Crec que una dosi iconoclasta pot ser una eina incorporada a la ment  i reconfortant per a tothom. El clam  passa a reclam. Reclamo lliurament empenta democràtica. Adjectivar-la d’iconoclasta és una manera de dir-ho, no és pas contra les imatges ni les creences teistes que ateny a les religions. Iconoclasta és la paraula: mot contundent, sembla dur però és clar i conté el desig de fer-ho amb tota la claredat amb tota l’empenta força i  coratge.

La decisió del govern espanyol de premiar els valors de les efectives  porres i fusells contra catalanes i catalans el dia l’1-O-17, amb 1.066 buidant un ull a Roger Español. M’assabento  que els policies que van crear terror en la ciutadania per la violència emprada impensable en democràcia, han estat premiats amb la creu d’argent i la d’or,i o amb un augment mensual dels 20% en forma vitalícia. Explica així que el terrorisme oficial del dia 1-O-2017 va ser executat com una batalla de guerra a l’enemic amb tropa entrenada; essent tanmateix veïns els espanyols amb els catalans. La prohibició del referèndum, va ser acció política governamental, no ho prohibeix la Constitució que en dos articles s’implica i diu que complirà els Drets Humans Universals, on en l’article 30, cita el DRET a l’AUTODETERMINACIÓ dels pobles. 

A tot el món hi ha problemes de derivació política de manca de llibertats, són forces els que es declaren democràcies. Així podem  incorporar-hi una bona ració iconoclasta a veure la nostra casa i per l’esperit que convé i hauria tanmateix d’estar incorporat lliurar-se dels mals socials provocats per la monarquia i els cortesans. Diuen de la participació popular sent simple propaganda política de vell estil.

Passem al situar-nos en la terra catalana en el Principat de  Catalunya, sense oblidar mai per mai els valencians, els illencs, ni de Catalunya Nord, sense egocentrisme apuntant-t’hi a les persones i les nacions de tot món, volent-ne, millor exigint la llibertat per a totes. Les vivències cruels de la continuada repressió i l’opressió que rebem dones i homes en directe per els acumulats en dècades i més dècades a Catalunya Principat, suportant un dèficit fiscal: 16.000 milions anuals que suporta tota la població una quantitat de 250,–euros mensuals com a vitalici que recapta l’estat on tots els successius governs en són receptors en permanència ho fan aparentant discreció per no fer soroll, la idea és silenciar les àmplies veritats una obscena simulació de dir barroerament que Espanya és una democràcia. Anasagasti el basc diu que els darrers anys ha estat de 20.000 milions i situa Catalunya com a colònia de l’imperi hispànic. Emmarcada  en la història actual amb l’intent que s’ho creguin arreu. Europa desperta poc a poc. L’orgull de ser espanyol, fa pocs anys era en boca de l’actual president Pedro Sánchez, del PSOE, partit que en el postfranquisme ha esdevingut plenament dretà, d’un espanyolisme  nacionalista exacerbant, exhibint un orgull patètic.

El PSOE, és enemic combatent del poble sevillà Marinaleda, que l’Ajuntament de l’alcalde  Sánchez Gordillo, va convertir la població en socialista, els productes agraris passaren a ser públics, l’habitatge de cases a quinze euros mensuals, les escoles 3 euros.

Irritant és escoltar-los, veure’ls per la televisió, és un constant blasó heràldic qual escut d’armes presentant arreu la gran Espanya agermanada en la creença profunda de ser els grans executors històrics de la civilització d’occident. Escrivint com escut d’armes m’adono que  aquestes si són ben valorades, i en tenen fàbriques. La cristianització se l’han fet seva i a la manera de Isabel la Catòlica que va implantar com a dogma de la política espanyola el catolicisme ho havia fet a Espanya passant-ho a l’Amèrica seva. El testimoni poden avalar i avaluar que té l’alta intel·ligència existent. Les ètnies indígenes van ser quasi aniquilades quedant-ne actualment en ínfima minoria a casa seva on els criolls tenen la majoria.

Els sud-americans no es permeten reconèixer que la demostració de civilitat dels conqueridors espanyols a Amèrica fou invisible des del seu punt de vista. Vol lluir l’Espanya monàrquica d’exportar  civilització tenint a casa centenars de milers de persones en situació de pobresa, com ha documentat l’ONU. A les forces fàctiques hi ha present el feudalisme, tema que els desacredita en primera fila.

Fem exercís per esdevenir iconoclastes:

Serà una tria incomplerta, podent-t’hi haver alguna errada, tostemps pacífica. Hi ha mitificats en el nostre espai habitual legalitzat que no és tanmateix legítima, el gran és Felipe V+I, que malgrat la llei li exigeix imparcialitat, en tots els àmbits, fa política dins dels paràmetres borbònics o sigui la ciutadania la vol al seu servei i silenciosa envers els grans negocis familiars, que continuen creixent la immensa fortuna centenars de milions d’euros a paradisos fiscals, els sanguinaris Borbons uns grans lladres històrics, el poble espanyol espoliat fins i tot amb els baixos salaris dels obrers, continuen sent una preferència. El petroli d’Aràbia, em el greuge que també ho és de venda d’armes de les fàbriques d’Espanya, comissionat directe a la seva butxaca. Però hi ha la realitat criminal i assassina, en els bombardejos del Iemen, provocant una gran mortaldat on moltes criatures moren esquarterades. Bé la continuïtat és fàtua tot segueix el model d’espoliació, la avarícia de la monarquia és d’escàndol.

Apúntate a nuestra newsletter

Artículo anteriorUn total de 70 nuevos fallecidos por coronavirus en las últimas 24 horas
Artículo siguiente¿Se nos acabó la gallina de los huevos de oro?
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre