Tot el què escriuré és una obvietat que quasi tothom sabrà veure-ho. Quan s’analitza la veritable colonització de pobles que les metròpolis imperialistes moltes van disfressades de diversitat de mentides imposades a la ciutadania a base de moltes eines propícies abassegadora propaganda que incideix en tota l’atmosfera política que respirem, la democràcia és el mot de primer ordre que l’ens Espanya utilitza amb eficàcia del munt de mentides que encobreix el règim i divulga com a certes, la U.E. que cal que prosperi en la seva estructura també se l’empassa com a selecte i gairebé bombó social.

Tanmateix hi ha en la ciutadania tot l’embalum de mentides monstruoses que han arribat a les escoles a través de professors acovardits que sabent-ne versions més creïbles perquè la seva constant intensa, i a vegades (trobo molt elegant usar el mot –a voltes- que a vegades). No cal fer-ne cas ni donar-li més interès que el que té. És el desig desenvolupat d’aclarir conceptes dins dels límits que hi ha en la meva permanent inquietud.     

Heus aquí que el primer embat de colonització que tot l’univers n’és víctima són tropes ben armades i amb el gatell de l’arma propici com a boja obsessió tostemps tenen a punt de disparar, quan veuen un indígena que pot tenir la pell més o menys morena a diferència del soldat ocupant que té la pell blanca. Un petit matís de l’única raça existent que és la humana. La multitud de diferències expliquen que els humans som d’ètnies concretes, res més. A l’Amèrica descoberta per espanyols i anglesos els encreuaments que hi ha entre ètnies, molts d’ells se’n diuen criolls, que no és un exabrupte insultant sinó una realitat lingüística expressada sobre les ètnies. I l’única que se’n diu científicament raça, és la humana, en una enriquidora distinció que han fet persones professionals estudiosos de les ètnies dedicades a  la cerca de conclusions assolides amb esperit científic.     

Com la inquietud humana de la recerca d’expressions  que corresponguin a reflexions humanístiques. Parlàvem de cercar les paraules perquè són d’alta utilitat per encerclar   les inquietuds de l’espècie.

Inexorablement darrera de l’exèrcit que va omplint el territori ocupat sorgeixen els discursos adoctrinadors, que intenten i aconsegueixin èxits totals, parcials i tanmateix els crítics que han analitzat la paraula sent el morfema essent la unitat lingüística que no es pot descompondre.       

Darrera els exèrcits descobridors de territoris que estan compostos per homes que creen escalafons per concedir-se càrrecs i crear la verticalitat social on es troben més maldats que virtuts humanes.  Les existents realitats n’hi ha de fosques no són totes de bona voluntat; el predomini de voluntats de conèixer el món, hi ha el cúmul d’intents a voltes aconseguit de fer-se amos de terres arraconant i a voltes eliminant els aborígens. Els conquistadors les dominen predominant els afanys d’assolir càrrecs jeràrquics i l’enriquiment si han arribat on hi ha riqueses minerals abundants que els veritables amos territorials no li’n donen en el seu àmbit el valor que tenen a occident. No han creat un mercat; no hi ha mercat  del que aquí en donem valor al món occidental de valorar objectes o materials, els propietaris autèntics territorials de les riqueses posseïdes en gaudeixen familiarment i amistosa.

Així que els diferents motius o digueu-li excuses per fer un garbell de territoris i riqueses humanes i minerals, amb instint gairebé malèvol per cercar motius per culpar les brutals ocupacions territorials. Des de Catalunya l’espai social que se’n denomina autonomia d’ençà el 78, n’hem gaudit en tot el curs històric. Hi ha tema per fer-ne un estudi profund de l’actual retorn dels criolls a l’ens Espanya i a Catalunya n’hi ha multitud i ven rebuts. Són DRETS HUMANS FONAMENTALS. Engresquem i expliquem als emigrants que aquesta expressió és simplement puntual sense càrrega pejorativa. S’han de donar a les migracions totes les oportunitats per els records familiars amb el valor que li expressi  la seva moral social. La conclusió que li’n dono és que totes les migracions enriqueixen la societat: a TOTES les SOCIETATS.         

Apúntate a nuestra newsletter

Artículo anteriorSalamanca en tiempos del Covid19: sin estudiantes ni ambiente nocturno
Artículo siguienteEl ‘Marco Polo’ judío
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..

Dejar respuesta

Comentario
Introduce tu nombre