jueves, 18abril, 2024
19.5 C
Seville
Advertisement

Delinqüència

Alexandre Pineda Fortuny
Alexandre Pineda Fortuny
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..
- Publicidad -

análisis

- Publicidad -

Delinquir el diccionari diu: és infringir la llei, el delicte plenament és un acte fora de llei. Cal apreciar que solament ho és per a la ciutadania a l’ens Espanya, una altra invenció com ho és malgrat el transcurs del segles ja dins del XXI, actuen com en el que volien els de la Santa Inquisició, amb les fogueres per cremar els heretges, heretges a la doctrina cristiana, la que l’ens esmentats dels poders ha estat una arma més, essent els primers en incomplir-los traint-los  ignominiosament. La delinqüència estructural és l’statuquo, es lliura de tot el que sigui càrregues econòmiques que consideren un greuge ni crítiques podem fer-los, anticristians amb el costum ja moral establerta; s’adjudiquen glòries d’un abast de cinisme i atrocitat inhumana.

Som a Catalunya, en una realitat de nació colonitzada, on roman l’espoli en tots els àmbits, el financer amb un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros permanents, el basc Anasagasti diu que són 20.000 euros anuals i que adquireix només aquest fet d’extracció de riquesa amb perjudicis socials la realitat de nació colonitzada, on per les persones una a una representa un llast de 250 euros mensuals sistèmics.

Hi ha dèficits fiscals a Europa, Alemanya té lands que contribueixen amb el 8% anual no el 16 o 20% com Catalunya, és una atracament legal, amb les armes del poder omnímade que de forma ominosa sofrim les classes populars. Els que mantenen privilegis viuen amb comoditat material de naturalesa monàrquica. Els alemanys estan en camí de no sobrepassar el 4%. 

Nació colonitzada. La llei màxima espanyola la Constitució, en els articles  10 i 93, hi ha reflectida la falsa moral espanyola al ser els primers en vulnerar-les. Els articles anomenats contemplen l’Autodeterminació del Pobles reflectits en l’article 30 de la Declaració Universal Dels Drets Humans. Hi ha ànims alertats expressant-se democràticament a les urnes: la prohibició del referèndum de l’1-O-17, fou una acció antidemocràtica legalitzada pel govern per interessos espuris amb gran influència de la fòbia contra tot el que es mostri democràtic i o sigui català. Va prohibir la votació que era legal; una qüestió democràtica legal per la Constitució i vulnerant les lleis conegudes i ben establertes. Intenta dissimular que la moral fàctica  funcional dels poders i l’estructura política encara estan ancorats en l’era medieval establint una dictadura que en diuen demagògicament democràcia, on el reialme amb un rei absolutista i les classes que l’acomboien van armades d’esperit imperialista, on està patent la catalanofòbia, protegida tanmateix per la R.A.E. on els seus catedràtics l’amaguen en el Diccionari i preguntant-t’ho diuen que no existeix, ni a la seva institució ni a la societat.

El catalanisme ha reeixit a fer desaparèixer el mot insultant xarnego que rebia la immigració, fou una tasca intensa i llarga però vàrem assolir-ho;  provenia d’Occitània al nord dels Pirineus on era la manera de maltractar verbalment als forasters.

Justifiquen les actuacions il·legals,  l’enviar 13.800 homes armats, a pegar als votants al referèndum, va ser un atroç acte de salvatgia guerrera, bé ja diuen les seves patums polítiques, que la guerra contra la dissidència és de naturalesa divina. Tanmateix és una obscenitat de gran inhumanitat.  Els 1.066 ferits a cops de porra i de fusell amb una ciutadà que li van buidar un ull, disparant-li un policia des de quinze metres, quan ells mateixos reglamentàriament la màxima proximitat és de 30 metres de distància des del criminal fuseller i la víctima. Els Tribunals Internacionals, van denunciar-ho però ser efectius envers el fet no ho foren, es mantingueren passius. Europa desafina sovint i molt, en aquests actes cívics d’evolució humanística de progrés en pau de futur.

Delinquir és un verb que conjuga totes les formes, Delenda és Espanya. Una estructura basada en les columnes de la política dels governs que eternitzen les formes militars, incorporant la jurídica amb una lawfare, indignant. El poble  menyspreat i espoliat, on la situació normalitzada és la pobresa material i el de la mentalitat nacionalista que adoctrina la població de manera que torba les ments de la gent, el procés d’obnubilació és històric. Consulteu tanmateix l’agnotologia.

Cal caminar amb passes fermes cap a formes democràtiques veres que hi són tanmateix el seu lloc malgrat la infamant política dels jutges Tribunal Suprem inclòs bessona d’accions delictives, són uns botxins majors amb toga.La democràcia, el poder del poble el tenen empresonat. Una vergonya suprema dels mandataris posseint armes sanguinàries: persones innocents romanen en cel·les el perjudicat és el poble els líders castigats per anys són el camí ara obstruït per les muralles de l’Espanya que és la mateixa, ancorada en la santa inquisició  ara sense fogueres però d’una insuportable sofrença civil, econòmica, cultural; hi ha un poder omnímode que ho té tenallat. La supèrbia del poder espanyol allunyat del poble és repugnant s’enorgulleix del que s’hauria d’avergonyir.

- Publicidad -
- Publicidad -

Relacionadas

- Publicidad -
- Publicidad -

4 COMENTARIOS

  1. El fanático e indocumentado Pineda vuelve a la carga con mentiras ya denunciadas, y envenenando, con su odio visceral hacia España.

    «Durante años se ha estado creando un sentimiento de agravio usando el argumento de esa comparación y de las famosas balanzas fiscales alemanas. Todavía hoy en las tertulias hay indocumentados que las reclaman. Pero en realidad el Gobierno alemán nunca ha calculado las balanzas fiscales de sus länder. Y no existe en ninguna parte de la legislación alemana ningún límite a su déficit fiscal»

    Josep Borrell.

  2. El golpe de estado institucional del 1-0 y las posteriores manifestaciones con Barcelona en llamas se saldó con unas decenas de heridos leves; entre ellos la que denunció los «cuatro dedos rotos uno a uno» y el ¿»acoso sexual de la policía»?, que era puro invento: ¿recuerda señor Pineda?. Y un herido grave; el que aparece en los vídeos arrojando «pacíficamente» vallas contra la policía.

    Cesar Becaria pasó a la historia por haber establecido «proporcionalidad» entre el delito cometido y la pena impuesta. Para evitar que un pequeño hurto acarreara una desproporcionada condena.

    Usted hace una desproporcionada condena a la actuación de la policía y el estado en los sucesos ocurridos a raíz del intento de golpe de estado en Cataluña.

    Si usted compara la actuación de la policía Francesa, la de Chile, la de Hong Kong, o la de EEUU en las reciente protestas que se saldaron con decenas de muertos, con la actuación de la policía en Cataluña, no le quedará mas remedio que aceptar que nuestra policía queda en muy buen lugar.

    Se incendió Barcelona; obligando a los comerciantes a cerrar sus comercios, se cortaron las vías del tren, se cortaron las autopistas, se cortó la Meridiana y la Diagonal. Se bloqueó el aeropuerto. Y se impidió POR LA FUERZA a a cientos de miles ciudadanos que pudieran desplazarse en sus vehículos, en tren o en avión. Hubo policías que tuvieron que abandonar sus hoteles ante el acoso. Una insurrección en toda regla con TV3 informando sobre los movimientos de la policía, y el gobierno de Generalidad y parte de los mozos colaborando con los insurgentes. Todo se saldó con un herido grave, unas decenas de contusionados y sin un solo muerto.

    Proporcionalidad señor Pineda, proporcionalidad. Sin «proporcionalidad», sin «medida», las razones se vuelven sinrazones, y los argumentos pierden toda validez.

  3. senyor Ortiz, estic acostumat que em diguin ximpleries els molt ultres com Vostè d’un ultra nacionalisme espanyol delirant imperialista i enyorant el que ni dieu gestes als genocidis comesos. La balança fiscal, preguntant-t’ho des de Catalunya, després de un munt de vegades va dir el govern que era només del 8%, el que és una bestiesa, però dissortadament acostumats a les dictadures sofertes amb diferent noms. Ara monarquia, d’on va sorgir el 23-F-81, després van dissimular amb la Loapa, que encara és vigent. A més els pressupostos espanyols de les infraestructures és d’un 10% executat. Una altra estafa contra tothom que visqui a Catalunya, sigui d’on sigui, com ho som amb esperit humanista.

    • Señor Pineda yo le aporto estadísticas (no opiniones) publicadas por fuentes de reconocido prestigio que usted es incapaz de rebatir.

      Las estadísticas establecen sin ningún lugar a duda que España es una «democracia plena» (The Economist). Que España es uno de las naciones mas descentralizadas del mundo. Que en respeto a los Derechos Humanos España está a nivel de Alemania o Francia (consulte los informes estadísticos del Tribunal de Estrasburgo) Que los catalanes son (de entre más de 10.000 minorías) de los que más autonomía derechos y libertades tienen.( No es capaz de citar cinco minorías con mayores derechos y libertades).

      Usted como contumaz negacionista, persiste en ignorar los datos que aporto, y contra toda evidencia empírica sigue defendiendo que la tierra es plana.

DEJA UNA RESPUESTA

Comentario
Introduce tu nombre

- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -
Advertisement
- Publicidad -

últimos artículos

- Publicidad -
- Publicidad -

lo + leído

- Publicidad -

lo + leído