Disgrerar, separar, és una de les grans armes del sistema, del règim, del capitalisme, essent aquest rotundament majoritari al mon, fins i tot els estats que es diuen socialistes i comunistes, aquests no essent res més que un capitalisme d’estat.
Caram! o Vatua! que l’uso més a l’ens dit Espanya on som ara, sinó més hi som pe la força del exèrcits, en els records hi ha guerres, cops d’estat de guerres prioritzen la de Franco, 1936-39 amb un gran assentament a l’estat, dels cops d’estat el de Primo de Rivera 1934, com a tasca de tots aquests militaritaritzats en el imposat règim destaca la tasca d’eliminació de la identitat catalana (ampliament i en l’economia on amb claredat destaca l’usurpació via dèfict fiscal de 20.000 milions d’euros anuals) que en situa com a colònia espanyola, com diu el basc Anasagasti i el catedràtic d’economia Santiago Niño Becerra que ha comptat que dècada rera dècada fan el viatge de mal profit cap a la metròpoli espanyola l’esplèndida quantitat de 210.000 milions d’euros cada dècada fan el camí cap a la metròpoli, amb la seguretat que no faran profit al poble emperò el profit serà per el règim monàrquic i les classes que li donen suport. Ho sap el catedràtic Santiago Niño Becerra a través d’un profund l’estudi de les finances espanyoles que fa constantment.
Cal afegir-hi la malaurança cultural de la persecució política de la llengua catalana, que enguany ho han demostrat amb la petita mostra de la prohibició de l’emisió de documents en llengua catalana, entre Ses Illes, País Valencià i Catalunya.
Han muntat la campanya dins del garbuix de les frases del franquisme, de la seva «democràcia orgànica» del seu «des del imperio hacia Dios» etc. que les executen amb diligència. Aquestes darrers temps tots els estats colonialistes, fins i el francés han demanat perdó per les bestieses sanguinàries a tots els pobles d’antic colonitzats. Aquest gest d’humilitat i ple humanisme amb respecte a tots els pobles n’ha estat absent l’ens Espanya quan és una acció diabòlica celebrar els genocidis comesos.
Enguany en plena tardor gairebé tots han demanat perdò. L’ens Espanya no entra en aquesta acció de clara humanitat; ho han manifestat tots amb l’excepcció de l’ens Espanya, que practicar com ho va fer en el descubriment del que més tard vàrem dir-ne Amèrica, doncs l’Espanya més progressista de la història com ells s’anomenen, celebra amb la indignitat humana que representa tots els 12 d’octubre. És diabòlic el fet de celebrar genocidis.
L’orgull de la colonització americana remarcant amb un estulta celebració els 12 d’cotubre. Nii així l’espanyolisme NO !. L’ens Espanya (tanmateix els poders): no pas el poble que n’és absent encara que sigui per efectes agnotològics no han adquirit reialme i acòlits ni ara ni cercant un llunyà encara hjo faran, el nivell de civilitat dins el món on encara es produeixen criminalitats com a Agfaganistan, sembla que l’entitat política espanyola no disposa d’una bona consciència que s’ha de configurar adient per el segle XXI, amb grans problemes polítics que s’agreugen amb el trasbals d’immigrants que fugen de les guerres i la fam. Ha surgit in treball que només desmentallant tots els exèrcits que es fan dir nacionals.
Esdevindria aleshores la realitat de no escalfar el planeta. Hi ha un estudi recent que la CRISI CLIMÀTICA, la provoquen els exèrcits d’arreu. És la manera imposada amb crua execució de l’esperit de gànsgter que disposen en la seva antropologia tots els militars, el militarisme per el planeta és el gran destructor. Si es realitzes la utopía d’eliminar els exèrcits dels estats que es fan dir democràtics, examinant aquesta expressió de dir-se democràtics en una profunda faula, mentida, gran nyepa. Realment són una faula perversa. Una narració com a gran mentidera una maligna impostura essent una grandiosa de pura ficció, mite, invenció amb el resultat de ser quelcom on s’acumulen en els éssers humans les formes enlluernadores per tota la ciutadania que es atent creient de tota la discursiva oficial.
Agafant velocitat, amb presses hi ha l’expressió catalana de quan hom té pressa a fer una tasca és a correcuita, com a pròleg amb la intenció de fer-ho bé, amb bones paraules: frases, idees que siguin engrescadores per una majoria de la ciutadania. Hem d’aconseguir amb voluntad individual i convindria amb un bon gruix social introduir les bones maneres, per entendre criticament amb afanys d’ internacionalitat totes les malures provocades per una història on sobren els mals causats per guerres, cops d’estat imposats tanmateix per els homes armats, els colonitzadors que ho fan en la pròpia terra malmeten a les nacions que ven diuen regions, per fermar el poder que només tenen els militars i reis que si ni ha són de les castes esplotadores que ho son del poble que el mantenen romanent en una humilitat dels bens materials i ensems pervertin-li el les capacitats intel·lectuals amb els nacionalismes i la seva consecució de la veritable unitat entre persones: dones. homes en igualtat política-social amb els DRETS que correspon dins del món més avançat i de tothom son els pobles, nacions, que és el que som.
Restem atansats amb tota bona voluntad de ser lliures. Hi ha amb totes les vibracions humanes l’existència de la voluntad dins de la bonesa, bonhomia i cordialtat a gavadals. Els que volen i pateixen l’enyorança de l’imperi no poden tenir-ne queixa dels pobles que volen la llibertat certa. Trist és el panorama mundial, on l’explotació per el que ni diem l’home blanc, que en les aventures americanes i africanes ha sotmés a pobles amb tota la maldat de que és el ser individualment i de grup.
En ple segle XXI, la nostàlgia l’enyorança fins a la dolença que pateixen els gran conqueridors que com diu el sociolinguista Noam Chomsky, son l’anglès i el castellà-espanyol, els dos pols de la dominació que la van realitzar com fa l’home d’aquesta espècie que ni diem humana amb les armes del terrorisme d’estat, llavors ni diuen el dret a la violència del poder, contrasentit d’un món desigual i que han accentuat l’escalat de classes des de la cúspide poderosa. Les armes tostemps han estat els homes armats professionals o no, però que s’han instituït amb materia genuina, del seu propi egocentrisme, una gran arma encara en vigor en l’actualitat ha estat la promulgació de l’ODI, de la brillant i vibrant catalanofòbia que ha estat i és un gran valor per disgregar a profit dels homes armats, el militarisme el gran mal de la humanitat i dels que encara conserven les estructures de reialme on els monarques han fet com a gran objectiu patriòtic la construcció d’un escalat social escandalosament injust, adjudicant-se tanmateix els escalafons els qui remenen les cireres de la riquesa i acumulen grans fortunes que les tenen a bon resguard en paradisos fiscals, l’exemple espanyol de Juan Carlos I, un Borbó que és el cap el gran paradigme de les estafes que comançà en el 23 de febrer 1981, organitzant un fals cop d’estat per aposantar-se mundialment com a salvador, la gran la gegantesca estafa. Com realitat el més gànsgter de Boston que assasinaven i atracaven tenint en contra l’estat. Però l’ens Espanya no mourà ni un dit mani qui mani PSOE o PP.
L’intent de revisar els crims del franquisme no es farà. TOT QUEDA IGUAL. Ho he dit i repetit manta vegades, Espanya és Franco Franco és Espanya. La guerra les guerres els cops d’estat tostemps s’han fet i s’endemà s’ha tocat Catalunya, la seva economia a través de la fiscalitat escandalosament deficitaria, i l’altra en preferència de tota la història de la prohibició de la llengua.
