jueves, 28marzo, 2024
12.8 C
Seville

Del Covid19 al Cólera

Alexandre Pineda Fortuny
Alexandre Pineda Fortuny
Profesionalmente junto a mi mujer. gran modista, muy jovenes, empezamos una carrera creando un pequeño taller, yo siguiendo su empuje y capacidad de trabajo, aprendí diseño y patronaje, bajo su supervisión más que a través de la academia. Logramos montar una tienda, sin abandonar el taller. Hemos tenido cuatro hijas, Griselda, Munsa, Nausica i Idris, hoy van de 57 años a 47. Ni ella ni yo con capacidad, de éxito económico, si nuestras ayudantes fueron y son aun algunes amigas. Groucho Marx, tiene aquella frase "Saliendo de la nada, he llegado a las más altas cumbres de la miséria". Algun socio, puntual, si supieron hacerse ricos. Somos una família muy cohesinada con las hijas y les tres nietas y dos nietos. Cuando cumpli 80 años, una fiesta y un album esplendido, para el aniversario de mi mujer familiarmente i amistades Pepa.. la mayor ha hecho un vídeo de 40 minutos muy emotivo. Políticamente siendo patron asistia la les manifestaciones del 1 de noviembre, con veinte y pocos años y a las del 11-S, siempre me he sentido libertario, pero influenciado, acertadament por Joan Ballester, y de Manuel de Pedrolo, me hicieron ver que una sociedad libertaria, necesitava un apoyo de la población masivo, i tal vez total. Pedrolo, el 1980 en el Fossar de les Moreres, donde haya enterrados,valencianos, mallorquinesy eivissencs unto a las catalanes que sucumbieroon el 1714. hablando con Pedrolo, le pregunté por sus artículos "Cròniques colonials" ya es he terminado, acordamos pubicarlas en un libro, que me dió el privelegio de prologarlo, junto a una compañera, Imma Albó, ya fallecida. Mi paso al marxisme del PSAN. empezé asistiendo a clases con el temario de la lucha de clases, Jordi Moners, tradujo " El Capital" de Karl Marx, al catalan, Así hasta conocer el País valenciano, les Baleares, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, aprendiendo de activistes lúcidos, El 2017, se deshizo el partido, en el Espai Vilaweb, de VicePartal, mienbro destacado del PSAN, Pep Guia, catedratico de matematicas en la Universidad de Valencia.dirijió el partido en la ultima epoca. Somos amigos y a menudo nos intercabiamos pareceres de la actualidad..
- Publicidad -

análisis

- Publicidad -

Per escriure sobre la pandèmia del COVID19  esmento el còlera al repassar la seva dolosa presència a Catalunya i tot l’estat espanyol. Res és pot menystenir de les malalties conegudes fins ara i el COVID19 està mostrant una virulència, que podem i potser hem de fer-nos nostre per dir que l’abast mundial de la pandèmia és quelcom dissortadament remarcable i tanmateix impensable per les ments que l’important camp de la sanitat és com de tothom la particular com simple benefactor de pacient circumstancial.

L’any 1885 a València van detectar un focus important de còlera, afectava a centenars de persones, el 1884 van haver-hi 3.500 morts a Marsella. A València van connectar amb el metge bacteriòleg doctor Jaume Ferran i Clua que l’any 1.884 havia provat amb èxit la primera vacuna contra el còlera de la història. La vacuna no era oficial. El doctor Jaume Ferran, fill de  Corbera de l’Ebre 1851, Barcelona 1929. Però la Espanya eterna el descobriment de l’investigador bacteriòleg s’havia interpretat en les esferes polítiques i militars com un desafiament al poder (el poder espanyol considerant-se desafiat de        manera explícita mostra un reaccionarisme amb el component propi de la catalanofòbia que deixa Espanya fora de les nacions avançades.

L’Ajuntament de Barcelona el va comissionar per obtenir mostres amb el propòsit d’assajar una vacuna. El doctor Ferran va desplaçar-se al laboratori de Marsella,  amb les proves desplegades al laboratori on investigava de Marsella, les va introduir en cinc flascons iniciant el retorn a Catalunya. A Tortosa el doctor Ferran tenia instal·lat el seu laboratori.                                           

En aquest punt va començar un sinistre afer contra el doctor Ferran que reunia els valors de la ciència i del servei a la comunitat de tota la ciència responsable. Però havia un pervers actuar del poder espanyol que assumia el poder de tots els contravalors de l’atavisme crec que la posició espanyola atàvica és un clàssic hispànic que en el present del 2020 és encara irreformable, els impediments és els postfranquisme actiu imposat fins i tot per el Pactes de la Moncloa de 1977, que el respir de l’esquerra fou una errada antològica.  

La figura convidada que fou imprescindible per completar el thiller, que va delmar volent exterminar agrament al doctor Jaume Ferran, el descobridor de la vacuna anticolèrica que fou un èxit científic dalt valor per tota la ciutadania. La figura immersa combatent contra el doctor descobridor de la vacuna contra el còlera, i que veritablement va aconseguir, aquest fou el doctor Ramon y Cajal, que va encarnar el pecat (de creients, agnòstics i ateus) de la regressió humana amb una màxima dosis d’enveja.

Quan el doctor Ferran va arribar a la duana de la Jonquera, va ser retingut i els flascons que contenien les mostres del bacil Vibrio cholare, van ser confiscats amb els riscos que això va comportar per tots el que vivien amb la malaltia del còlera; el tema és tràgic però té un fort component de gènere tragicòmic. Els duaners de la Jonquera van entrar en pànic mentre les mostres es podrien al dipòsit del “Puesto de Carabineros del Reino”. Van lliurar-se el duaners al intercanvi de telegrames amb les autoritats civils i militars.

Fou una llarga llista on només hi faltaven les rates de claveguera del laboratori del doctor Ferran. Passada una setmana de la retenció de la vacuna anticolèrica el monàrquic conservador Francisco Romero Robledo ministre de la governació del gabinet de Canovas del Castillo  va ordenar la destrucció dels flascons de la vacuna. L’ordre del president del govern va ser obeïda, les varen destruir. Llavors l’expressió marca Espanya no existia, però el seu esperit és de cinc segles llargs ben complerts on proliferaren quantitat de malèfiques accions polítiques que tanmateix queden incardinats en el poble com a rèmora com reaccions plenament inhumanes, i com he expressat perjudicant a tot el poble. Les víctimes del còlera foren la trista realitat immersa en el caràcter polític-militar de l’ens Espanya.

- Publicidad -
- Publicidad -

Relacionadas

- Publicidad -
- Publicidad -

DEJA UNA RESPUESTA

Comentario
Introduce tu nombre

- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -
- Publicidad -

últimos artículos

- Publicidad -
- Publicidad -

lo + leído

- Publicidad -

lo + leído