’unionistes els tractem poc, al cap i a la fi tot demòcrata li complau i sap de la imperiosa necessitat d’unitat entre pobles.

Hi ha actors en convulsió impulsats per el barbarisme del poder, aparentment plural i divers, quedant tanmateix circumscrits a quatre mans i famílies situades a les cúpules propietàries d’Espanya que menyspreen i ensems extorsionen el poble tot esmentant demagògicament la ful “unidad” La força de la columna vertebral sistema imposat amb coaccions i garrot dit democràtic. És cert l’independentisme de boca dels dirigents hispànics, l’inflen pejorativament com més insultant quedi dins de declaracions discursos o documents, on hi afegeixen que vol trencar Espanya, relat de pregona foscor totalitària.

En la guerra no declarada des del 2015 (inici cert l’any 1500) contra Catalunya, de facto és eficaç i cruel contra persones i a milers, els nou empresonats i els de l’exili, que plegats no han deixat de controlar-los l’estat espanyol per espies especialistes per tota Europa. No sé si sabré composar un relat impol·lut, per tants components que hi intervenen. L’explotació econòmica de Catalunya, roman en tota la brillantor, el basc Iñaki Anasagasti, ho valora en 20.000 mil milions del dèficit fiscal, més tots els sectors d’infraestructures, sempre enganyen que ho faran i mai ho fan ni el 10 % del compromís pressupostat, tot és un engany continuat d’anys, dècades, segles, l’odi a l’esclau català provoca una colonització molt dura, cruel, és una evidència d’explotació portada en els seus gens imperialistes incrustats en la mentalitat d’amos d’esclaus enyorant Amèrica.

La nefasta moral: simples costums abominables s’alimenten contra els catalans, amb sentiments d’enveja, odi molt sedimentat en segles, guerres, cops d’estat, dictadors. No s’han mogut d’aquí al ser l’objectiu la diana a abatre en totes les vivències econòmiques, culturals, històriques, lingüístiques. Un imperialisme obsolet de segles viu en ple segle XXI, en l’any 19 d’aquest es mostra amb una contundència de caràcter guerrer.

Accions separatistes foren: perquè quina raó per regalar Gibraltar? (ho explica la guerra d’ocupació de Catalunya per guanyar-la). Felipe IV regalant tota la Catalunya del Nord. Mètodes gàngsters de bombes i de ràfegues de metralladora per eliminar a l’adversari. Tot contra els veïns catalans sense provocació bèl·lica, però la gent de guerra els de l’altiplà: “meseta” els catalans els inciten l’ànim. La metonímia, no és equívoc és confusió total dels conceptes en malèfica ignorància. El darrer document d’Espanya d’N en boina, la dita Global empastifa tot el món contra el procés català cap a la democràcia real la veritable, no la reial.

La fiscalia alemanya s’ha querellat per prevaricació espanyola, actuant contra la delegació catalana a Alemanya mentint i perjudicant la dignitat alemanya . La nació castellana la que va eliminar els “comuneros” per ser la força que apoderaria el poble. Catalunya la presenten caòtica, partida, imperi de les malvolences socials, mentida rere mentida un gruix de gran estafa. L’Espanya malèfica propietat dels jerarques dels cims polítics, vomiten odi catalanòfob protegit crípticament per la RAE de la llengua castellana, la fòbia i l’odi covats de segles, ja els Catòlics van prohibir anar a Amèrica en nom de Catalunya, només a nivell privat i jurant fidelitat a la monarquia espanyola besamans inclosos.

L’aiguabarreig provocador ha de començar ha argumentar i donar raons històriques, culturals polítiques econòmiques de desenvolupament social i de qualitat humanista. Ha de ser l’escudella l’aiguabarreig divertit de xocs frontals entre l’articulat constitucionalista contradit per ells, l’escudella constitucionalista resultarà vomitiva i pudent. Cercant una baula feble: Xavier Diez l’historiador ens obre camí, que aporta elements a l’escudella, el règim del 78 és el mateix ens ho aclareix que el del 39 només el nombre doblat 39×2:78.

Enfangats doncs en el franquisme ben envermellit de sang, no és simbòlic és una realitat fefaent. L’elogi a la monarquia no es pot oblidar ni escupin els vòmits que aboca. La reialesa s’equipara amb arguments i seriositat amb les africanes, on li correspon esmentar el Marroc i llur amistat amb l’espanyola, en la guerra del Rif el general Berenguer va usar gasos letals prohibits per assassinar milers de tuaregs, com germanor unionista singular i legalitzada.

La bota militar sobre el poble català sense oblidar mai l’espanyol fent la guerra en lawfare per camuflar les armes. Remarquen magníficament el feudalisme model de societat comparable a l’època del paleolític, mesolític i d’altres èpoques obsoletes i finites. L’esperonament preveu la seva caiguda que pot arrossegar un entramat d’interessos que podria ser fatal per Espanya, i una molt bona notícia per als espanyols i els colonitzats en primer ordre com els catalans/es. Esmenta Vox com a cuirassa de Felip V+I, que per això la va fundar, en fi: l’Ibex35, i tot el franquisme sociològic enfangat amb sang a fer punyetes a les clavegueres. La V: violència, O:odi, X:xenofòbia Vox cuirassa exprés de Felip V+I. Allotjats a disgust a les clavegueres s’enrabiaran; però tot d’una se’ls passarà quan mirin la fortuna acumulada a bon resguard internacional.

L’atemptat de 17-A-2017, disset morts centenars de ferits físics i psicològics, és una anècdota de fe maldestrament efectuada, era per malbaratar l’1-O-2017, dins l’escudella constitucionalista s’havien de trobar i l’espifiaren. L’escudella la degustaran fruint de banquets només les persones i classes excelses que s’ho han merescut. Grandeses que es mereixen anotar-les a les glòries: dues dates agermanades per la monarquia on ja està preparada la festa on es lliurarà la medalla militar i religiosa espanyola, vaja que des de Don Pelayo no paren d’escriure gestes. És una Glòria majúscula. Ens cal emmarcar el discurs del President Torra del 22 d’agost 2019 a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, com un valor irrenunciable per la independència de Catalunya que abastarà i afavorirà molts països, primers els veïns.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?
Compartir
Artículo anteriorEchando mucho de menos a Fernando Alonso en Spa-Francorchamps
Artículo siguienteEntrevista a Raúl Quinto
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

cinco × 2 =