Tostemps l’ens Espanya, referint-me a la que té enyorança dels cadafals, aquests eren la tribuna muntada per l`execució dels criminals que tenien empresonats. Actuaven amb eficàcia. Munió de vegades ho he dit Espanya com entitat que té un domini territorial recordat molt sovint, a diari vaja, regions i nacions com són Euskadi, Galicia, Catalunya la que té la negada en la política del poder, la comunitat lingüística amb el País Valencià, Ses Illes Balears i les precioses Pitiüses, d’ençà l’ocupació en la dura i cruel conquesta produïda el 1714, sabent tanmateix que totes les guerres son ignominioses, emperò la dels 1705-1715, fou d’una gran crueltat la brutalitat. El groller i tanmateix infantil càstig a la campana Honorata que tocava a sometent a les envistes de les tropes castellanes i franceses, un cop consumada l’ocupació les execucions a diari de catalanes i catalans fou de gran magnitud.
Aquest fet el copiaren les tropes franquistes, amb execucions extremes a diari fins a 200 persones en el Camp de la Bota de la platja barcelonina. Les xifres s’apropen les de l’any 1714 i les de l’any 1939 el ritme sense judici d’execucions sumàries sense judici previ, la crueltat assassina arribà al 1945. No hi ha res que s’atansi a la justícia, tot és una repugnant farsa volent mostrar-se democràtics tot el que fan respon a l’alta magnitud d’execrables mentides per reforçar l’estructura fèrria de la militaritzada política. Els valors socials totalment bandejats.
Els militars com ofici d´armes que és segueixen costum dels maltractes que han de fer als vençuts i ocupats, amb el noble costum d’enriquir-se el nou poder amb el sistema que sostreure tot el benefici del treball fins la ruïna de les classes populars que treballen.
El 2021 el “Tribunal de Cuentas” afegit al antic i permanent dèficit fiscal tot plegat té el mateix objectiu de llançar a la ruïna a tot opositor, sense menystenir la cercada venjança inspirada en la negada pels acadèmics de la R.A.E. però de pregona catalanofòbia.
El 1714 a les cuines no es podien tenir ganivets, si no eren lligats a les taules de treball, no hi hagueren judicis, ni sumaris, s’executava a les tropes catalanes i a ciutadans de Barcelona, el mateix tracte criminal va rebre la ciutat de Cardona vençuda i ocupada després de la de Barcelona totes les salvatjades foren repetides l’any 1939 per les tropes franquistes. Res de nou, militars, exèrcits amb pressupostos que els malgasten com a criatures en edat d’idiòcia en armes, vaixells, submarins, avions: oblidant tanmateix l’explotada societat, d’on nodreixen les seves tropes.
En ple juliol de 2021, estem els catalans sofrint una vorágine repressiva inversemblant per a totes i tots que creiem en la democràcia, totes les actuacions polítiques i socials demostren de forma explícita, viva és i dispenseu repeticions, l’etimologia de la paraula molt maltractada pel poder clara de poder per el poble, Espanya és en sí un oxímoron una contradicció al presentar-se com a democràtica al que és refereixen com a una Espanya, plena a de justícia i el precepte de la unitat que és la “unidad”, de la monarquia –que s’enriqueix acumulant fortunes situats a paradisos fiscals, n’és la màxima expressió en Juan Carlos I, el que va organitzar la descomunal la gran farsa del cop d’estat del 23-F-81.
L’ens Espanya demostra ser una presó de nacions, les empobreixen amb els fets fagocitant-los tots els valors humans amb predilecció a l’economia i la tasca que els agrada la persecució política de la llengua. Al llarg dels segles han arribat a posseir a través d’un poble que treballant, com l’escarràs propietat de la finca espanyola, on la tenalla absolutista persistent va convertir i és actual Catalunya en una colònia, els catalans no han aconseguit crear colònies d’ençà dels remots almogàvers. Van acabar-se en aquella època pels catalans l’ús dels cadafals.
En la descoberta d’Amèrica, no vàrem obtenir noves terres segur a colonitzar amb la barbàrie demostrada per el gruix de colonitzadors espanyols, degut que els Reis Catòlics no van permetre als catalans anar-hi com a poble o nació, el pas permès pels catalans pels reis, era després d’una cerimònia de genuflexió envers els monarques, el camí permès era individualitzat, d’un a un, per tan la influència catalana a Amèrica fou nul·la. Els nostres avantpassats volien associar-se als grans depredadors per embrutar-se les mans i perdre els bons costums; així obstaculitzada políticament no vàrem poder contaminar-nos de la depredada moral. Els reis Catòlics sense cap mala intenció, ens van salvar d’executar males accions en la colonització d’Amèrica.
La influencia catalana en América no fue tan poco relevante como usted lo pinta. Según los historiadores el despegue industrial de Cataluña se debe en parte a la acumulación de riqueza proveniente del trafico de esclavos. Algunas fuentes estiman que el 75% de los esclavos que llegaron a Cuba fueron comercializados por negreros catalanes.
El capitán negrero Joan Maristany Garcerán, del Masnou, causante del genocidio de la Isla de Pascua todavía mantenía activo su lucrativo comercio a mediados del siglo XIX.
Lea e infórmese señor Pineda. Si rastrea los orígenes del enriquecimiento de muchas familias de la burguesía catalana comprobará que no todos se enriquecieron con el comercio textil, sino con el lucrativo comercio de esclavos.
1816, Antonio Lopez Lopez marquès de Comillas i el conde Joan Güell és una vergonya del primer han enderrocat amb molts anys de retard l’estàtua però el Güell manté el nom del grandiós Parc i un palau també visitable a la ciutat , passem la vergonya amb gran crítica , però no manem a la dita autonomia.
És l’ens Espanya, la indústria catalana va començar amb les dones treballant al camp i a casa amb telers a mes de la pròpia mainada. L’Espanya autèntica havia portat or i argent d la mal anomenada Amèrica feia uns quant segles
El 1816 començaren el català Antonio Lopez Lopez marqués de Comillas i el comte Joan Güell. Del primer enguany s’ha enderrocat el monument del Güell té el Parc al seu nom i un palau a ciutat que fa vergonya. Però que mana a l’autonomia catalana, quan penjar llaços grocs és motiu de judici penal com al veï de Lleida Juvilla ara anirà a judici, per penjar llaços grocs. L’Espanya autèntica feia segles que colonitzava? Amèrica , Argent i or no el van recolectar van esclavitzat als nadius per fer-ho
En Cataluña a mediado del pasado siglo millones de trabajadores sufrieron condiciones de trabajo rayanas en la semiesclavitud.
Amparados por el régimen franquista que impedía con mano de hierro cualquier atisbo de protesta obrera, los empresarios catalanes impusieron a los «nouviguts» jornadas laborales de 12 horas y salarios de miseria, mientras se les «acogía» en barrios como el Somorrostro, La Bomba, La Mina, el Carmelo y demás barrio de barracas de Barcelona.
Todavía en los «sesenta» niños de 12 años trabajaban horas interminables en las «fábricas del vidrio» donde los encargados imponían la disciplina a tortazos.
Y los «amos» que así es como se han llamado a los propietarios en Cataluña, hasta hace bien poco, ponían «estanco» a nombre de las campesinas andaluzas que les servían de solaz.
Ya que es tan dado a recordar miserias sería muy conveniente que recordaran las propias antes de cebarse en las ajenas.
El cantante Pere Tàpias les dedicó a estos prohombres, padres de los actuales supremacistas del pruses, esta hermosa canción.
«Era tan bon home.
Era tan bon home.
Però avui s’ha mort.
Era tan bon home.
Era tan bon home.
Quina mala sort.
Va trobar una noia enmig del carrer,
va dir: «Si estàs soleta jo t’empararé».
I li va posar un pis a la Gran Via
i molts vespres anava a fer-li companyia.
Ja em direu si un home ple d’obligacions
té aquests detalls, aquestes atencions.»