Crec que una dosi iconoclasta pot ser una eina incorporada a la ment i reconfortant per a tothom. El clam passa a reclam. Reclamo lliurament empenta democràtica. Adjectivar-la d’iconoclasta és una manera de dir-ho, no és pas contra les imatges ni les creences teistes que ateny a les religions. Iconoclasta és la paraula: mot contundent, sembla dur però és clar i conté el desig de fer-ho amb tota la claredat amb tota l’empenta força i coratge.
La decisió del govern espanyol de premiar els valors de les efectives porres i fusells contra catalanes i catalans el dia l’1-O-17, amb 1.066 buidant un ull a Roger Español. M’assabento que els policies que van crear terror en la ciutadania per la violència emprada impensable en democràcia, han estat premiats amb la creu d’argent i la d’or,i o amb un augment mensual dels 20% en forma vitalícia. Explica així que el terrorisme oficial del dia 1-O-2017 va ser executat com una batalla de guerra a l’enemic amb tropa entrenada; essent tanmateix veïns els espanyols amb els catalans. La prohibició del referèndum, va ser acció política governamental, no ho prohibeix la Constitució que en dos articles s’implica i diu que complirà els Drets Humans Universals, on en l’article 30, cita el DRET a l’AUTODETERMINACIÓ dels pobles.
A tot el món hi ha problemes de derivació política de manca de llibertats, són forces els que es declaren democràcies. Així podem incorporar-hi una bona ració iconoclasta a veure la nostra casa i per l’esperit que convé i hauria tanmateix d’estar incorporat lliurar-se dels mals socials provocats per la monarquia i els cortesans. Diuen de la participació popular sent simple propaganda política de vell estil.
Passem al situar-nos en la terra catalana en el Principat de Catalunya, sense oblidar mai per mai els valencians, els illencs, ni de Catalunya Nord, sense egocentrisme apuntant-t’hi a les persones i les nacions de tot món, volent-ne, millor exigint la llibertat per a totes. Les vivències cruels de la continuada repressió i l’opressió que rebem dones i homes en directe per els acumulats en dècades i més dècades a Catalunya Principat, suportant un dèficit fiscal: 16.000 milions anuals que suporta tota la població una quantitat de 250,–euros mensuals com a vitalici que recapta l’estat on tots els successius governs en són receptors en permanència ho fan aparentant discreció per no fer soroll, la idea és silenciar les àmplies veritats una obscena simulació de dir barroerament que Espanya és una democràcia. Anasagasti el basc diu que els darrers anys ha estat de 20.000 milions i situa Catalunya com a colònia de l’imperi hispànic. Emmarcada en la història actual amb l’intent que s’ho creguin arreu. Europa desperta poc a poc. L’orgull de ser espanyol, fa pocs anys era en boca de l’actual president Pedro Sánchez, del PSOE, partit que en el postfranquisme ha esdevingut plenament dretà, d’un espanyolisme nacionalista exacerbant, exhibint un orgull patètic.
El PSOE, és enemic combatent del poble sevillà Marinaleda, que l’Ajuntament de l’alcalde Sánchez Gordillo, va convertir la població en socialista, els productes agraris passaren a ser públics, l’habitatge de cases a quinze euros mensuals, les escoles 3 euros.
Irritant és escoltar-los, veure’ls per la televisió, és un constant blasó heràldic qual escut d’armes presentant arreu la gran Espanya agermanada en la creença profunda de ser els grans executors històrics de la civilització d’occident. Escrivint com escut d’armes m’adono que aquestes si són ben valorades, i en tenen fàbriques. La cristianització se l’han fet seva i a la manera de Isabel la Catòlica que va implantar com a dogma de la política espanyola el catolicisme ho havia fet a Espanya passant-ho a l’Amèrica seva. El testimoni poden avalar i avaluar que té l’alta intel·ligència existent. Les ètnies indígenes van ser quasi aniquilades quedant-ne actualment en ínfima minoria a casa seva on els criolls tenen la majoria.
Els sud-americans no es permeten reconèixer que la demostració de civilitat dels conqueridors espanyols a Amèrica fou invisible des del seu punt de vista. Vol lluir l’Espanya monàrquica d’exportar civilització tenint a casa centenars de milers de persones en situació de pobresa, com ha documentat l’ONU. A les forces fàctiques hi ha present el feudalisme, tema que els desacredita en primera fila.
Fem exercís per esdevenir iconoclastes:
Serà una tria incomplerta, podent-t’hi haver alguna errada, tostemps pacífica. Hi ha mitificats en el nostre espai habitual legalitzat que no és tanmateix legítima, el gran és Felipe V+I, que malgrat la llei li exigeix imparcialitat, en tots els àmbits, fa política dins dels paràmetres borbònics o sigui la ciutadania la vol al seu servei i silenciosa envers els grans negocis familiars, que continuen creixent la immensa fortuna centenars de milions d’euros a paradisos fiscals, els sanguinaris Borbons uns grans lladres històrics, el poble espanyol espoliat fins i tot amb els baixos salaris dels obrers, continuen sent una preferència. El petroli d’Aràbia, em el greuge que també ho és de venda d’armes de les fàbriques d’Espanya, comissionat directe a la seva butxaca. Però hi ha la realitat criminal i assassina, en els bombardejos del Iemen, provocant una gran mortaldat on moltes criatures moren esquarterades. Bé la continuïtat és fàtua tot segueix el model d’espoliació, la avarícia de la monarquia és d’escàndol.
