Les emmarco en dinàmiques positives i negatives, per lògica o no d’actuació, parlant més de les negatives per abundants fins aclaparadores, que de les minses i esparses de positives que podem dir-les invisibles de mans de qui manega el poder a través dels governs de l’estat. Negatives dins el marc del Felip V+I, n’hi ha un munt davall d’una atmosfera creada totalment opressiva. Els actes i paraules dirigides cap a Catalunya amb l’engany constant del no compliment de les partides pressupostàries territorials, ni les que consten en els pressupostos envers els catalans i catalanes. Positiva hi ha tanmateix les dinàmiques populars del poble (no pas del nefast PP. etc.). Obvio per manca d’espai les corresponents als altres pobles d’Espanya, que no necessàriament són espanyols, com el català que en som per coaccions en singular, en plural i en guerres legalitzades. Els catalans endeguem qüestions derivades de la consciència, per la política negativa desplegada per l’estat. Cal enderrocar murs que impedeixen la lliure concurrència de les riques opinions que el món crític aporta.

Segles empaitant la llengua, amb comportaments qualsevol uniformat que impedeix l’ús de la llengua i la devasta impunement; és inexistent l’agilitat per denunciar i aturar actuacions corresponents a l’imperi immoral que mostren els polítics del nacionalisme de l’establishment i dissortadament les planten creant arrels impermeables. No executen ni el deu per cent dels pressupostos, a més dels milers de milions d’euros del dèficit fiscal. Espanya actua mostrant despietades dinàmiques agressives el gust de fer mal mostrant la misèria moral, absència d’ètica devers Catalunya. La infecta moral d’actuació a l’igual que l’hecatombe glaciar que fa perillar el món en la seva estructura física i atmosfèrica.

No podem actuar ni amb raons, ni amb les emocions produïdes fàcticament. Hi ha a Espanya temes estructurals, no conjunturals; són forma establerta de funcionament habitual. L’envergadura de la persecució dels catalans demòcrates els que volem com tota societat desenvolupada material i mentalment, que els valors de les persones vinguin d’on vinguin són per Catalunya aportacions positives de progrés, de convivència, d’alçada ètica de maduresa. Un cop analitzats pluralment les aportacions universals envers la catalana enriquida pel que estem explicant; la llibertat catalana, la maduresa cívica i la intel·lectual la diversitat desplegada per el nodriment cívic i polític de les aportacions i incorporacions migratòries tostemps enriquidores d’imprescindible civisme que correspon a tota societat desenvolupada dehiscent com ha d’ésser.

Cap tancament com el de l’esperit militarista dominant del nostre veïnatge que ensems ens tracta com enemics ha abatre. Hi ha una envergadura d’opressió i repressió contra Catalunya per organitzar un referèndum és una barbaritat que només pot eixir de ments malaltes, d’un estat momificat. Consultem l’entropia d’una de les morbositats cerebrals on són i viuen ricament amb la bota militar sobre el poble. La unitat, és tema obsolet, finit obstruint el progrés. La Fundació Coppietters, ho augura equipara els estat de valor real de nació superant els que a Europa ni diuen estat-nació: són estats multinacionals, amb plets interns qualificant d’unitat el potent trepitjar dels cossos armats sobre els que són la ciutadania representants multiculturals i multi-ètnics.

La unitat de projecte econòmic i social, són i seran més àgils i flexibles amb espais nacionals, nacions amb l’adequat poder davant els reptes, i es donaran suport entre si, ja foragitades les perverses distensions oficials fetes lleis inundant de femta l’imaginari col·lectiu. Mentre els antics estats amb gran influència i dependència de monarquies i militarisme, classes nobles que cal dir-los mòmies, els resultats són feixucs encarcarats impossibilitant poder navegar en el futur. “La independència és un dret, no només del punt de vista jurista, sinó perquè és un dret humà fonamental” convertit en màxima llavors els estats vells corcats finiran.

Estudiant la construcció d’Espanya, es demostra que l’ocupació de terres veïnes militarment va embrutir la imprescindible unitat entre pobles, instaurant el domini vertical de classes burocràtiques històriques amb vestit de demòcrata com és Espanya fa d’ençà el 1978 que va quedar ancorat en l’esperit del 1939. Hem de saber de la guerra de Successió 1711-1714, el perquè de cremar ciutats, perquè d’execucions sumaríssimes devers el poble, del tancament de les Universitats catalanes, el perquè dels Decrets de Nova Planta, que no era pas nova, era la petrificada a vessar d’orgull d’immens patriotisme fatu, d’esperit imperialista .

Fou el trasllat dels costums polítics castellans que eliminaren els que tenien projectes pel comú. Implantant la verticalitat de quatre classes d’un ennobliment classista d’esperit buròcrata fixat. El 2019, les aberracions cíviques del govern del PSOE, estan ancorades en la política com la d’anar contra l’avançat poble de Sevilla, Marinaleda experiència inèdita mundial que cal emplaçar i divulgar arreu com exemple de benefactora política social. L’ús de la paraula socialista escrita i parlada no respon a la realitat de la tasca política oficial dels auto anomenats socialistes, utilitzen la paraula com plataforma de política territorial per embargaments fàctics torbant les ments per robar terres.

Estudiant el procés de vigilància policial devers el govern de la Generalitat, és escandalós, espionatge de les delegacions catalanes a l’exterior, a Alemanya la fiscalia considera delictiu el comportament envers la delegada de la Generalitat, que és espiada en la seva tasca. I de les tasques con de l’ONG, Open Arms, del badaloní Oscar Camps dient que no tenen permís de rescats, quan és conegut que en la mar el comportament és solidari de segles per a tot nàufrag. La ignorància fanfarronejant mentides és germana bessona del poder, si es fa dir socialista fa més mal social. El president Torra està treballant amb tota l’eficàcia malgrat estar sota la indecent fiscalització del PSOE. A la Universitat Catalana de Prada, Quim Torra va deixar clar que no hi ha més alternativa que una confrontació que hem de fer moderada només en les formes, però lla determinació positiva és de recuperació històrica per vèncer l’absolutisme espanyol de segles devers els catalans.

Automàticament s’obriran camins pels espanyols. Estem el catalans limitats pel malèfic atracament total dels pressupostos que prioritzen minvar l’acció i comportament democràtic de les actuacions a Catalunya, País València i Les Illes, rebent embats negatius en les seves polítiques només mostrar la identitat de Països Catalans. La constatació totalitària d’Espanya prové del 1500 quan posant un únic exemple els catalans no podíem anar a Amèrica. El president Torra fa bé de cridar a superar la repressió existent per un PSOE que es fa dir socialista sense mostrar-ne ni un bri de la noble ideologia apel·lada en cap paraula ni acte El futur és nostre com preconitza la Fundació Coppietters.

Espanya és infractora i provoca retràs històric, sobre les espatlles de la ciutadania, perjudica, el dia a dia, el benestar el progrés al circular i imposar educació pròpia de l’esperit falangista, i és que l’esclat natural del “alzamiento nacional” roman vinculat en la ment en la sacralització d’una política indecent revestida de cants religiosos de la suprema llengua, suprema política, suprema Espanya, tot un entramat superflu, sense arribar ni a la importància popular de les festes majors. Les dinàmiques espanyoles són soroll de petards, fum desprès eixint del foc que s’apaga.

¿Quieres recibir las novedades de Diario16?
Compartir
Artículo anteriorBa lon ces to, dirigidos por un inmigrante y con un equipo de emigrantes
Artículo siguiente¿Por qué el antisemitismo?
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

veinte + 11 =